Barça

El protagonista

Luis Suárez

El ressorgiment de la voracitat ja és aquí

El 25 d’octubre del 2014 Luis Suárez va debutar amb la samarreta del FC Barcelona després de complir els quatre mesos de sanció que li va imposar la FIFA per la seva queixalada a Chiellini en el mundial del Brasil. Es va estrenar, precisament, en un clàssic al Santiago Bernabéu. Un magnífic escenari per a un futbolista especial. Són aquests partits els que més agraden a l’uruguaià per la tensió que es viu sobre la gespa i perquè en la màxima rivalitat s’encoratja. Té un punt extra de motivació i les pulsacions se li disparen fins al punt que necessita autocontrolar-se més del que en un jugador del seu caràcter és habitual.

El d’ahir era el segon partit que jugava contra el Real Madrid en la copa del Rei, el primer al Bernabéu, i va tornar a deixar empremta. I tant si la va deixar. I això que després de la primera meitat res feia presagiar que es convertiria en el gran protagonista del clàssic perquè va ensenyar la seva cara més imprecisa. La dels últims partits. Erràtic en els controls i en les passades, ni tan sols va posar a prova Keylor Navas. Ni ell ni el Barça, que va jugar uns primers 45 minuts com si semblés que no necessitava marcar cap gol per ser en la final.

Però en la segona meitat va sortir el davanter letal que duu a dins. Va obrir la llauna després d’una bona jugada entre Jordi Alba i Dembélé, que el va assistir dins de l’àrea perquè a la primera i amb l’interior del peu superés Navas amb un gran xut. Un contraatac de manual. També participaria en el segon gol i també després d’una altra passada de l’extrem francès, aquest cop des de la banda dreta, que va ser rematada en pròpia porteria per Varane, que havia caigut al terra juntament amb l’uruguaià quan intentava refusar la pilota. El gol estava cantat perquè, si bé el madridista no arribava a la pilota, allà estava el caçador uruguaià. El seu segon gol del partit va arribar des dels 11 metres quan va transformar a l’estil Panenka –dedicat a Sergio Ramos?– un penal que també es va encarregar ell de provocar. Cap discussió sobre la falta de Casemiro dins de l’àrea.

En el minut 78, Ernesto Valverde va decidir retirar-lo del camp perquè si hagués vist una targeta groga s’hauria perdut la final de Sevilla. I en un futbolista de sang calenta com ell i en un clàssic tot podia passar. Més que res perquè enmig de la desesperació algun jugador blanc l’hauria pogut intentar provocar. El que sí que queda molt clar és que Luis Suárez ha estat cabdal perquè el Barça es planti en les últimes finals de copa. La d’aquesta temporada és la sisena consecutiva. Ja ha fet 10 gols en les quatre semifinals de la copa del Rei que ha disputat des que està en el FC Barcelona. Pel que fa a les seves xifres contra l’etern rival, també són per emmarcar. Li ha marcat 10 gols en les 13 ocasions en què s’han vist les cares. I aquesta temporada ja els n’ha fet quatre; tres en el clàssic del Camp Nou de la primera volta de la lliga i el d’ahir.

I dissabte el Barça tornarà a jugar al mateix escenari. Un camp, el Santiago Bernabéu, que sempre ha presumit de generar por escènica als rivals. No en el cas dels blaugrana, que les últimes temporades surten victoriosos de la casa de l’etern rival. Amb Luis Suárez havent recuperat l’olfacte golejador, no està descartat un nou triomf.

3
centrades malament
0
passades de mèrit bones
2
pilotes recuperades
5
pilotes perdudes
1
falta comesa
1
falta rebuda
2
rematades
2
gols Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A punt per a la celebració

El Barça guanya a Mendizorrotza i serà campió avui si perd l’Atlético de Madrid o dissabte si derrota el Llevant al Camp Nou

Valverde dona descans a alguns titulars, com Messi, però els blaugrana dominen a plaer i guanyen amb gols d’Aleñá i Suárez

Vitòria
 
El protagonista
Carles Aleñá

Golàs per celebrar la diada

BARCELONA
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barça

“No són definitius però sí punts molt importants”

vitòria (enviat especial)
 

Luis Suárez, infal·lible des del punt de penal

barcelona
 

A guanyar i esperar

barcelona
 

“És una victòria convertir un títol en previsible”

barcelona
 
RUBÉN DUARTE
JUGADOR DE L’ALAVÉS

“La humilitat i la normalitat d’Abelardo arriben al jugador”

BARCELONA
 

Abelardo encara somia Europa

barcelona
 

“És una victòria convertir un títol en previsible”

barcelona