El Barça es va salvar ahir d’una desfeta merescuda a Vallecas. I ho va fer en tres minuts màgics en què la punteria de Dembélé, l’instint de Suárez i els nervis del Rayo van convertir un 2-1 que recordava a la derrota de Leganés en una victòria que permet que els blaugrana es mantinguin en el lideratge, tot i que amb unes sensacions diferents de les de fa set dies. I és que ahir el Barça va tornar a mostrar la irregular imatge dels duels previs als de la setmana màgica, amb un joc horitzontal i uns problemes defensius que van permetre que el Rayo s’atrevís a buscar la porteria de Ter Stegen, i generant perill, inclús amb 2-1.

I això què l’equip estava més que avisat, com no es va estar de posar damunt de la taula Valverde en la roda de premsa prèvia, en recordar que no es podien repetir els mateixos errors que a Leganés. Potser per aquest motiu, el Txingurri va mirar de posar la primera pedra a l’hora d’escollir l’onze titular, ja que en comptes d’apostar per fer rotacions va repetir l’alineació dels duels contra l’Inter i el Madrid. Així doncs, Sergi Roberto, Piqué, Lenglet i Alba van ocupar la línia defensiva, amb Busquets, Rakitic i Arthur en el centre del camp i Rafinha, Coutinho i Suárez en l’atac. Tot i així, en l’inici del partit, amb el Rayo amb les línies molt juntes, el dibuix va passar a ser un 4-5-1, amb Rafinha i Coutinho més endarrerits, per facilitar la possessió i per deixar lliures els carrils per a Sergi Roberto i Alba. I d’aquesta manera va ser com va arribar el 0-1, en una acció calcada a l’1-0 del clàssic. Coutinho va caure al mig per arrossegar al seu marcador, passada en llarg de Rakitic per a Alba que, tot sol, va esperar l’arribada d’algun jugador des de la segona línia, en aquest cas Suárez, que va marcar a plaer (10’). Va ser el cinquè gol de l’uruguaià en les tres darreres jornades, que d’aquesta manera, i més després de fer el 3-2, va certificar haver tancat del tot la seva ratxa negativa. Si ja en els primers minuts el Rayo es va mostrar atemorit, el gol encara el va ensorrar més, ja que els nervis es van apoderar de Vallecas durant un bon grapat de minuts. El Barça, però, en comptes d’aprofitar-ho per fer sang, va optar per la calma, amb llargues possessions que acabaven en no res per la manca de profunditat. El Rayo, però, va seguir endarrerit, esperant caçar alguna pilota per sortir al contraatac, i en el minut 30 va vorejar l’empat, en una jugada ràpida liderada per De Tomás que Pozo, tot sol, va errar. Aquesta acció va reactivar al Rayo, que veient com el Barça no li generava perill va fer una passada endavant i va començar a recuperar pilotes en la zona de sortida dels de Valverde. I aquesta valentia li va donar rèdits, ja que poc després el mateix Pozo es va treure l’espina amb un xut ajustat des de la frontal amb el qual va superar Ter Stegen (35’). I és clar, en veure l’empat en el lluminós, el Barça va tornar a mirar la porteria d’Alberto García, i en el minut 40 Suárez va estar a punt de marcar, amb un excel·lent xut que es va estavellar en el pal.