Barça

Jeison Murillo

Defensa del Barça

“El futbol et pot fer bé o mal i a mi m’ha fet bé”

“Soc d’un barri humil, vaig viure coses que un nen normal d’aquí no viurà mai, però vaig tenir la sort de tenir una gran família i gràcies a ells ara estic aquí”

“Treballar, aprofitar els minuts que tingui, convèncer el tècnic i, per què no, quedar-me”

Fent broma vaig dir al meu agent que truqués al Barça, que tenia problemes de centrals. Vint dies després era aquí
Sé que per ser defensa del Barça has de tenir unes característiques concretes i crec que les tinc
La meva família és molt important. Abans de cada partit truco als meus pares i la meva dona i em donen la benedicció

Jeison Murillo (27 de maig de 1992, Cali, Colòmbia) s’ha convertit en el primer i possiblement únic reforç del Barça en aquest mercat d’hivern. El colombià arriba com a cedit des del València per apuntalar el centre de la defensa, debilitat per les lesions. Pot debutar demà contra el Llevant i començar a guanyar-se l’opció que té de quedar-se després d’aquest curs. Treballarà per aconseguir-ho, com ha hagut de lluitar des de ben petit.

Com van aquests primers dies com a jugador del FC Barcelona?
La felicitat és màxima. Estic molt content perquè estic en el millor equip del món i comparteixo vestidor amb alguns dels millors jugadors, estrelles de l’elit. Estic disfrutant del dia a dia i aprofitant aquesta oportunitat.
Demà hi ha partit de copa. Amb ganes de debutar?
Sí, òbviament. Estic aquí no només per entrenar-me, també vull competir. Espero que l’oportunitat de jugar arribi aviat. A veure si és contra el Llevant.
Quines sensacions té ara que està a punt de debutar amb el Barça?
Penso que he d’aprofitar-ho, disfrutar i pensaré en la meva família perquè és un somni poder debutar amb aquest club.
Vostè ha arribat amb la confiança de l’entrenador, Ernesto Valverde. Li ho ha demostrat ja en els entrenaments? Li ha demanat alguna cosa en concret?
Sé que aquesta confiança sempre és un punt a favor, un plus per desenvolupar-te dins del camp. Però independentment d’això, tot depèn de mi, del que faci i de com jugui.
Ja sap que jugar de defensa en el Barça no és gens fàcil. S’ha d’acostumar a jugar amb molts metres a l’esquena i treure la pilota.
Per descomptat que sé el que implica defensar en aquest equip. S’han de tenir unes certes característiques per poder-ho fer i penso que les tinc i que sabré donar aquestes coses a l’equip.
Vostè estava a València i no jugava. Quan rep la trucada del Barça, què va pensar?
Vint dies abans que es concretés la meva arribada al Barça, irònicament, li vaig dir al meu representant que per què no anàvem al Barça tenint en compte com tenien la seva situació amb els centrals. I vint dies després arribava aquesta oportunitat. Ja s’imaginaran els sentiments, la reacció de la meva família, la meva. I ara estic vivint això. El que va començar com una broma, ara és una realitat i em toca demostrar que puc jugar en un equip com el Barça.
Què li passava al València, com és que comptava poc per a Marcelino?
Decisions tècniques que no acaben de ser favorables per als meus interessos. És difícil comprendre com passes de jugar el que tenies pensat a no fer-ho mai, però aquesta professió és per tenir una mentalitat forta i treballar, treballar i treballar fins a tenir una nova oportunitat de jugar. A mi m’ha arribat en el Barça.
És molt gran el canvi d’estar en el Barça en comparació amb els altres equips on ha jugat?
He estat en molts equips, grans com el València o l’Inter, però cap tan gran com aquest. Sé el que representa el Barça i la responsabilitat que tens quan et poses aquesta samarreta. Estar aquí és difícil, ho sé, però accepto aquest repte.
Entrenar-se i poder jugar al costat de Messi què li sembla?
És un fenomen i ja sabem tots quina mena de futbolista és. És el millor del món. Per a mi com a company és un orgull jugar amb ell i per a l’equip és un avantatge. Es pot comprovar en cada partit.
L’ha patit de rival?
Sí. Jugant contra el Barça i també en la selecció.
I?
(Riu). És imparable. Vas a atacar-lo, posar-lo en dificultats, però sempre troba una solució.
Piqué és el líder de la defensa. L’està ajudant en aquests primers dies a situar-se?
Sí, és una referència. Hi ha molta companyonia en aquesta plantilla i la manera com et rep el grup és gratificant per desenvolupar-te dins del camp amb el que et demanen. Tenir un jugador del seu nivell al teu costat és molt bo per adaptar-te a una manera de jugar diferent.
Té l’opció de quedar-se si ho fa bé en aquests mesos que serà aquí. El seu objectiu és que facin efectiva l’opció de compra?
