Els partits de seleccions s’han cobrat una víctima blaugrana: Ivan Rakitic. El croat es va fer una elongació al semimembranós de la cama dreta dijous passat durant l’Espanya-Croàcia, corresponent a la lliga de les nacions de la UEFA, i va haver d’avançar el seu retorn a Barcelona. L’evolució de la lesió marcarà la seva disponibilitat, però la previsió indica un període de baixa d’entre dues i tres setmana. Ernesto Valverde, però, té un remei per fer fornt a la situació: Arturo Vidal.

El migcampista xilè, que aquests dies està concentrat amb la seva selecció, apareix com la primera opció per ocupar la posició d’interior dret en absència de Rakitic. De fet, la sanció que arrossegava el croat abans de lesionar-se ja situava Vidal en les tracesses de l’onze titular blaugrana per al duel de dissabte al Wanda Metropolitano contra l’Atlético. Una cita de màxim nivell –els de Simeone són tercers en la taula, a només un punt del Barça– en què l’esperit de lluita de Vidal s’aprecia com un factor valuós a l’hora de respondre a un rival que es caracteritza per la seva capacitat de brega. A més, ja va ser l’escollit per rellevar Rakitic en el Barça-Girona, l’únic partit de lliga en què el croat ha estat suplent aquest curs.

Però la lesió del croat fa que les expectatives de Vidal s’expandeixin més enllà del Metropolitano. I és que la previsió avança que Rakitic tampoc estarà a punt per a la propera cita de Champions, contra el PSV Eindhoven (28 de novembre), i difícilment arribarà al Barça-Vila-real (2 de desembre). Es presenta, doncs, l’oportunitat perquè Vidal faci un pas endavant a l’hora de guanyar pes dins dels plans de Valverde, més enllà de ser un recurs recurrent a l’hora de sortir des de la banqueta.

En aquest sentit, Arturo Vidal s’erigeix en el jugador que Valverde ha cridat més vegades per saltar al camp procedent de la banqueta. Així ha estat en 12 dels 18 partits oficials que acumula el Barça entre la supercopa, la lliga, la Champions i la copa. Però només ha estat titular en tres ocasions –contra l’Athletic, el Girona i la Cultural Leonesa–, un fet que contrasta amb la seva trajectòria anterior al Bayern i a la Juventus, on tenia clares credencials de titular. Un canvi de xip que li ha costat pair i que va generar enrenou unes setmanes enrere. Després del Tottenham-Barça, i a pesar del triomf blaugrana a Wembley (2-4), va publicar a les xarxes socials l’emoticona d’una cara emprenyada, que es va interpretar com un gest visible de malestar pel fet d’haver jugat tot just els últims minuts del duel. Va eliminar el missatge poc després, però la polèmica ja es va encendre, i va tenir un segon capítol amb un nou comentari a les xarxes socials que també obria la porta a males interpretacions. El va difondre l’endemà de no jugar cap minut contra el València, i hi posava: “Amb els Judes un no es baralla, ells es pengen sols”, va ser el text que va escriure acompanyat d’una fotografia seva a la banqueta a Mestalla. Poc després, va tornar a esborrar el missatge.

La situació, però, es va reconduir, i a hores d’ara sembla aigua passada. Perquè així sigui, hi va ajudar una conversa privada amb Valverde per tractar l’assumpte, així com la voluntat del mateix jugador de mostrar una actitud més constructiva, com va reflectir en unes declaracions fetes durant l’aturada de seleccions de l’octubre: “Ara me’n torno amb totes les ganes a Barcelona a guanyar-me un lloc i a afrontar tot el que ve”, va comentar.