Barça

Messi, Déu del temple

El Barça visitarà Anfield dimarts vinent amb tres gols d’avantatge després de les dues dianes de l’argentí i la de Luis Suárez, que va obrir el marcador

El Liverpool va ser superior en l’inici de la segona part, però en aquell moment va aparèixer l’alemany

Com diu la dita catalana, mai no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. I encara menys després de l’experiència de Roma de la temporada passada, però la veritat és que el Barça va aconseguir ahir un resultat que el deixa amb un peu i mig en la final de la lliga de campions del Wanda Metropolitano del dia 1 de juny. Amb intensitat, amb lluita, amb una gran defensa, amb una mica de sort i amb un sensacional Leo Messi, els d’Ernesto Valverde van ser capaços de fer tres gols a un dels equips que millor defensa d’Europa i no en van encaixar cap davant la perillosíssima davantera anglesa. El tres a zero és un resultat més que desitjat per visitar Anfield dimarts vinent, allà on segur els de Jürgen Klopp intentaran una remuntada miraculosa amb el suport del seu públic, que sempre crea una atmosfera espectacular per a l’equip local i perillosa per al visitant. Serà al temple de Liverpool on el Barça haurà de certificar el seu pas a la final. Ahir, en un altre temple, hi va posar un peu i mig. Perquè, per molt que el sempre provocador Klopp en dubti, el Camp Nou és un dels més grans temples del futbol mundial. Li devia quedar clar ahir al tècnic alemany després de veure com el públic portava els seus jugadors cap a la victòria i com els blaugrana superaven el seu equip, quan més estava dominant el conjunt anglès, gràcies al millor futbolista de la història.

El resultat deixa l’eliminatòria molt favorable al Barça, tot i que no tot el partit va ser de color blaugrana. El pas a la final, d’inici, s’ha de resoldre, com a mínim, en 180 minuts, però la primera part es va jugar com si tot s’hagués de decidir en només 45 minuts. A un ritme infernal, com acostuma a fer el Liverpool. Va ser tan bèstia el ritme que Messi i Suárez van acabar esbufegant abans que l’holandès Björn Kuipers indiqués el camí dels vestidors. Tots necessitaven un respir després d’una primera part de gran intensitat, en la qual el Barça va aguantar el ritme dels anglesos i es va retirar amb avantatge en el marcador. Valverde sabia que el partit seria intens i per això va apostar per Arturo Vidal i no per Arthur. El xilè no t’assegura tanta possessió de pilota, però sí intensitat. I d’això anava el partit. La pilota va freqüentar les dues àrees, tot i que els porters van haver d’intervenir ben poc en la primera part. La sensació de perill, però, era evident. Klopp no va arriscar amb Firmino, tocat des de la setmana passada, i va reforçar el mig del camp amb Milner. L’alemany va ordenar als seus homes pressionar la sortida de pilota dels blaugrana, que van saber superar quasi sempre aquesta línia de pressió jugant amb Ter Stegen i amb un Sergio Busquets a qui li va venir bé el descans de dissabte passat. La banda preferida per crear superioritat era l’esquerra, amb Jordi Alba amb espais, generats moltes vegades gràcies als bons moviments de Coutinho. El brasiler, exjugador del Liverpool, va ser el primer futbolista del Barça que va rematar a porteria, sense gaire perill. Alba va ser l’origen del gol blaugrana. Una bona centrada seva la va aprofitar Luis Suárez per inaugurar el marcador. L’uruguaià, que com Coutinho s’enfrontava al seu exequip, va saber entrar entre els dos centrals i rematar de primera per marcar, per fi, en la Champions. No havia marcat cap gol encara aquesta temporada. No ho havia fet des dels quarts de final del curs passat, contra la Roma. Tant aquella vegada com ahir, la seva víctima va ser Alisson Becker.

Si el partit era molt intens, es va tornar boig en els minuts posteriors al gol del Barça. Mané, que va tenir una bona oportunitat per empatar però va rematar alt, posava en alguns problemes Sergi Roberto i Salah feia el mateix amb Lenglet. El francès va veure una groga en evitar una internada de l’egipci. No ha de ser fàcil contenir dos dels millors atacants de la competició, però els defenses blaugrana ho van saber fer bastant bé en la primera part, i van veure com Messi, el seu capità, aquell a qui tots segueixen, demanava calma més d’una vegada.

La intensitat de la primera part va deixar pas a un clar domini anglès en l’inici de la segona. La pressió del Liverpool era molt més efectiva i els blaugrana tenien problemes per mantenir la pilota. Els anglesos podrien haver empatat perfectament, però el Barça no només té el millor futbolista de la història, també té, probablement, el millor porter de l’actualitat. Ter Stegen va fer dues grans aturades a rematades de Mané i Salah. També va aturar, sense problemes, un xut centrat de Milner. El Liverpool estava superant els blaugrana, que perdien la pilota quan miraven de sortir. Especialment perilloses van ser algunes pèrdues de Coutinho. El brasiler va ser xiulat per la graderia i Valverde el va substituir. El tècnic reforçava més el mig del camp. Semedo entrava per ocupar el lateral dret i Sergi Roberto passava a jugar com a quart migcampista. El Barça va superar un quart d’hora de clar domini visitant. I quan va aconseguir equilibrar el joc, va aparèixer Messi, per a desgràcia de Klopp i un Liverpool superior. Una jugada de contraatac va acabar amb una rematada de Luis Suárez al travesser. La pilota va caure a peus de l’argentí perquè marqués a porteria buida. Era un bon resultat el dos a zero, però Messi en volia més i va fer el tercer amb un excepcional llançament de falta. Acte seguit, la sort dels campions va acompanyar el Barça, quan, després de l’única errada de Busquets en tot el partit, Salah va enviar una pilota al pal quan ho tenia tot a favor per marcar. També és cert que el resultat encara podria haver estat més contundent. Perquè Dembélé va fallar un gol de manera incomprensible en l’última jugada del partit amb el Liverpool buscant un gol que el fiqués dins d’una eliminatòria que té clar color blaugrana i que tindrà el desenllaç definitiu dimarts a Anfield.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cal començar bé

El Barça, encara amb el mal record d’Anfield molt present, s’estrena en la Champions al sempre complicat camp del Borussia Dortmund

Leo Messi passa una última prova a Barcelona i puja a l’avió, ja recuperat de la lesió al soli. S’espera que pugui participar en el tram final del partit d’avui

dortmund (enviat especial)
 

Amb Anfield present

dortmund (e. especial)
 

Ter Stegen torna a Alemanya amb polèmica pel seu paper a la selecció

dortmund (enviat especial)
 
El rival
Paco Alcácer

El perill era blaugrana

dortmund (enviat especial)
 

Valdés diu que arriben bé al debut europeu

barcelona
 

“Sense Messi juguen diferent”

dortmund (Enviat especial)
 

L’Inter arrenca amb crèdit

BARCELONA
 

“A la champions has de competir tots els dies i totes les hores”

dortmund
 

Ter Stegen: “No tenim més pressió que l’any passat”

dortmund