La meva lluita i el meu objectiu ara és treballar en el dia a dia, mentalitzar-me per aprofitar els minuts que tingui, convèncer el tècnic i, per què no, quedar-me. Espero fer-ho bé i poder acabar fitxant.
Té molta experiència en el futbol espanyol. Suposo que això l’ajudarà molt ara en el Barça.
Gràcies a Déu he tingut un bon procés. Vaig arribar aquí amb 18 anys. Vaig començar a la primera andalusa, després vaig passar al Cadis a segona B, un gran salt, després a Las Palmas a segona, on vaig guanyar experiència. Després vaig estar uns anys al Granada, a l’Inter dos anys i un any i mig al València. Ha estat un desenvolupament important. Futbolísticament sé com es juga aquí i això és un avantatge en aquesta etapa.
Vostè està acostumat a lluitar. En la seva carrera i també a la vida. Va néixer a Compartir, un barri complicat de Cali, i tot s’ho ha hagut de treballar molt.
La veritat és que sí. Estic molt agraït als meus pares, la meva família i el meu entorn. Porto tatuat el nom dels meus pares i vuit estrelles, del meu pare a mi, sóc el petit de sis germans. Malgrat que no ha estat fàcil, la meva família sempre ha intentat que tiréssim endavant, no només jo sinó també els meus germans. Un també és futbolista i els altres també han intentat jugar. Jo he estat el més afortunat perquè soc el que he pogut arribar més lluny. Viure tot això ara, el meu fitxatge pel Barça, és molt important, perquè sé tota la feina que hi ha al darrere.
Era molt dura la vida en aquest barri?
Sí. És un barri humil. Em va tocar viure coses que segurament un nen normal d’aquí no les acostuma a viure però que t’ajuden a saber valorar les coses, el dia a dia. Després vaig tenir la sort de trobar una dona que m’ajuda moltíssim, perquè em dona molta estabilitat. I això és molt important.
Vostè és d’aquells que gràcies al futbol ha agafat el bon camí.
Sí. El futbol et pot fer bé o et pot fer mal. Has de tenir cap i ser madur per afrontar certes circumstàncies que se’t presenten pel camí. Molts cops ets futbolista i tens fama, però tot això a vegades et pot portar a prendre males decisions. Gràcies a Déu jo he comptat amb uns pares, una dona, un entorn i uns amics que m’han ajudat a prendre bones decisions.
Una de les persones més importants en la seva carrera és Prudencio Viveros. Vostè l’anomena Papa Pru. El va ajudar molt?
Sí, sí, Papa Pru. Quan vaig començar a jugar a futbol de nen en una petita escola, era la seva, que es diu Andrés Sanín. Don Pru i Américo Orbes, que en pau descansi, van ser qui em van descobrir i em van estar donant suport durant la meva trajectòria a les inferiors. Després van venir altres tècnics, però ells són els que van marcar la meva carrera.
Anar a entrenar-se era complicat i ell els ajudava.
Anar a entrenar-se era complicat perquè per al meu pare era molt dur. Érem diversos germans i el transport costava molt. Ens van donar una bicicleta i els tres germans, John, Junior i jo, anàvem a entrenar així. Ara estic recollint els fruits de l’esforç que ha fet tanta gent.
Papa Pru diu que vostè sempre l’ajuda quan va allà.
A casa meva vam créixer amb uns valors que fan que mai oblidi d’on vinc i quan tinc la possibilitat de tornar a Colòmbia sempre visito les persones que sempre han estat al meu costat. No m’agrada gaire parlar d’això, però l’he ajudat en la seva escola i també a millorar casa seva. Ell em va ajudar a mi i és just que jo ara que puc l’ajudi a ell.
La família és molt important per a vostè. De fet, abans de cada partit els truca.
Sempre. Per rebre la benedicció. Tant al meu pare, com a la meva mare i a la meva dona. Per a mi és vital, i el dia que no em contesten intento trucar a un altre número de telèfon. És fonamental rebre la benedicció dels meus.
És cert que va començar fent de porter?
Sí, de molt petit. I tinc l’anècdota que vaig aturar un penal i em van donar uns guants. El senyor de darrere la porteria em va dir que si aturava un penal em donaria uns guants, i el vaig aturar. Això sí, vam perdre.
I per què va passar després a voler ser jugador de camp?
Un nen sempre vol aturar. Si s’hi fixa, tots volen ser porters per aturar quan comencen. Però va durar poc perquè l’entrenador em va veure unes característiques per fer de jugador.
També va tenir problemes de creixement. Com Messi...
(Riu) Diguem que no era dels jugadors corpulents ni amb una gran envergadura per la meva posició. Per això em posaven de lateral o d’interior i ho seguia fent bé. El talent o el do que et dona Déu si el treballes sempre estarà allà. Després ja vaig créixer més, la genètica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)