Barça

La ferida es fa més gran

El Barça no pot aconseguir la cinquena copa consecutiva ni el novè doblet en caure contra el València en una altra nit per oblidar

Quan va voler reaccionar als gols de Gameiro i de Rodrigo ja era massa tard i ho va fer més amb el cor que amb futbol

La il·lusió del València es va imposar a la necessitat del Barça en la final de la copa del Rei. L’equip blaugrana continua instal·lat en l’estat depressiu en què va quedar sumit després de la infausta nit d’Anfield i ahir a Sevilla va rebre una segona patacada que confirma que ara mateix està en caiguda lliure i que no s’ha refet, ni de bon tros, d’aquell revés. La ferida continua oberta. El club i també els jugadors gairebé s’havien imposat aconseguir el novè doblet com una manera d’intentar oblidar o mitigar el dolor d’aquella desfeta i de tancar la temporada de la millor manera possible. Però no va poder ser. I durant molts minuts, massa, l’equip va continuar amb el bloqueig d’Anfield. La primera part va ser horrible, amb dos gols en contra, de Gameiro i Rodrigo, però n’haurien pogut ser més. I amb l’equip sense capacitat de reacció. En la segona part, quan es van adonar que la copa s’escapava ja van fer tard.

Durant molt temps parlar del triplet no era cap atreviment, però al final el curs es tanca amb la lliga, que no és un títol menor, però la sensació és agredolça. Venen dies de reflexió profunda i de prendre decisions valentes, perquè aquest Barça necessita renovar-se si no vol caure en una decadència gradual.

La final també era un examen per a alguns jugadors. Un d’ells, Coutinho, que va ser titular després de rebre l’alta poc abans del partit. Però el brasiler va tornar a desesperar. No se li pot recriminar que no demani la pilota, perquè ho fa, però no acaba bé cap jugada i ni tan sols va poder desequilibrar per una banda defensada per Wass, un migcampista reconvertit en lateral. I a l’altra banda, Sergi Roberto també es va situar en una posició indeterminada entre l’extrem i l’interior on no es va trobar mai còmode. L’atac blaugrana es basava únicament en el que pogués fer Messi, un oasi en l’atac blaugrana. Mancat de confiança, el Barça va afrontar el partit amb l’objectiu de protegir-se amb la pilota. Molt control i zero riscos per evitar els contraatacs del València o haver de córrer massa. Per això l’elecció d’Arthur en lloc d’Arturo Vidal, que es va quedar a la banqueta.

Els de Valverde sí que van tenir el control, però era estèril. Es passaven la pilota entre uns i altres, però sense velocitat, sense profunditat, sense trencar cap línia, sense cap idea. I el València, ben ordenat amb dues línies de quatre, es limitava a defensar amb moltíssima comoditat esperant alguna errada blaugrana per fer mal. I ja en el minut 5 s’haurien pogut avançar després d’un nefast refús des del terra de Lenglet, que va passar la pilota a Rodrigo i el va deixar tot sol perquè encarés Cillessen i el driblés, però quan ja estava a punt de cantar gol va aparèixer Piqué, salvador, per treure-la de la línia. Un xut de Messi amb la dreta va ser el preludi del primer gol del València. Gayà va guanyar l’esquena a Semedo per acabar centrant enrere cap a Gameiro, que va controlar de meravella davant d’Alba abans de definir a la perfecció. Poc després tornaria a colpejar el València, aquest cop per la banda dreta, on Carlos Soler va superar Alba per velocitat per centrar perquè Rodrigo rematés de cap anticipant-se a Semedo, que no va estar encertat tancant. Messi, en un xut llunyà, va posar a prova Jaume Domènech abans d’arribar al descans.

S’imposava una reacció immediata i hi havia dubtes sobre si l’equip seria capaç de rebel·lar-se. Però ho va fer. Valverde va treure del camp Arthur –molt pla en el seu futbol– i Semedo, i va donar entrada a Arturo Vidal i Malcom. El xilè aportava frescor de cames, intensitat i arribada, i el brasiler, desequilibri i fixar Gayà. Liderat per Messi, el Barça va millorar i va anar tancant cada cop més el València a la seva àrea. El 10 blaugrana hauria pogut fer un dels gols de la temporada en una magnífica jugada individual, però la seva rematada amb l’exterior va topar amb el pal. Una injustícia. El Barça ho intentava, amb més cor que futbol, i Piqué, fent de davanter centre, va estar a punt de marcar, però la pilota va sortir molt ajustada al pal. El Barça mereixia més sort i la va trobar després d’un llançament de córner rematat per Lenglet; Jaume Domènech va salvar-la amb una magnífica estirada, però el refús va caure als peus de Messi, que va fer un dels gols més fàcils de la seva vida.

L’equip i també l’afició es van començar a creure a partir d’aquell moment que la remuntada era possible. Els blaugrana intentaven assetjar la porteria del València, que aguantava desitjant caçar un contraatac per sentenciar. Però els de Marcelino havien perdut control sense Parejo, lesionat. Valverde va fer un altre canvi i va donar entrada a Aleñá per un fluix Rakitic, que a més a més va marxar molt empipat amb el canvi. El Barça, però, no era capaç de fer mal. A Messi li costava trobar espais per xutar i, quan ho feia, les seves rematades acabaven a les cames o al cos dels defenses valencians, i les centrades a l’àrea de Malcom eren improductives. Guedes, tot sol, hauria pogut sentenciar la final i restar emoció als cinc minuts d’afegit finals, però va fallar inexplicablement davant Cillessen. Això va permetre als blaugrana tenir una última centrada per l’esquerra amb perill, que Piqué no va poder rematar.

Undiano Mallenco va assenyalar el final i el València va poder celebrar un títol després d’onze temporades sense fer-ho, mentre els jugadors del Barça es deixaven caure a terra, abatuts. Un estat d’ànim que no han abandonat des de la nit de Liverpool. Quin mal que va fer.

L’ONZE

Valverde va fer sortir d’inici Coutinho, que desespera, i també Arthur

EL PRIMER TEMPS

El Barça va estar pla, sense idees, sense capacitat de reacció i tocat anímicament
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Font vol un nou referèndum per ratificar l’Espai Barça

L’Espai Barça, a debat. El líder de la plataforma Sí al Futur considera que han canviat les regles del joc respecte el projecte inicial del 2014 aprovat pel soci en el seu dia

BARCELONA
 

Bartomeu apel·la a la tranquil·litat

barcelona
 

Arthur Melo, nominat al Samba Gold 2019

BARCELONA
 

L’orgull de casa

barcelona
 

“Comencem de zero”

barcelona
 

El Barça i el Betis tenen molt avançat un acord per a la cessió de Carles Aleñá

barcelona
 

Actuaran si hi ha “situacions de força major”

BARCELONA / MADRID
 

La RFEF avisa que actuarà si hi ha “situacions de força major”

BARCELONA
 
Fita

Ansu Fati, un gol per a la història de la Champions

BARCELONA