Barça

Premi a la paciència

Semedo està mostrant en els últims partits la seva millor versió des que va aterrar al Barça, una adaptació a l’estil blaugrana que ha requerit un any i mig de gran esforç

El portuguès sembla que ha guanyat la partida a Sergi Roberto, a banda de ser també el suplent de Jordi Alba

Gairebé tres anys després de l’adeu de Dani Alves, la seva ombra encara puja i baixa sense descans per la banda dreta del Camp Nou. I és que tot i l’enorme rendiment que va deixar l’actual lateral dret del PSG, pocs s’esperaven que suplir-lo amb garanties costaria Deu i ajuda, fins a convertir-se en uns dels principals problemes de cada planificació estival de la plantilla. Ara, però, amb tots els asteriscos que s’hi vulguin posar, sembla que Semedo podria ser el relleu que tots esperaven, després que el portuguès hagi mostrat en els últims partits que ja entén força millor el genuí estil de joc del Barça. I tot, gràcies a la seva paciència, a aguantar força mesos veient els partits des de la banqueta, i a la seva perseverança, a no rendir-se mai a l’hora d’assimilar els conceptes que han fet del joc del Barça un dels grans paradigmes d’estudi de la història del futbol. “Jo mai em rendeixo”, va avançar el dia de la seva presentació. Poc després, i malgrat mostrar des d’un primer moment molta velocitat i una gran capacitat per pujar per la banda, ja es va començar a intuir que la seva adaptació aniria per llarg. I és que Semedo no llegia bé els tempos que marca el joc de posició del Barça. Es desmarcava tard i queia al centre quan no tocava, fet que va acabar provocant que el seu lloc habitual fos la banqueta, amb Sergi Roberto una altra vegada com a lateral titular. Finalment, Semedo va tancar el curs amb només 17 titularitats en la lliga i un total de 2.498 minuts entre totes les competicions.

I en l’inici de l’actual temporada va semblar que els trets anirien pel mateix camí, ja que una altra vegada Sergi Roberto va partir com a lateral titular. A finals del mes de novembre, però, el reusenc es va lesionar, deixant entreoberta una oportunitat d’or per a Semedo. I el portuguès no la va desaprofitar, mostrant una entesa amb els companys i un estat de forma excepcionals, fins al punt que Valverde no va dubtar a usar-lo també com a recanvi d’Alba a l’esquerra quan va considerar que el de l’Hospitalet havia de descansar. I va arribar l’anada de les semifinals de la copa contra el Real Madrid, un partit clau amb Semedo, Sergi Roberto i Alba en plenes condicions, un moment idoni per comprovar com estaven en el cap de Valverde les prioritat per al lateral dret, i el Txingurri ho va resoldre situant el reusenc a la banqueta i el portuguès en l’onze titular, per aturar en sec els intents d’escapada del jove Vinicius. Quatre dies després, Semedo va repetir en l’onze de San Mamés, i després de descansar contra el Valladolid, Valverde va tornar a apostar per ell en un partit gran, l’anada dels vuitens de la Champions contra l’Olympique de Lió, un duel en què Sergi Roberto va jugar d’interior, i en el qual Semedo va tornar a rendir a un altíssim nivell, generant profunditat per la banda dreta i reduint notablement els intents d’atac de Mendy. Sembla que, ara sí, el Barça ha trobat un substitut de garanties per a Dani Alves, un ressorgiment que, en el cas de certificar-se, afegiria una nova peça en l’equació, la de Sergi Roberto com a nou migcampista de l’equip.

El càsting, ben llarg

La cerca d’un suplent per a Alves es va encetar el 2014, quan van començar a sorgir els rumors que apuntaven a una possible sortida del jugador. Una vegada es va comprovar que l’aposta per Martín Montoya com a opció de futur no funcionaria, el club va fer la primera provatura amb Douglas Pereira, que va aterrar al Barça l’estiu del 2014. L’ex del São Paulo, però, mai va ser una alternativa real, així que un any després la direcció esportiva blaugrana va tornar al mercat i va fitxar Aleix Vidal, del Sevilla, que es va haver d’esperar fins al gener per la sanció de la FIFA al Barça. Una vegada va poder jugar, però, no es va trigar gaire a comprovar que el de Puigpelat mai s’acostaria al nivell d’Alves, unes percepcions a les quals es va afegir la seva problemàtica amb Luis Enrique. A més, mentre Vidal esperava l’arribada de l’hivern per poder debutar, el tècnic asturià es va treure de la màniga un dels seus invents més cèlebres: ressituar Sergi Roberto al lateral dret, una aposta que va sortir a la perfecció. Per tot plegat, quan a l’estiu del 2016 Dani Alves es va desvincular del Barça i va fitxar pel Juventus, el club blaugrana va decidir no fitxar cap lateral dret, en considerar que la posició ja estaria ben coberta amb Sergi Roberto i Aleix Vidal. A l’hora de la veritat, però, l’ex-Sevilla no va rendir tant com s’esperava, fet que va deixar el reusenc com a únic lateral dret de l’equip, i això que no era la seva posició nativa. Va ser llavors quan el Barça va decidir fitxar Semedo, davant de Bellerín. El portuguès ha trigat un any i mig a començar a sortir de l’ou, però sembla que, ara sí, el càsting és a les portes de poder-se donar per acabat.

GUANYA PES

Semedo ha estat titular en el clàssic de la copa, a San Mamés i en el partit de Lió

DOBLE GUANY

La seva eclosió podria fer retornar Sergi Roberto al centre del camp


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A punt per a la celebració

El Barça guanya a Mendizorrotza i serà campió avui si perd l’Atlético de Madrid o dissabte si derrota el Llevant al Camp Nou

Valverde dona descans a alguns titulars, com Messi, però els blaugrana dominen a plaer i guanyen amb gols d’Aleñá i Suárez

Vitòria
 
El protagonista
Carles Aleñá

Golàs per celebrar la diada

BARCELONA
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barça

“No són definitius però sí punts molt importants”

vitòria (enviat especial)
 

Luis Suárez, infal·lible des del punt de penal

barcelona
 

A guanyar i esperar

barcelona
 

“És una victòria convertir un títol en previsible”

barcelona
 
RUBÉN DUARTE
JUGADOR DE L’ALAVÉS

“La humilitat i la normalitat d’Abelardo arriben al jugador”

BARCELONA
 

Abelardo encara somia Europa

barcelona
 

“És una victòria convertir un títol en previsible”

barcelona