L’exigència europea

Per fi torna la Champions. Setanta dies després, la música de la màxima competició europea tornarà a sonar. Tothom en té moltes ganes. És el gran repte del FC Barcelona aquesta temporada. L’objectiu desitjat. Tornar a ser el dominador continental, com ja ho és en la competició domèstica. Messi va marcar el camí durant la presentació oficial a l’estiu, malgrat que fa uns dies, després de la remuntada en la copa contra el Sevilla, volgués matisar que a can Barça no s’abandona cap competició i que ho volen tot. És cert. Però també ho és que l’orelluda fa especial il·lusió, perquè no s’aixeca des de la final de Berlín del 2015. I d’això ja fa massa temps.

No és cap secret que al Barça li sol costar el primer partit de l’anada dels vuitens. Passava amb Pep Guardiola, amb Luis Enrique i també amb Ernesto Valverde. La temporada passada, per exemple, es va aconseguir un empat contra el Chelsea a Stamford Bridge, però els blaugrana van patir d’allò més, i el gol va arribar després d’una errada dels anglesos a les acaballes. L’hemeroteca no enganya. L’última victòria del Barça a domicili en eliminatòries de la Champions va ser fa tres anys, el febrer del 2016. Des d’aleshores, cinc sortides, amb un balanç de quatre derrotes i un empat, i unes estadístiques que fan por, amb un gol a favor i tretze en contra.

A més a més, fa la sensació que el Barça no arriba pletòric de forces a la cita de Lió. Els tres empats consecutius, dos en la lliga –Athletic i València– i el clàssic de copa, i la victòria pírrica contra el Valladolid en un molt mal partit al Camp Nou, van obligar Gerard Piqué a alçar la veu per advertir que, si no milloren, patiran contra l’Olympique. No li falta raó. Europa, la Champions, exigeix molt més. I també castiga amb duresa les errades. Els blaugrana necessiten una millora global. De físic, però sobretot de fluïdesa en el joc. Més rapidesa de cames i també de cap. Més idees.

I la millora ha de ser global per no acabar aferrant-se a la genialitat de Messi. Avui el crac argentí estarà acompanyat al davant per Luis Suárez, que arriba al duel descansat, i molt probablement per Dembélé, que necessita minuts per recuperar el seu millor estat de forma. Sense el lesionat Arthur, el mig del camp sembla prou definit. Rakitic i Arturo Vidal flanquejaran Busquets com a mig centre. La presència del xilè i no la d’Aleñá, o fins i tot la de Coutinho, s’explica per la necessitat de físic contra un equip, l’Olympique de Lió, fort en aquest aspecte i que sortirà a totes des del primer minut. A la defensa, Semedo, que no va jugar contra el Valladolid, té molts números per ser titular, i la resta de la rereguarda no té misteri, perquè les posicions són clares. Piqué farà parella amb Lenglet i el lateral esquerre serà per a Jordi Alba.

Pel que fa a l’Olympique de Lió, caldrà veure si Bruno Génésio recupera el sistema amb tres centrals per jugar contra el Barça o manté el dibuix amb quatre defenses dels últims partits en la lliga francesa. L’absència del seu millor jugador –Fekir–, la poca fiabilitat al seu camp en la Champions –tres empats a dos en la fase de grups, contra el Manchester City, el Hoffenheim i el Xakhtar Donetsk– i el potencial blaugrana podrien fer que es decantés per l’alternativa més conservadora. En qualsevol cas, que ningú dubti que intentaran posar les coses molt difícils a un Barça que necessita ensenyar la seva millor cara per tornar amb un bon resultat de França.