Barça

Signes de feblesa

La mala imatge oferta pel Barça a San Mamés ha disparat les primeres alarmes, uns temors que s’agreugen per la proximitat d’un mes en què els blaugrana es jugaran tota la temporada

Els fitxatges d’hivern no compten, i el planter, molt poc

En només vuit dies, el barcelonisme ha passat de l’eufòria en veure com el Barça destrossava el Sevilla en la tornada dels quarts de la copa, a la preocupació, en certificar en el duel contra l’Athletic Club que alguna cosa no rutlla. Primer van ser les derrotes contra el Llevant i el Sevilla en la copa, dos partits que van deixar entreveure que el fons d’armari de la plantilla és a anys llum del teòric onze titular. Després, va venir la grisa victòria a Girona, en què un Barça avorrit i metal·lúrgic es va endur els tres punts amb més pena que glòria. La golejada al Sevilla, però, va semblar un punt d’inflexió, una insuflada d’oxigen de cara a l’esfereïdor calendari que s’albirava a l’horitzó. Deu dies després, sembla que aquella imatge no va ser la real, fins al punt d’haver-se disparat ja les primeres alarmes, sobretot perquè en unes poques setmanes el Barça s’ho jugarà tot.

El primer cop va arribar contra el València, un duel en què l’equip de Valverde, farcit de titulars, va mostrar símptomes de feblesa. I no ja perquè els de Marcelino es van avançar 0-2, sinó perquè després que Messi iniciés l’intent de remuntada amb dos gols, el Barça es va fondre físicament, i amb l’afegit que el seu astre i salvador es va lesionar. Després va venir el clàssic, amb Messi a la banqueta, i de nou va aparèixer el mateix equip del dia del València. Sense idees ni esma i, en certs moments del partit, superat per un equip que no feia tant havia estat atropellat al Camp Nou. Faltava, però, el tercer toc d’atenció, i aquest va arribar diumenge, a San Mamés, contra un Athletic Club que enguany tremola amb l’opció de baixar a segona per primera vegada en la seva història. Amb el Madrid renascut, el Barça necessitava guanyar, i el pitjor de tot no va ser el resultat, sempre possible tractant-se de San Mamés, sinó la imatge, ja que l’equip de Valverde va ser incapaç no només de jugar millor i de dur el ritme del partit, sinó també d’igualar la intensitat dels lleons, fins acabar el partit sense una sola ocasió clara de gol i amb Ter Stegen com a gran figura. De motius per preocupar-se, doncs, n’hi ha uns quants, i més veient com després del Valladolid toquen quatre desplaçament seguits, a Lió, Sevilla i Madrid, per partida doble, on entraran en joc la Champions, la lliga i la copa.

Jugadors en baixa forma

Una de les primeres causes que salten a la vista d’aquest conat de crisi és el baix nivell de forma en què es troben algunes peces importants. El primer, per motius obvis, és Coutinho, que ja fa massa temps que no és ni l’ombra del que va brillar a Liverpool. El brasiler, que encadena quatre titularitats, no ha aprofitat l’oportunitat que li va sorgir amb la lesió de Dembélé, i el pitjor de tot és que cada cop hi ha menys aficionats que l’esperen. Diferents són els casos de Rakitic i Suárez, que després d’unes setmanes en què van excel·lir, ara han tingut una davallada evident, molt possiblement per l’acumulació d’esforços. El croat encadena uns duels en què està molt més imprecís del que és habitual en ell, mentre que l’uruguaià se’l veu lent i negat de cara al gol, com ho demostra el fet que suma una única diana en els últims sis partits.

