Feia dos anys que el Barça no perdia un partit de lliga al Camp Nou. Durant tot aquest temps s’ha trobat rivals que li han fet tota mena de plantejaments. L’han esperat al darrere, l’han pressionat en la sortida de la pilota, tapant-li les bandes, els passadissos interiors i fins i tot amb marcatges individuals per tot el camp. Ho havien provat tot per frenar un equip que gairebé sempre havia trobat l’antídot a qualsevol proposta del rival. Fins ahir, contra el Betis. El futbol va voler premiar la valentia i la defensa d’una idea per damunt de qualsevol circumstància. Va premiar l’atractiva proposta del Betis de Quique Setién, que arribava al Camp Nou amb només un punt dels últims dotze en la lliga. Però malgrat aquestes xifres ningú tenia el més mínim dubte que els verd-i-blancs defensarien la seva proposta futbolística més enllà de la dificultat del moment i de l’escenari.

I ho van fer davant un Barça que va recuperar Leo Messi i que va sortir amb Malcom en el lloc de Coutinho. Valverde el va voler premiar pel seu gol a Milà i la seva bona feina en silenci, tot el contrari que Dembélé, un descartat. La resta de l’equip, el titular. Amb una nova aturada la setmana vinent, no calien experiments. Pels primers minuts no semblava que el Barça passaria un calvari com el dels tres primers quarts d’hora. Malcom es mostrava elèctric per la banda, els mitjos i els davanters pressionaven bé la sortida de pilota del Betis, que en va perdre més d’una en els cinc primers minuts. Però la tremolor de cames va durar poc. Se sabia que els verd-i-blancs són un equip que també vol ser protagonista en els partits i que té jugadors amb qualitat suficient per ser-ho. Admirador confés de Cruyff, Setién va plantejar un 3-5-2 que va sorprendre els blaugrana en una primera meitat en què els van passar pel damunt.

Tenien molta superioritat al mig del camp, i Tello i Junior a les bandes, als quals sovint Messi i Malcom no acabaven de seguir, van fer molt de mal, al marge de guanyar tots els un contra un. Precisament va ser Junior qui va avançar els andalusos després de rebre a l’espai, encarar i superar amb facilitat Sergi Roberto abans de batre Ter Stegen amb un xut sec. Va tenir l’empat Lenglet després d’una falta servida per Messi, però Pau López, xiulat, va estar felí en l’estirada. Ja se sap que el Barça pateix sense pilota i ho va fer molt en el primer temps. El Betis va fer el segon en una altra jugada ràpida iniciada per Junior, que va centrar, la pilota va anar a l’altra banda sense que cap defensor del Barça la pogués refusar, va anar a parar als peus de Tello, que va passar-la cap a Joaquín perquè tot sol dins de l’àrea fes el segon. El resultat era absolutament merescut tenint en compte el que estaven fent els dos equips sobre la gespa.

Amb el partit tan costa amunt, el Barça necessitava una reacció des del primer minut de la represa. Valverde va fer entrar Arturo Vidal per Arthur, amb la intenció de ser més intensos i mossegar més en camp contrari en la pressió. Va semblar que servia perquè l’equip blaugrana va disposar de quatre bones ocasions consecutives, d’Arturo Vidal, Messi, Busquets, a la sortida d’un córner, i Luis Suárez. Ara bé, cada cop que el Betis trepitjava el camp rival ho feia amb perill i Tello va estar a punt de fer el tercer amb un xut ajustat al pal. El Barça va aconseguir posar-se en el partit després d’un penal comès sobre Alba que Messi va transformar. Quedava temps per a la remuntada, però un dels que mai fallen, Ter Stegen, ho va fer intentant blocar un xut de Lo Celso i la pilota se li va escapar entre les mans. Amb l’1 a 3 i davant un solvent Betis, la gesta semblava quasi impossible, però Arturo Vidal va seguir posant emoció al partit després d’una assistència de Munir, que havia entrat en el lloc de Malcom. Els verd-i-blancs van seguir fent les coses bé, mentre que el Barça semblava basar-se en l’èpica i el talent dels seus jugadors. Junior va tenir el quart poc abans que Rakitic fos expulsat amb doble groga després de fer una entrada per darrere a Lo Celso, que poc després va assistir Canales, que va fer el quart i semblava que sentenciava el partit. Però un gol de Messi concedit pel VAR –Mateu Lahoz l’havia anul·lat per fora de joc– va mantenir uns últims minuts de falsa esperança.

El Barça manté el lideratge de la lliga, però algunes de les vergonyes se li segueixen veient massa. Amb aquesta fragilitat defensiva és molt difícil que es pugui guanyar res. Caldrà solucionar-ho, perquè el proper partit és al Wanda contra l’Atlético.