Barça

El rival a la lliga

Bukaneros

Rayo, lluita obrera i antifeixisme

Bukaneros, el grup radical del Rayo Vallecano, es caracteritza per ser una penya no oficial marcadament d’esquerres que combina el seu suport incondicional a l’equip amb les reivindicacions polítiques i socials

“El Rayo, la lluita obrera i l’antifeixisme.” Aquests són els tres punts principals amb els quals s’autodefineix la penya Bukaneros, els radicals del Rayo Vallecano, un grup amb gairebé un miler de membres marcadament d’esquerres que en els seus 26 anys de vida no ha dubtat a combinar la seva passió pel rayito amb les reivindicacions polítiques i socials. “Volem ser fidels als valors i a la filosofia d’un barri obrer com és Vallecas”, va afirmar durant la presentació d’un llibre sobre el grup un membre de Bukaneros, que per la seva idiosincràsia no acostuma a concedir entrevistes. “El futbol és un reflex de la societat, i en la societat la política juga un paper principal. Les nostres conviccions sempre van amb nosaltres, també quan entrem en un estadi”, hi va afegir la mateixa veu per justificar el munt d’accions que ha dut a terme Bukaneros, com ara la igualtat entre homes i dones o la lluita contra els desnonaments. Les dues més sonades van ser l’inici d’una campanya per evitar el desnonament de Carmen Martínez, una dona de 85 anys del barri, una petició que va acabar amb el cos tècnic i els jugadors unint-se a la causa, fins que el club va decidir fer-se càrrec del lloguer del nou pis de la dona. I l’altra campanya de gran rebombori va ser la negativa que Roman Zozulya, un jugador ucraïnès suposadament d’ideologia ultradretana, formés part de la plantilla del Rayo. El sidral iniciat per Bukaneros va acabar per mobilitzar tota l’afició, fins que al club no li va quedar més remei que deixar-lo sense fitxa.

Bukaneros, a més, lidera també el desig d’aconseguir que l’afició que acudeix a Vallecas sigui només del Rayo, ja que històricament hi ha una part del públic, els anomenats “híbrids”, que primer són seguidors del Real Madrid, l’Atlético o el Barça.

Un club de barri

Fins al 1950, parlar de Vallecas era fer-ho d’una vila independent situada al sud-est de Madrid. Aquell any, però, es va decidir que s’annexionés com a barri a la capital d’Espanya, i al cap de poc temps la seva població es va multiplicar, en ser el lloc escollit, per la seva proximitat al centre i per l’arribada del metro, per un bon grapat d’immigrants que van decidir deixar la vida rural a la recerca d’un futur millor. Tot plegat va convertir Vallecas en un barri obrer, amb tots els problemes habituals de les zones menys afavorides de les ciutats, però també amb un tarannà propi i amb un gran sentiment de pertinença. I és en aquest context on cal situar el Rayo, un club de barri que es va fer un lloc en l’elit als anys 90 gràcies als diners de la família Ruiz Mateos, que, aprofitant que l’entitat es va transformar en SAD, va decidir guanyar notorietat dirigint un club de futbol. Tot plegat va coincidir en el temps amb el naixement de Bukaneros, que en un primer moment, el 1992, només va tenir set membres. El seu nom, que en el segle XVII, al mar del Carib, era sinònim de pirates, prové de la batalla naval que cada any celebra la gent del barri durant les Festes del Carme, la patrona de Vallecas. Des d’un primer moment, la idea va ser generar un focus d’animació d’esquerres i antifeixista, per contrarestar el sorgiment a les graderies d’una facció de dretes. Tot i realitzar alguns desplaçaments i de començar a editar un fanzine, a Bukaneros, que mai ha volgut ser penya oficial, li va costar més d’una dècada guanyar notorietat entre l’afició, fins que a principis de segle, i amb l’equip a segona B, va liderar el ressorgiment del club. “Bukaneros són l’ànima del Rayo, el pulmó. Ens ajuden molt, guanyem o perdem”, va declarar l’any passat el porter Alberto García. “Si Vallecas és un estadi difícil per als visitants és en part gràcies a ells”, hi va afegir Óscar Trejo. El vincle del Rayo amb el barri és tan fort que l’afició valora més el fet que hi hagi jugadors nascuts a Vallecas que els resultats. Ara, sense cap futbolista de casa, el gran ídol és Míchel, el tècnic, que va néixer a Vallecas, es va formar a les categories inferiors i va jugar 16 cursos al primer equip. Per això, fa dues setmanes, després d’una desfeta contra el Getafe que encara va ensorrar més el Rayo en la taula, els Bukaneros van iniciar un càntic que va seguir la resta de l’estadi i que va provocar les llàgrimes del tècnic. “Estem amb tots a mort, però sobretot amb Míchel, per demostrar-li que aquest és el seu barri, on ha crescut. La seva gent no l’abandonarà mai”, deia el càntic.

26 anys després de la seva creació, Bukaneros s’ha convertit en un dels grups d’animació més genuïns del futbol estatal, una peça més per entendre el tarannà d’un club com el Rayo i un estadi com Vallecas, un camp situat al carrer Payaso Fofó, amb pisos al costat des dels quals es pot veure el futbol, en el qual mai es xiula l’equip i on abans dels partits sonen per la seva megafonia cançons de Ska-P, La Polla Records o Eskorbuto. I és que, com la seva afició no es cansa de repetir, Vallecas és diferent.

1.000
membres
té aproximadament Bukaneros. En els seus inicis, el 1992, només eren set.
340.000
habitants
hi ha al barri de Vallecas –sumant-hi els districtes de Puente de Vallecas i Villa de Vallecas–, la qual cosa l’erigeix en el barri més gran de tot Europa.
68
anys
fa que Vallecas va deixar de ser una vila independent per passar a ser un barri de Madrid.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)