Lesions de peces clau

Una segona causa del mal moment generalitzat del Barça són les baixes que ha tingut darrerament de jugadors clau. La primera va ser la d’Umtiti, que per sort va ser suplerta amb gran brillantor per Lenglet. Això, però, no va passar amb Dembélé, que justament es va lesionar contra el Leganés, en el partit previ a la derrota del Pizjuán. El francès, qüestionat abans, passava llavors pel seu millor moment com a blaugrana, fins a erigir-se en el complement ideal de Messi per trencar les defenses rivals. El suplent de Dembélé ha estat Coutinho, que ni s’ha acostat al rendiment de l’extrem. Després, és clar, va arribar l’ensurt de Messi contra el València, que va trencar la possibilitat de capgirar el resultat contra els de Marcelino i va marcar clarament el clàssic i el duel de San Mamés, en el qual l’argentí va donar símptomes de no estar en plenitud de condicions. Així com en la seva anterior lesió, l’equip, en bloc, va fer un pas endavant, aquesta vegada ha passat el que es temia, que ressorgís una messidependència evident. I el colofó ha estat la lesió d’Arthur Melo, el jugador que havia tornat a fer d’aquest Barça un equip amb un estil de joc clarament marcat. Per ara, el substitut escollit ha estat Arturo Vidal, que tot i mostrar una actitud indiscutible, amb la pilota als peus parla un idioma força diferent al del Barça de la darrera dècada.

Valverde, conservador

Tot i haver encertat en diverses decisions, com la de donar més minuts a un Semedo envalentit, per exemple, també ha jugat un paper destacable en aquesta petita crisi el paper de Valverde. Per un costat apareix la ja citada aposta per suplir Arthur amb Arturo Vidal, fet que provoca que el Barça perdi circulació, fluïdesa i profunditat. I després, el Txingurri està tornant a evidenciar un cert conservadorisme a l’hora d’arriscar. Aleñá, per exemple, està jugant molt poc, mentre que el tècnic segueix apostant per fer jugar Vermaelen de lateral o Semedo a cama canviada quan no hi és Alba, en comptes de donar minuts a Miranda. I no cal parlar de Riqui Puig, que molt probablement ja hauria d’haver començat a acumular experiència en l’elit, i més quan sembla que falta qualitat al centre del camp. I després sorprèn l’escassa participació que estan tenint Murillo i Boateng, els dos reforços d’hivern juntament amb Todibo, i dels quals se suposava que venien a jugar des d’un primer moment, en tractar-se de futbolistes amb experiència en la lliga que han arribat com a cedits.

Sigui com sigui, al Barça no li queda més remei que aixecar-se i tirar endavant. En la lliga, perquè amb el Pizjuán i el Bernabéu per endavant i amb el Madrid a sis punts, el risc de veure’s en un tête à tête inesperat cada vegada és més gran. En la copa, perquè haurà de vèncer a Madrid si vol aspirar a guanyar el cinquè títol seguit. I en la Champions, la “copa bufona” de Messi, perquè un mal partit contra el Lió podria fer saltar pels aires tota la temporada.

SE’LS NECESSITA

Coutinho continua absent, i jugadors clau com ara Rakitic i Luis Suárez han baixat

SENSE FUTBOL

Les lesions de Messi i d’Arthur han agreujat la pèrdua d’identitat del joc de l’equip
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Canvi d’estratègia i nova proposta

La cúpula blaugrana, amb el president Josep Maria Bartomeu al capdavant, es reuneix i decideix, després que Coutinho hagi marxat a Munic, canviar de plans en el serial Neymar. S’oblida de l’intercanvi i proposarà una cessió

barcelona
 

Dembélé es torna a trencar i serà baixa cinc setmanes

BARCELONA
 

“Vull guanyar molts títols amb el Bayern”

BARCELONA
 

Messi aspira al gol de l’any

BARCELONA
 

Dembelé, cinc setmanes de baixa

BARCELONA
 

Coutinho, cedit al Bayern per 8,5 milions

BARCELONA
 

La cessió, única opció

barcelona
 

Munic rep Coutinho amb els braços oberts

BARCELONA
 

Polèmica a Eindhoven

barcelona