Després d’un calvari que s’ha allargat més del que era imaginable, Santi Cazorla, per fi, s’ha pogut tornar a sentir futbolista allà on va ser casa seva, al club on va acabar la seva formació i on va triomfar en una primera etapa que va estar a punt de portar-lo fins al Real Madrid, entitat que al seu moment el va voler com a substitut de Robinho. La bona feina del jugador asturià en el conjunt castellonenc havia provocat que fossin diversos els equips que el temptejaven, i va ser el Màlaga el que se’l va endur: va pagar 20 milions d’euros i li va oferir el salari més alt de la plantilla. Era l’època en què el xeic Abdullah al-Thani prometia fer un Màlaga fort i durador en el temps. Un projecte que va acabar fent aigües per tot arreu.

Però el pas de Cazorla per terres malaguenyes va durar només una temporada. Després va fer el salt a la lliga anglesa, a l’Arsenal, i ràpidament es va convertir en un jugador important en l’equip d’Ársene Wenger. Fins a l’aparició del seu infortuni en forma de lesió, les seves actuacions i xifres van ser destacables. En la seva primera temporada, la 2012/13, va jugar un total de 38 partits de lliga i va fer 12 gols. En la següent, va participar en 31 duels, tot i que només va fer 4 gols; en la tercera, va tornar a participar en més partits, 37, i va fer 3 gols més, amb un total de 7. En els dos cursos següents, el 2015/16 i el 2016/17, els partits de lliga ja van ser menys, 15 i 8, respectivament, i ja no va tornar a jugar mai més per culpa d’un seguit de lesions que l’han tingut 19 mesos apartat del futbol.

El que mai s’hauria imaginat és que l’origen de tot plegat seria el 2013, en un amistós entre Espanya i Xile. Aquell dia, un cop al taló dret va derivar en una fissura i, d’aquí, a la foscor més absoluta. Cazorla va seguir jugant, però amb dolor. En calent no ho notava, però en fred li feia tant de mal que li saltaven les llàgrimes. El desembre del 2015, es va fer un trencament del lligament extern del genoll esquerre i, després de cinc mesos, va tornar. El que no s’esperava és que hauria de passar per la sala d’operacions pel tendó del peu dret. No semblava que fos greu, però cada vegada que li treien els punts de la ferida, li saltaven. Constantment. Fins a vuit vegades el van operar. Un drama. I van aparèixer infeccions; una de les quals fins i tot se li va cruspir deu centímetres del tendó d’Aquil·les. Hi va haver algun instant en què els metges no van descartar l’amputació. “Tenia l’os com de plastilina”, va declarar.

Lluitador i amb ganes de no rendir-se, perquè volia demostrar-se que podia tornar a fer el que més li agrada, jugar a futbol, va deixar l’Arsenal i va tornar al Vila-real per fer la pretemporada i veure com responia. Va reaparèixer el 17 de juliol en un amistós contra l’Hèrcules. 636 dies després, Santi Cazorla es va tornar a sentir futbolista. Va tornar a disputar un partit oficial el 18 d’agost contra la Real Sociedad. Una recompensa a la perseverança i a la feina tan dura que havia fet durant tant de temps. De moment, aquesta temporada ja ha pogut participar en 11 partits de lliga, 7 dels quals com a titular; un de la copa del Rei, en què va fer un gol, i en 5 de l’Europa League, en què també va aconseguir veure porteria.

El seu retorn ha estat una alegria per al món del futbol en general i potser una mica més per a aquells clubs en què Cazorla ha deixat empremta, com l’Arsenal. “M’alegra veure’l feliç. S’ho mereix. Estem parlant d’un jugador que, sense oblidar la seva qualitat innata, ha destacat per la seva fortalesa mental, per la seva constància en moments molt durs i perquè no es va rendir encara que li diguessin que no podria tornar a un camp de futbol. Ens hem de treure el barret davant la seva capacitat de superació”, assenyala Lauren a L’Esportiu. El que va ser lateral dret de l’Arsenal dels invencibles, ara és ambaixador del club londinenc i està molt involucrat en temes relacionats amb Àfrica. Lauren explica que Cazorla continua sent molt estimat per tots els estaments del club gunner. “A l’Arsenal va ser un jugador molt estimat i respectat. Va arribar a ser un dels capitans de l’equip per la seva jerarquia. Va donar grans tardes als aficionats, que sempre l’han admirat”, assenyala.

El seu pas pel club anglès no va ser gens dolent, però si no s’hagués lesionat hauria pogut ser encara millor. Lauren no té cap dubte amb Cazorla: és un futbolista 10. “Em sembla un gran jugador. Té una capacitat de desequilibri sensacional. És capaç de trencar un partit del no-res. Té una classe innata, i és un dels jugadors que millor defineixen l’èxit del futbol espanyol dels últims anys”, conclou.