“El més important és que Leo Messi no s’avorreixi mai. És el millor jugador que he vist mai i el millor que veuré.” La frase l’ha va pronunciar el 2011 Pep Guardiola, que durant la seva etapa a la banqueta blaugrana va reiterar en diverses ocasions que el que fa més feliç l’astre argentí és jugar a futbol, sigui en un entrenament a porta tancada o en un partit de la màxima exigència. Tant se val. I així és com cal entendre que Messi, encara sense l’alta mèdica, entrés ahir en la convocatòria d’Ernesto Valverde per viatjar a Milà, formada per 22 jugadors, només 15 dies després de marxar capcot cap als vestidors del Camp Nou, en el partit contra el Sevilla i quan estava signant tot un recital, en comprovar que s’havia fet mal de veritat al braç dret. El diagnòstic va ser fractura al radi i tots els pronòstics van assenyalar el Barça-Betis de diumenge com el moment de retorn més probable, i amb la possibilitat que el davanter argentí s’esperés dues setmanes més, aprofitant que després de l’enfrontament contra els andalusos les competicions de clubs s’aturen per partits de seleccions, uns duels que ara per ara Messi no disputa per decisió pròpia, ja que vol estar centrat en el Barça com a mínim fins que l’Argentina torni a disputar partits oficials.

L’objectiu que Messi tenia al cap, però, no era sinó tornar al més aviat possible, així que, tan bon punt va rebre el permís dels metges per calçar-se les botes, va saltar als camps d’entrenament de la ciutat esportiva Joan Gamper amb un somriure als llavis, conscient que l’espera estava a punt d’acabar-se, i més encara si el partit següent és de Champions League i contra l’Inter de Milà, una competició i un club amb els quals el capità blaugrana té comptes pendents. Amb la lliga de campions, com Messi no es va estar de recordar el dia de la presentació de l’equip, perquè el crac la vol tornar a guanyar d’una vegada, després de tres anys de sequera. I amb el conjunt neroazzurro, perquè el 10 encara no ha estat capaç de marcar-li cap gol, i això que ja s’hi ha enfrontat en tres ocasions, i amb el trist record de les semifinals de la temporada 2009/10 com a gran espina, una eliminatòria en què Leo Messi va topar amb Julio César i amb la gàbia que va plantejar José Mourinho per desactivar-lo.

Messi, doncs, pujarà avui a l’avió de l’expedició blaugrana amb el cap posat en el partit al Giuseppe Meazza, tot i que, per complir l’objectiu de tornar-se a vestir de curt, primer haurà de passar el filtre mèdic i rebre l’alta, un fet que sembla un tràmit després que l’argentí ja hagi estat capaç d’entrenar-se al mateix ritme que els seus companys. Perquè, per molt que el Barça hagi superat amb un tres de tres els duels contra l’Inter de Milà, el Real Madrid i el Rayo Vallecano, el potencial i la fiabilitat dels blaugrana pugen exponencialment amb el millor jugador de la història a les seves files, un crac que, a hores d’ara, suma 12 gols en 12 partits oficials, a banda d’haver encetat la temporada en un estat de forma i una ambició immaculats. Certifica, així, que s’ho continua passant de meravella amb la pilota als peus, com quan només era un nen que somiava triomfar com a jugador professional. L’espera, per fi, s’ha acabat, tant per a ell com per als amants del futbol. L’espectacle ja pot continuar.