Barça

El rival

La glòria d’una cara amable

Ole Gunnar Solskjaer torna a l’escenari que el va eternitzar fa 20 anys

Capaç d’acceptar de bona gana la suplència en l’era Ferguson, el seu caràcter distès ha portat calma al Manchester United després de la tempesta Mourinho

Si una cosa tenia clara Sir Alex Ferguson, és que Ole Gunnar Solskjaer no li generaria mai un problema, que la banqueta no el cremaria, i que una vegada el necessités, seria quirúrgic davant d’un porter. “Amb ell no existia el risc que vingués a tombar la porta del meu despatx per reclamar un lloc en l’onze, mai em va dirigir una mirada desafiadora”, narra en la seva autobiografia el tècnic escocès sobre qui considera el millor definidor que ha dirigit mai. “Per sobre d’Andy Cole, Cantoná, Van Nistelrooy, Cristiano Ronaldo i Rooney, acabant la jugada Solskjaer podia ser majestuós, tenia una capacitat analítica enorme”, segueix Ferguson, com atribuint les absències en l’onze titular d’aquell davanter noruec amb cara de nen a un procés estudiat, calculat perquè acabés transcendint. “Des de la banqueta, i també en els entrenaments, generava notes, era capaç d’analitzar l’oponent, per la qual cosa quan arribava a zona de rematada, tenia fotografies mentals per tot arreu.”

El cert és que el que va succeir la nit del 26 de maig de fa 20 anys va tenir poc de càlcul i molt d’adrenalina, poc d’estudi i molt de cor. Una pilota servida per David Beckham des de la cantonada que Solskjaer acabaria caçant al vol per consolidar una de les remuntades més èpiques de la història de la Champions League. El relat, però, també resumeix l’essència de qui avui s’asseu a la banqueta del Manchester United: Solskjaer no va protestar, va jugar tan sols 9 minuts de la final i la que va tenir, la va posar a dins. I és que a vegades la glòria també està reservada per a aquells que no miren des de l’arrogància, els que fins i tot són capaços de conviure amb un somriure amb la seva competència directa. “Ole és dels paios més agradables que he conegut en el futbol”, l’ha definit en alguna ocasió Dwight Yorke, que juntament amb Andy Cole i Teddy Sheringham solia barrar el pas al punta noruec en el camí a les alineacions. Ferguson també explicaria en la seva biografia com la bona sintonia que va generar Solskjaer amb Ruud van Nistelrooy seria capital en alguns dels èxits dels red devils.

Solskjaer, que va ser confós per un turista la primera vegada que va trepitjar Old Trafford, el dia que havia de signar el seu contracte amb el United procedent del Molde, va saber cultivar la seva llegenda des de l’ombra de qui se sap secundari, amb el mateix esperit altruista amb què aquesta temporada ha completat el seu retorn a Manchester, enmig d’un incendi del qual era difícil no sortir cremat. Però de moment se’n surt. Tot i un currículum més aviat discret com a entrenador, el seu perfil encaixava amb el moment del club, pel respecte que genera en tots els estaments, Sir Alex Ferguson inclòs, i un tarannà que ha estat com una bossa de gel a sobre del traumatisme, sobre les espatlles d’una plantilla fatigada pels mètodes de Mourinho, aspre tàcticament i feroç en la gestió del grup. Ole viu a l’altra vorera, i com a mínim ha estat capaç de generar una sensació de “llibertat”, la paraula més utilitzada pels futbolistes del Manchester United per definir la seva nova rutina. “En el que és la gestió del futbolista, és bastant similar a Ferguson, et fa sentir important, i això al final t’empeny a donar el millor que portes a dins”, confirma Federico Macheda, avui al Panathinaikòs i al seu dia fenomen emergent del United de Ferguson. Primer al filial del conjunt mancunian i posteriorment al Cardiff, l’italià compartiria el dia a dia amb Solskjaer. “I per a mi que soc davanter va ser capital. Crec que el fet que Pogba, Rashford i Martial hagin començat a marcar diferències no és casualitat. Recordo que a nosaltres ens posava treballs de definició cada dia, xuts des de posicions molt complicades perquè assegurava que al llarg de la temporada apareixerien i que, si estàvem preparats, marcaríem 5 o 6 gols més”, completa Macheda sobre algú que, tot i la dificultat del moment, no entén de miracles. Amb la seva mirada serena i la seva cara de nen intacta, Solskjaer torna a Barcelona, allà on es va fer etern i havent comprovat que la seva mística està intacta després d’haver tombat el PSG amb 10 baixes i poc més d’un 30% de la possessió. Però ningú com ell per evidenciar que poc a vegades és molt.

3
anys
de contracte ha signat Solskjaer al capdavant del Manchester United.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)