Leo Messi no enganya. És un home de paraula. A principi de temporada va afirmar que el gran repte de l’equip per aquesta temporada era tornar a recuperar el ceptre europeu, esa copa tan linda i les seves actuacions van completament en aquesta línia. El Liverpool és l’últim escull per arribar a la final de l’1 de juny al Wanda Metropolitano i l’argentí va contribuir amb dos gols en el partit d’anada al Camp Nou. Va ser un duel on els blaugrana va saber patir i defensar davant un conjunt, el Liverpool, que és molt més que un equip amb un ritme elevat. Però Messi va saber treballar per l’equip i quan va tenir la pilota als peus va jugar amb intel·ligència per intentar que el desgast blaugrana no fos tan elevat per arribar amb forces als últims minuts. “Ells estan acostumats a un joc de molt ritme, molt físic, i nosaltres hem entrat en això i no hi estem tan acostumats. Per això ens ha costat una mica i estàvem asfixiats”, va explicar.

Va tenir menys intervencions que de costum perquè els anglesos durant força minuts van dur el control del partit, però en cada acció en què participava, el Liverpool es posava a tremolar. Les seves arrencades creaven pànic. Se’l veia motivat, a l’argentí, que en una lluita per recuperar una pilota a l’àrea rival va veure com aquesta topava amb la mà de Van Dijk però que el VAR no va considerar penal. Va agafar una bona emprenyada Messi, que va viure el partit amb una intensitat tremenda, plenament conscient que en joc hi ha la final de la Champions. No va fer cap rematada en la primera meitat però en la segona va ensenyar la seva cara més letal. El Liverpool va seguir pressionant i atacant en el segon temps i Messi va estar molt ben vigilat durant tot el partit. Però ja se sap que amb el millor futbolista del món no et pots despistar ni un minut. En el 74’ estava en el lloc precís per recollir el refús de la pilota que Luis Suárez va enviar al travesser per fer el segon gol de la nit. Però no en tindria prou i poc després feia esclatar el Camp Nou amb el seu golàs de falta directa. La setmana en què la Generalitat de Catalunya va confirmar que li concedeix la Creu de Sant Jordi, Messi va treure les teranyines de la creueta de la porteria defensada per Alisson. En el minut 90 va deixar el quart gol mastegat a Dembélé, però el francès va fallar inexplicablement.

Contra el Liverpool, Messi es va treure una espina que duia clavada perquè era un dels equips anglesos al qual no havia pogut marcar. Ho havia fet contra l’Arsenal (9), el Manchester City (6), el Manchester United (4), el Chelsea (3) i el Tottenham (2). Messi havia jugat contra el Liverpool en aquells vuitens de final de la Champions de la temporada 2006-2007 quan els anglesos van deixar fora l’equip de Rijkaard. Amb els seus dos gols d’ahir, ja n’ha marcat 600 amb la samarreta del Barça –lliga (417), copa del Rei (50), Champions (112), Supercopa d’Espanya (13), Supercopa d’Europa (3) i Mundial de Clubs (5). Quan Messi va assegurar que enguany volia la Champions no feia broma. Els seus gols han estat claus. Ja n’ha fet 12 després de marcar-ne dos al Tottenham, quatre al PSV, dos a l’Olympique de Lió, dos al United i, de moment, dos al Liverpool.