Barça
ANTAL DUNAI
CAMPIÓ OLÍMPIC AMB HONGRIA A MÈXIC 68 I ACTUAL ASSESSOR DE LA FEDERACIÓ HONGARESA DE FUTBOL
“M’hauria agradat jugar al Barça un parell d’anys”
Antal Dunai, deixeble i admirador d’aquella generació d’or d’Hongria dels anys cinquanta, s’emociona recordant figures com ara Kubala, Kocsis i Czibor. A ell també li hauria agradat vestir la samarreta blaugrana
-
Antal Dunai, al costat d’una imatge de Laszy Kubala, en l’exposició “L’època d’Or del futbol hongarès. L’equip d’or, Czibor, Kocsis, Kubala i Puskás” es pot veure fins el 15 de desembre al’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC). O.T.. -
Els fills de Kubala, Kocsis i Czibor, testimonis d’excepció en la inauguració feta dilluns. EFE.
Wembley. Un escenari emblemàtic lligat al barcelonisme. També lligat a la història del futbol hongarès. Allà, un 25 de novembre del 1953, la mítica selecció d’Hongria dirigida per Gustav Sebes, amb homes com Czibor, Koscis, Puskás, Hidegkuti i Bozsik, derrotava per primera vegada en la història del futbol l’Anglaterra a casa seva (3-6). Partit màgic d’aquell denominat equip d’or. Ara, la ciutat de Barcelona ret homenatge a aquell equip llegendari amb l’exposició L’època d’Or del futbol hongarès. L’equip d’or, Czibor, Kocsis, Kubala i Puskás. Antal Dunai (21 de març del 1943, Gara, Hongria), campió olímpic amb Hongria a Mèxic 68 i actual assessor de la Federació Hongaresa de Futbol i hereu i deixeble d’aquella generació daurada dels anys cinquanta en parla per a L’Esportiu. D’allò, de l’empremta de Kubala, del Barça i de Messi.
El 4 de juliol del 1954. A Berna. Considera que aquell dia el futbol va ser injust amb Hongria?
Mira... La veritat és que no m’agrada parlar en aquests termes quan hi ha una pilota pel mig. Just, injust..., no ho sé. Al final l’equip que fa un gol més és l’equip que guanya. No és que sigui una anàlisi reduccionista, però la realitat és aquesta, i aquell dia Alemanya Occidental va fer tres gols i Hongria en va fer dos. Són coses que passen. A la fase de grups Hongria havia guanyat Alemanya per 8-3, però el dia de la final la piloteta no va voler entrar. És difícil trobar-hi una explicació. Certament va ser una llàstima no guanyar aquella copa del món.
El conte no sempre té un final feliç...
En el futbol cal tenir sort i aquell dia Hongria no en va tenir. Tampoc va tenir sort aquell Barça de Kubala, Kocsis i Czibor anys després en aquell mateix camp. Hi ha estadis maleïts i el Wankdorfstadion de Berna n’és un, per a Hongria i per al Barça. Aquella selecció portava 32 partits sense perdre, llavors et plantes en una final i la perds. És la crueltat del futbol. El poble hongarès mereixia aquella copa, com la mereixia l’Holanda de Cruyff l’any 1974.
És cruyffista?
Cruyff, Guardiola, Messi, Kubala... Soc un enamorat de tots ells. Ells són futbol. El Barça és el Barça per figures com aquestes.
Parli’m de Kubala.
Un geni. Un prodigi físic. Era un ideal com a futbolista. Tècnicament formidable i amb un físic fort. Personalment li guardo molta estima. Vaig estar moltes vegades a casa seva. Em va ajudar molt en els meus inicis com a tècnic en el futbol espanyol.
Vostè va entrenar equips com ara el Xerez, el Castelló, el Múrcia, el Llevant. També el Betis. Està sorprès per la victòria de diumenge passat del Betis al Camp Nou [3-4]?
Sí i no. No és habitual que el Barça perdi a casa. Però el Betis va jugar molt bé, amb les idees clares. Va ser un Betis valent.
Parli’m de Kocsis, Czibor i Puskás.
Un gran jugador ha de tenir un tret característic que el defineixi. I això és el que tenia Kocsis. Parles de Kocsis i parles del seu potencial aeri. Un dels millors rematadors de cap de la història. Czibor simplement era boig. I en el futbol la bogeria és molt interessant. Ni ell mateix sabia com regatejava el rival. Era molt imprevisible. Puskás també va ser un geni, com Kubala. Ho va guanyar tot amb el Madrid. Llàstima que no ho fes amb el Barça [riu].
Vostè va ser Bota de Plata el 68 i Bota de Bronze el 69. També hauria pogut jugar en el Barça.
El gol sempre ha anat molt buscat [riu]. Kubala va passar bons informes meus al club, però la situació política a Hongria era complicada. Cinc anys més tard la cosa va canviar, però ja era tard per a la meva carrera futbolística. M’hauria agradat jugar en el Barça almenys un parell d’anys, sí. Sempre m’ha agradat el joc del Barça.
Almenys sí que sap què és jugar al Camp Nou.
Sí. No tothom té un Gamper [riu]. Recordo que vam guanyar contra el Dinamo. [Aleshores era diferent format. El Újpest Dózsa va guanyar 3-1 el Dinamo de Moscou. El Barça va ser tercer i Shalke, quart. Era l’any 70 i per primera vegada un equip visitant guanyava el Trofeu Joan Gamper.]
Què li sembla Messi?
Talent, ambició, improvisació... El que fa ell no es pot aprendre en cap escola. Dins el ventre de la seva mare ja devia jugar a futbol. Ho viu. L’apassiona el futbol i es nota. A mi també m’agradava molt un altre argentí: Omar Sívori. Sempre intentava jugar com ho feia ell.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024
