Barça

Compleixen el tràmit

Amb gols de Piqué, Messi i Luis Suárez, el Barça es desfà del Rayo Vallecano abans de la cita decisiva de dimecres contra l’Olympique de Lió en la Champions, però ha de suar més de l’esperat per derrotar al Camp Nou els madrilenys, que es van avançar

Pensant en Europa, Valverde va donar descans d’inici a jugadors importants com Sergi Roberto, Rakitic i Dembélé

Una jornada de lliga menys i el Barça aconsegueix mantenir els set punts de distància respecte a l’Atlético de Madrid, que no va fallar al seu estadi malgrat imposar-se al Leganés per la mínima i amb un gol de penal. Amb els de Simeone de perseguidors, el títol no caurà com fruita madura i els blaugrana se l’hauran de treballar fins al final. Com en el partit contra el Rayo Vallecano, contra el qual van haver de remuntar el gol inicial de Raúl de Tomás amb dianes de Piqué, Messi, des dels onze metres, i Luis Suárez en una cita que molestava tothom perquè la gent ja té el cap en el compromís de Champions de dimecres. Però el partit trampa s’havia de jugar i suant probablement més de l’esperat el Barça el va aconseguir tirar endavant amb una bona actitud i administrant adequadament les forces.

Amb la cita de lliga de campions contra l’Olympique en l’horitzó, era més que previsible que Ernesto Valverde introduís algun canvi en l’onze inicial. Ara bé, no va fer cap revolució perquè la setmana ha estat neta per als titulars i perquè entre el partit contra el Rayo i el decisiu contra els francesos hi ha quatre dies pel mig, temps suficient per descansar les cames. En defensa, Semedo va sortir de lateral dret en el lloc de Sergi Roberto i absent Lenglet per sanció, Umtiti va fer parella amb l’incombustible Piqué. Al mig del camp, un respir per a Rakitic, peça fonamental pel tècnic, i oportunitat per a Arturo Vidal després dels seus últims bons minuts al Bernabéu. I al davant, quan tothom esperava que fos Luis Suárez qui es quedés a la banqueta, qui ho va fer va ser Dembélé i qui va acompanyar l’uruguaià i Messi va ser Coutinho, necessitat de confiança per no desconnectar-se de l’equip ara que arriba el tram decisiu.

El Barça va sortir amb ganes de manar en el partit ben aviat. Els partits trampa és el que tenen. Exigeixen una bona mentalització perquè si no es corre el risc de relaxar-se i després tot són corredisses. La voluntat de jugar contra el Rayo Vallecano hi era, però el problema va ser trobar espais en l’entramat defensiu del conjunt madrileny. Els blaugrana tocaven i tocaven però no aconseguien trobar una escletxa per on fer mal. D’aproximacions n’hi va haver, però d’ocasions clares, ben poques. Una falta de Messi i una pentinada a passada de Busquets, un bon xut de rosca de Luis Suárez, i un altre de Coutinho després d’una bona triangulació entre Messi i Arturo Vidal. Però poca cosa més.

L’escenari es va complicar quan just després d’aquesta última ocasió el Rayo Vallecano va aprofitar un contracop per avançar-se en el marcador. Raúl de Tomás va rebre a la dreta, va encarar Piqué i Semedo i es va buscar espai per al xut. El va trobar i li va sortir una rematada forta i molt ajustada al pal que va fer inútil l’estirada de Ter Stegen. Per sort, la reacció blaugrana no tardaria a arribar i Piqué va empatar després de rematar de cap tot sol una falta lateral servida per Messi.

Al Barça li quedava tota la segona meitat per capgirar el desavantatge inicial, però va anar ràpid per feina. Valverde va fer sortir Arthur i va fer entrar Dembélé per obrir més el camp i poder trobar més espais. Així, una bona passada del francès a Semedo dins l’àrea va acabar amb un penal innocent d’Amat que Messi es va encarregar de transformar enganyant Dimitrievski. Amb les coses a lloc, la tranquil·litat va tornar al Camp Nou, que es distreia recordant amb malícia, ironia i en alguna ocasió mal gust el fracàs del Real Madrid la setmana passada. Però els blaugrana havien de tancar el partit amb un tercer gol per evitar ensurts. I el Rayo no donava, ni de bon tros, el partit per perdut. Michel va fer entrar Pozo per Amat i va deixar la defensa de cinc per passar a una de quatre.

El Barça tenia controlat el partit però no li acabaven de sortir les coses en la definició. Messi amb un xut tou i en una falta va tenir el gol a tocar però aquest no arribava. Coutinho continuava desaparegut, un fet preocupant, perquè ja acostuma a ser habitual. I no passa desapercebut per al Camp Nou, que el va acomiadar amb alguns xiulets quan va deixar el seu lloc a Rakitic. I l’heroi del Bernabéu en va fer prou amb només un minut per fer més que el brasiler en vuitanta. Gran combinació entre ell i Luis Suárez per firmar el tercer gol, obra de l’uruguaià. El Barça va liquidar el partit per començar a pensar en la final de dimecres. Contra l’Olympique de Lió sí que és caixa o faixa.

EL JOC

Li va faltar molta brillantor però en línies generals van tenir tot el control del partit

COUTINHO

Continua oferint actuacions molt tristes i el públic el va acomiadar entre xiulets
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)