Boira, vagues i lesions

Un cop, i fa 59 anys. Aquest és el nombre de vegades que el Barça ha estat capaç de vèncer a domicili l’Inter de Milà, prova irrefutable del magnetisme del Giuseppe Meazza. Va ser en la tornada dels quarts de la copa de Fires que es va disputar entre el 1958 i el 1960, i que els blaugrana acabarien aixecant, en què els d’Helenio Herrera, liderats per Kubala, Luis Suárez, Eulogio Martínez, Czibor, Ramallets i companyia van arrodonir el 4-0 del Camp Nou amb un majestuós 2-4 que va silenciar les graderies del Meazza. Ningú podia imaginar llavors que aquella tarda s’instauraria un malefici que encara avui perdura, amb un munt d’entrebancs en la història dels Inter-Barça no aptes per als creients en els fenòmens paranormals. Tot es va encetar en el següent precedent, corresponent a la tornada dels vuitens de la copa de Fires, ja amb HH a la banqueta dels neroazzurri i amb Suárez a la davantera. Al Camp Nou, els italians van assolir un meritori 1-2, però tot i així el Barça es va capficar a assolir la remuntada, i més en assabentar-se dels problemes físics de Sandro Mazzola. El partit de tornada, però, i amb el Barça vestint de blanc, es va haver d’ajornar en el minut 33 per una intensa boira, una situació adversa que l’Inter va aprofitar per marcar l’1-0. L’expedició, doncs, va haver de tornar a Barcelona i dotze dies després desplaçar-se de nou a Milà. El vol, però, va haver d’aterrar a Gènova per una vaga dels treballadors de l’aeroport milanès de Linate i, per acabar-ho d’adobar, l’equip va arribar tardíssim a l’hotel de Milà en veure’s atrapat en una llarguíssima retenció a l’autopista, fruit d’un greu accident amb dos camions implicats. L’endemà, tot i l’odissea viscuda, el Barça va somiar amb la remuntada després que Rexach marqués l’1-1, però les forces no van donar per a més.

El Barça ja no tornaria a visitar l’Inter fins a la fase de grups de la Champions del curs 2002/03, amb Antic a la banqueta. Tot i viure un moment delicat, els blaugrana es van presentar al Meazza en plena ratxa de bons resultats, mentre que l’Inter vivia una situació antagònica. Malgrat això, els blaugrana van ser incapaços de passar del 0-0 i, el que és pitjor, van veure com en aquell partit perdien Cocu per dos mesos, després que l’holandès es fes un trencament parcial dels lligaments d’un genoll. Puyol, a més, es va trencar el pòmul en topar amb Frank de Boer, que va necessitar punts de sutura al cap, mentre que Kluivert es va fer una lesió muscular.

De la cendra a Benquerença

I és clar, és impossible anomenar l’Inter sense que en l’imaginari col·lectiu del barcelonisme no sorgeixi de sobte la Champions de la temporada 2009/10, aquella que el Barça hauria d’haver alçat al Bernabéu. Després que tots dos equips es veiessin les cares en la lligueta, en què els blaugrana, tot i jugar molt bé i ser clarament superiors, no van passar del 0-0 a Milà, el destí els va tornar a encreuar en les semifinals, una eliminatòria en què l’equip de Guardiola era clarament favorit davant del de Mourinho. Tot plegat, però, es va començar a tòrcer pocs dies abans, quan a milers de quilòmetres de Milà, a Islàndia, va entrar en erupció el volcà Eyjafjallajökull. El que al principi semblava un fet llunyà es va convertir en un seriós problema, quan el vent va escampar la cendra per l’espai aeri de l’Europa continental. “L’únic que em preocupa és el volcà Gudjohnsen”, va bromejar poc abans un Mourinho que en la prèvia d’aquella eliminatòria va canviar la cara amable dels partits de la lligueta per una de molt més semblant a la que després mostraria al Madrid. Finalment, les males previsions es van complir i dos dies abans del duel l’expedició del Barça es va haver de desplaçar a Milà en autocar, i parant a Canes a fer nit. Tot i així, l’equip va començar el partit de meravella, i al cap de pocs minuts Pedro va fer el 0-1. Els somriures, però, no van trigar a convertir-se en llàgrimes quan un Inter sobresaltat, i en un estadi que semblava que estava a les portes de l’ebullició, va passar pel damunt del Barça, i amb la inestimable ajuda de l’àrbitre portuguès Olegário Benquerença, que va obviar un penal sobre Dani Alves, una falta a Messi en l’acció prèvia al 2-1 i un fora de joc claríssim de Milito en el 3-1. En la tornada, tot i vorejar la proesa, el Barça no va passar de l’1-0. La malastrugança del Giuseppe Meazza havia estat massa virulenta, fins i tot per al millor equip de tots els temps.