Un dia de Reis per emmarcar, el que va viure ahir el Barça, que no va desaprofitar els regals que li van arribar al llarg d’aquesta jornada tan especial, primer, amb l’empat entre els seus perseguidors immediats, l’Atlético i el Sevilla al Pizjuán, i després, amb la derrota del Madrid a casa contra la Real Sociedad. Calia, però, fer la feina a Getafe, i els blaugrana, patint, la van fer. No era gens fàcil: pel rival, un dels més incòmodes de primera, i perquè últimament al Barça el primer partit de l’any després de les vacances nadalenques se li havia ennuegat, amb dues derrotes i dos empats. No va ser un impediment perquè els de Valverde sumessin la cinquena victòria consecutiva en la lliga. De fet, amb les ensopegades dels rivals, són més líders que mai, amb 5 punts més que l’Atlético de Madrid, 7 més que el Sevilla i 10 més que el Madrid, que cau a la cinquena posició, superat per l’Alavés. Demostració de força, a més, en un partit de rosegar sorra, que Messi, cada cop més pitxitxi (16 gols), i Luis Suárez, segon en la llista de màxims artillers (12), van encarrilar amb dos gols en el primer temps –contrarestats per un dels madrilenys just abans del descans–, i que va obligar els blaugrana, ahir amb el tercer equipament, de color salmó, a suar fins a l’últim segon. Tot plegat, quan falta un partit per acabar la primera volta i a l’inici d’un gener que vindrà carregat de compromisos, amb el retorn de la copa.

Si el partit ja era complicat, la suplència de Busquets, que no s’havia entrenat divendres per una indisposició però sí dissabte, sembla que no va facilitar les coses. La seva absència, juntament amb la presència de Sergi Roberto al lateral dret en detriment de Semedo, van ser les grans novetats i els principals canvis respecte a l’alineació habitual de les últimes jornades. El lloc del de Badia al mig centre el va ocupar Rakitic, i això va fer que Arthur tornés a la titularitat. El brasiler no integrava l’onze titular en la lliga des del partit al Wanda Metropolitano i no se’l va acabar de veure fi gairebé en cap moment. El Barça va intentar controlar l’inici, però des del primer minut va veure que el Getafe no li posaria les coses fàcils. Amb un joc que vorejava el límit del reglament i faltes constants, el conjunt madrileny va anar incomodant els blaugrana, que van rebre un seriós avís ben viat, amb un gol anul·lat a Mata abans del minut 10, per una falta al primer pal sobre Lenglet. Els de Valverde havien de remar si es volien endur el botí de Getafe i ho van anar fent, lluitant cada pilota, però també intentant exhibir el seu joc per descol·locar el plantejament rival. I a còpia d’insistir-hi va arribar el primer gol, obra de Messi, que va olorar sang en una acció dividida dins l’àrea i va aprofitar el refús de David Soria per marcar a porteria buida, en el minut 20. El gol va reactivar més els blaugrana, que en qüestió de 10 minuts haurien pogut tornar a marcar en tres bones ocasions, dues de Luis Suárez i una altra de Piqué, a l’àrea petita, que David Soria va salvar. L’uruguaià, però, va signar poc després un autèntic golàs, quan en una falta penjada va engaltar una pilota caiguda del cel, imparable per a Soria. Semblava que el segon gol, cinc minuts abans del descans, deixava molt encarrilat el duel, però no va ser així. Ni el Barça s’acabava de trobar del tot còmode tot i el resultat, en un duel amb constants aturades i xocs, ni el Getafe, preocupat sobretot de no deixar jugar, va deixar d’estar dins del partit en cap moment i va seguir amb el seu pla. Molta intensitat i també duresa reiterada –gens castigada– per amenaçar la porteria de Ter Stegen amb contraatacs, però sobretot amb centrades a l’àrea, que gairebé sempre aconseguia caçar algun dels seus davanters. I en una d’aquestes, després que Jordi Alba gairebé marqués en pròpia porteria –el pal ho va evitar–, els madrilenys van escurçar distàncies mitjançant Mata, que només va haver d’enviar al fons de la xarxa la passada de cap d’Ángel.

Els problemes de la primera part van seguir després del descans, però amb l’agreujant que el Barça, fins al tram final, ja gairebé no va inquietar la porteria rival. El Getafe, còpia de fe i d’intensitat, estava més posat en el partit, i als blaugrana també els costava tenir una mica de control. Les ocasions dels madrilenys, a més, es van repetir. Ángel va perdonar l’empat en un error dels blaugrana al darrere, i poc després Ter Stegen desviava a córner la rematada de cap de Cabrera. El Barça patia, immers totalment en la trampa que havia preparat a consciència el Getafe i incapaç de reaccionar. Va donar aire als blaugrana l’error incomprensible de Mata, que, quan ja havia superat Ter Stegen, i a porteria buida sense oposició, va xutar als núvols. Quan només faltaven 20 minuts i veient que la cosa no millorava, Valverde va fer entrar Busquets per Arturo Vidal –ja més tard ho van fer Coutinho i Aleñá–, per posar-hi ordre i control. I ho va aconseguir, ja que en els últims minuts va ser el Barça el que més es va apropar a l’àrea. Messi, de fet, va estar a punt de sentenciar dos cops, però en tots dos va topar amb Soria, que li va endevinar una acció d’un contra un i després va aturar un xut llunyà que ja enfilava porteria. El triomf no es va escapar i el Barça ja és campió d’hivern.