Barça

Valverde

Entrenador del Barça

“El president m’ha transmès el seu suport absolut”

Ernesto Valverde ha viscut en els últims cinc dies les dues rodes de premsa més difícils de gestionar emocionalment des que és entrenador del Barça. La compareixença immediatament posterior al partit de fa un any a l’Olímpic de Roma és la tercera pitjor. Però les dues d’aquesta setmana ocupen els dos primers graons del podi. Segur. Va ser dolorós sortir a donar explicacions a la sala de premsa d’Anfield, encara en calent, i va ser complicat sortir ahir a la ciutat esportiva. La premsa l’esperava. Setze minuts de roda de premsa i catorze preguntes per avaluar el seu estat d’ànim i indagar sobre el seu futur. Recentment va renovar per un any més, però a ningú se li escapa que el desastre de Liverpool el deixa tocat. Ell se sent fort. Almenys això assegura públicament: “Em sento amb forces per afrontar la situació. No és el moment d’amagar-se a sota d’una pedra.” “He parlat amb el president. Em va preguntar com estava, i jo li vaig preguntar també a ell. Em va transmetre el seu suport absolut.”

Valverde fins i tot va tirar de filmografia per descriure les seves sensacions després de la dura eliminació europea: “Ha estat com la pel·lícula La gran evasió. Jo era com Steve McQueen, que l’agafen cada vegada que intenta escapar-se. Em sento igual, sento que em fiquen a la cel·la de càstig cada vegada que intento oblidar això.”

S’accepta el símil, però ni ell ni cap culer estan aquests dies per gaires pel·lícules. Tothom està tocat. Valverde, la junta, els aficionats i la plantilla. Tots. No ho amaga. Impossible fer-ho: “Quan hi ha un cop així, tot trontolla. Sembla que cal cremar-ho tot, cal trencar-ho tot i després cal posar-ho tot al seu lloc.” “Estem tocats, no ho negaré. Tenim una responsabilitat no només amb nosaltres mateixos, sinó també amb la nostra afició. Podem perdre, però el problema és com vam perdre. Ha estat molt dolorós, però no queda altre remei que mirar cap endavant.” Espera la final de copa. Espera el doblet. Toca aixecar-se.

Pel que fa a la possible rebuda del públic del Camp Nou, ell entendria una rebuda poc dolça: “És normal. Després d’un cop dur com aquest els aficionats tenen dret a manifestar-se com creguin convenient.” El que no accepta és dubtar de la professionalitat de jugadors com Luis Suárez i Ivan Rakitic. A tots dos els va defensar ahir de forma ferma. Al primer se li ha criticat que prioritzi la copa Amèrica a la final de copa del Rei i al segon se li ha criticat la seva presència a la Feria de Abril, a Sevilla, l’endemà de la tragèdia: “És un professional increïble, d’altíssim nivell. Vaig parlar amb ell perquè va voler parlar amb mi. Se’n va anar a Sevilla amb la seva família, va sortir al carrer i algú va voler fer-se una foto amb ell. Dubtar de la professionalitat d’algú per això...” “Suárez ha aguantat per caràcter. Si està lesionat i ha d’operar-se, què puc dir?”

OFUSCAT

“Sento que em fiquen a la cel·la de càstig cada cop que intento oblidar el 4-0”

MOMENT CRÍTIC

“Quan hi ha un cop així, tot trontolla. Sembla que s’hagi de cremar tot”

TOCA AIXECAR-SE

“Estem tocats. No ho puc negar. Ha estat molt dolorós. Però cal mirar endavant”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)