Quan falta disputar-se el partit de demà al Camp Nou contra el Betis, en què buscarà un triomf que el reforci encara més en el lideratge, el Barça arriba a aquesta imminent aturada de seleccions en el millor moment de la temporada, tant per joc com per resultats. Una situació molt diferent de la de l’últim cop que es va aturar la competició de clubs pels compromisos de seleccions, ja que tot i que acabava de guanyar i de fer una exhibició a Wembley en la segona jornada de la fase de grups de la Champions, el conjunt blaugrana va arribar a encadenar també quatre jornades de lliga sense conèixer la victòria, amb tres empats –contra el Girona, l’Athletic i el València– i una derrota entremig –a Leganés– que el van descavalcar del lideratge. Una mala ratxa que ha passat a la història en les últimes setmanes. I és que des de l’anterior aturada de seleccions, el Barça ha complert tots els objectius marcats, en un tram de calendari, a més, que probablement ha estat el més complicat d’aquests gairebé tres primers mesos del curs. I no només per la dificultat dels rivals, com el Sevilla, el Madrid o l’Inter de Milà, sinó també perquè l’ha hagut d’afrontar sense la seva millor arma i sovint infal·lible, Leo Messi, que es va lesionar precisament al cap d’un quart d’hora del primer d’aquests partits, contra el conjunt de Nervión.

El cas és que el Barça no pot estar més satisfet amb la feina que ha fet en aquestes darreres tres setmanes. Per començar, en la lliga, ha aconseguit un ple de punts: victòria contra el Sevilla (4-2), en què la lesió de Messi no va impedir que els de Valverde recuperessin el lideratge; un altre triomf contra el Madrid, amb maneta inclosa (5-1), que va acabar provocant la destitució de Julen Lopetegui, i tres punts més aconseguits de forma agònica a Vallecas (2-3), amb una remuntada d’infart en els últims minuts d’aquelles que, com s’acostuma a dir, serveixen per guanyar lligues. En la Champions, el Barça també ha superat i amb nota el doble duel contra l’Inter, mostrant una gran superioritat tant al Camp Nou, on va aconseguir la victòria (2-0), com al Giuseppe Meazza, amb un empat (1-1) que només amb una mica més d’encert hauria pogut acabar amb un triomf per golejada. Quatre punts per segellar la classificació per als vuitens de final de la màxima competició continental, per quinzè any seguit –de moment, en quatre jornades, només el Barça ho ha aconseguit–, i per tenir molt a prop també la possibilitat de fer-ho com a primer classificat. Han estat dos partits, els de Champions, juntament amb el clàssic, que han servit per veure com l’equip s’ha sobreposat de manera formidable a l’absència de Messi, jugant més que mai com un bloc i amb molts jugadors fent un pas endavant. I no s’ha d’oblidar tampoc que en la copa, i en un compromís –al camp de la Cultural Leonesa– que per moments se li va entravessar, el Barça també va acabar complint amb un triomf (0-1) que deixa molt encarrilada l’eliminatòria de setzens de final.

Per tot plegat, Ernesto Valverde, que més d’un cop ha explicat que li agrada planificar les temporades per etapes –en els primers mesos estan sovint marcades per les aturades de seleccions–, ha d’estar molt satisfet amb el rendiment de l’equip, que també ha servit per reforçar el seu paper, sobretot de portes enfora. Ha estat capaç de trobar solucions a la baixa de Messi i d’encertar-la amb els plantejaments en partits difícils, i també ha recuperat alguns jugadors per a la causa comuna, com ara Rafinha o Malcom. La millor manera de confirmar-ho és derrotar demà el Betis, potser ja amb Messi, i encadenar així la quarta victòria en la lliga abans de visitar, d’aquí a dues setmanes, el Wanda Metropolitano.