Absolutament. Aquest any l’equip està rendint a un alt nivell i estem lluitant per estar a dalt. S’estan fent bé les coses. Des del punt de vista personal estic gaudint jugant a futbol. M’entreno fort cada dia i estic preparat per si em toca fer el salt al primer equip. Fer-ho bé amb el filial, al cap i a la fi, és la clau que t’obre la porta a primera divisió.

Sí. Molt content, la veritat. Molt agraït per la confiança del mister. En Javi [Calleja] és un tècnic que confia molt en el planter. Ell ve de baix. Sap com es treballa al filial, al juvenil i a la resta d’equips en general.

Certament. Tot condiciona. Però fins i tot així, fixa’t en l’últim partit contra el Betis. Al final aquell dia acaben jugant Miguelón, que fins l’any passat estava al filial, i Morlanes i Samu, que tenen fitxa del B. Calleja és el primer que voldria que el Vila-real estigués més amunt en la classificació, però fins i tot en aquest escenari aposta per la joventut. Et fa veure que estàs a tocar del somni, sent conscients que el repte és gran. I no només ell. També el president, el vicepresident, els directius... Tots ells van a veure partits del filial, del C i del juvenil cada cap de setmana. No passa en tots els clubs i això és un valor enorme. El club aposta amb fermesa pel planter i això és una motivació extra per seguir treballant cada dia. Vila-real respira futbol. És un club que ha jugat unes semifinals de la Champions i és capaç de conservar un tarannà familiar. És un club que cuida el futbolista.

Sí. Va ser el meu segon retorn després d’haver-hi jugat fa dos anys amb el Lleida. Sempre és especial tornar. Va ser bonic el retrobament amb gent com en Pimi, el Marc Guitart..., és gent amb qui has treballat i t’ha ensenyat moltes coses. Marcar també va ser especial.

[Riu] El Carles és un amic. Tot el seu entorn futbolístic estem contents que les coses li estiguin anant bé. És un jugador amb molta qualitat, amb molta capacitat per entendre el futbol. És un jugador ideal per al Barça. Si bé sí que és cert que cal paciència i anar a poc a poc, perquè jugar al primer equip comporta tot el que comporta. Ell ho sap.

És futbol. Però és fort mentalment. I fixa’t en un detall: ara que li ha tocat de nou jugar amb el filial ho ha fet amb una humilitat i professionalitat extremes. Aquest és un fet que no pot passar per alt. Tothom veu que la segona B li queda petita i ell ha actuat amb naturalitat.

Sí, hi parlo sovint també. Realment té molta mala sort. Les lesions l’estan perjudicant molt. Costa gestionar aquest tipus de situacions. Ell és fort i espero que no defalleixi perquè és un nano espectacular.

Com sempre, un Barça de nou candidat a guanyar-ho tot, o almenys a lluitar per intentar guanyar-ho tot. Miro tots els partits. És el meu equip de tota la vida.

Sempre és bon moment per anar al Camp Nou.

No hem perdut en tot el mes de novembre i hem guanyat contra el Betis (2-1). L’equip acabarà amunt.

Abans, quan estava al planter del Barça em fixava molt en el Sergio Busquets o també el Bartra. A l’inici havia jugat més de central i algun cop de mig centre. Ara inevitablement centres la mirada en laterals i aquí a la casa tinc un bon referent com en Jaume Costa. Un exemple de professionalitat. Sempre disposat a ajudar i orientar els joves quan estem en dinàmica de primer equip.

Partit no, partidàs. Vaig disfrutar. Molt content per ell. L’Eibar era un bon destí. Allà també hi ha el Marc Cardona. A tots dos els desitjo una gran temporada.