Barça

Europa desperta el Barça i el torna a la crua realitat

Reincidents. Com ja va passar a París, Torí i Roma, l’equip blaugrana va veure com el rival li passava per sobre i es quedava sense cap resposta

Ningú preveia una desfeta colossal com la que es va viure a Liverpool. Tothom tenia clar que el Barça patiria durant algunes fases del partit perquè els de Jürgen Klopp sortirien com llops que oloren la sang a atacar-los des del primer minut fins a l’últim, però que l’experiència viscuda un any anterior a Roma serviria a l’equip per sobreposar-se. Això ho havien dit. Que havien après de l’experiència de la temporada passada i que corregirien els errors. Que estaven mentalitzats. Mentida. Va haver-hi errades, algunes corregides, això sí, però d’altres, augmentades. Perquè el quart gol és imperdonable. A un equip que s’està jugant l’accés a una final de la Champions no li poden marcar un gol de córner en el minut 78 amb la meitat dels jugadors mirant les musaranyes. Va ser un despropòsit, un ridícul majúscul. “Semblaven juvenils”, va afirmar Luis Suárez.

La d’Anfield no va ser només una mala nit. S’afegeix a una llista on ja hi ha la de París contra el PSG en els vuitens de final, en què van sortir golejats del Parc dels Prínceps per 4-0. Com a Anfield, aquell dia es va veure un Barça absolutament superat pel seu rival, molt més intens i ràpid, un Barça sense capacitat de reaccionar, ni des del camp ni des de la banqueta. La màgica remuntada al Camp Nou emmascararia aquella desfeta, però en els quarts de final es va tornar a repetir el mateix contra la Juventus a Torí. Els italians van tornar a passar per sobre de l’equip de Luis Enrique, que aquella nit va experimentar amb un onze i un sistema que van fer aigües per tot arreu. I, de nou, la mateixa sensació. Impotència i nul·la capacitat de reacció. I la temporada passada succeiria l’episodi de Roma, quan un equip menor i amb jugadors menors i només amb actitud i empenta va ser capaç de golejar el Barça per 3-0 després d’un enganyós 4-1 en l’anada al Camp Nou. Abans, en el segon any de Luis Enrique, l’Atlético ja els va deixar fora en els quarts de final en una altra nit per oblidar, amb un Barça estàtic i sense idees que acabaria perdent per 2-0. En totes aquestes nits, l’equip va ser incapaç de marcar ni un sol gol i en va encaixar catorze.

Europa ha tornat aquest Barça a la realitat. I l’ha tornat a despullar. Per guanyar lligues i copes del Rei aquest grup encara hi arriba, però no és suficient per tornar a regnar a Europa. La llei del mínim esforç no serveix en la màxima competició continental. La columna vertical ja sobrepassa la trentena i li falten cames per aguantar el ritme contra un equip vigorós que no para de pressionar i els complementaris no acaben de mostrar el nivell desitjat. L’equip està farcit de campions, jugadors que ho han guanyat tot i de forma brillant, però per als quals els seus millors dies ja han passat i són només un record. Els falta despertar-se i tornar a la realitat, però potser els falta humilitat per admetre-ho. Molts dels titulars es van quedar a casa a Vigo i arribaven a Anfield Road descansats, però els van tornar a fallar les cames i també el cap. I van acabar el partit asfixiats i desorientats, sense saber com els podia haver tornat a passar el mateix a Liverpool que a Roma, Torí i París.

SUPERATS

Com en totes les últimes desfetes, l’equip no va tenir capacitat de reacció

XIFRES

El balanç en totes és de cap gol a favor i catorze en contra, una catàstrofe
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)