Festa reivindicativa

“És una victòria convertir un títol en previsible.” És una de les frases que va pronunciar Ernesto Valverde en la roda de premsa prèvia al partit contra l’Alavés per carregar de valor la feina diària del seu equip. Volia fer un reconeixement als seus futbolistes perquè tenia la sensació que no s’està donant prou mèrit al fet d’anar acumulant una victòria rere l’altra per acabar aconseguint un nou títol de lliga amb una solvència incontestable i quan encara falten tres jornades per disputar-se.

Costen, i tant que costen de guanyar, i un bon exemple n’és el partit d’ahir contra el Llevant, però l’hegemonia del Barça en aquesta competició pot portar a l’error de pensar que és fàcil. L’equip blaugrana ha guanyat la vuitena lliga en les últimes onze temporades i ja en té vint-i-sis a les vitrines del club. Molt ben escollit i encertat el lema de les samarretes commemoratives: “8 d’11, l’extraordinari és que sembli normal.” No ho és, però aquest grup de jugadors, amb Messi al capdavant, fan que ho sigui. O, com a mínim, que ho sembli.

Una nova lliga sempre és motiu d’alegria i calia celebrar-la. Amb contenció perquè dimecres espera el Liverpool en la Champions però disfrutant del moment i d’aquest nou èxit. Un cop l’àrbitre va xiular el final del partit, els jugadors i també l’afició es van alliberar dels últims minuts de patiment per entonar un “campions!” ben fort. Els jugadors es van dirigir cap a l’espai d’animació, que ja entonava els primers càntics per recordar al Madrid qui és el campió i el gran dominador d’aquesta competició que tant li agrada a Zidane. Just després, el president de la federació espanyola, Luis Rubiales, va baixar a la gespa per entregar la copa de la lliga a Leo Messi, líder indiscutible de l’equip i l’autor del gol decisiu en el partit d’ahir. El 10 del Barça ja té deu lligues al palmarès. Extraordinari. Va aixecar-la ben amunt mentre l’afició i els companys cridaven eufòrics. Just després, els llums de l’estadi es van apagar perquè comencés l’espectacle musical a càrrec d’Elena Gadel i Ramon Mirabet, que van interpretar el tema Extraordinari, compost per Marc Parrot especialment per a l’ocasió.

Els focs artificials van precedir la volta d’honor al Camp Nou dels campions, ja amb els seus fills a coll, un clàssic de les últimes celebracions. Després d’això es va donar per finalitzada la festa oficial però alguns jugadors encara es van quedar uns minuts més sobre la gespa de l’estadi gaudint del moment. Va ser aleshores quan alguns van aprofitar aquests moments més íntims per fer-se fotografies amb els fills i les seves dones. I Ernesto Valverde, que ja suma la seva segona lliga en el seu segon any a la banqueta, es va voler immortalitzar al costat de tot el seu cos tècnic, responsables de la bona gestió dels minuts de la plantilla aquesta temporada.

Una temporada, però, que encara no s’ha acabat. El primer pas cap al tercer triplet de la història es va fer ahir guanyant la lliga però encara queden reptes pendents, en especial en la Champions, la competició que més il·lusió fa a la plantilla i a l’afició del FC Barcelona. Ahir, però, tocava celebració. Era una nit de joia.