Barça

Roma també és un bon record

Deu anys. Es compleix una dècada de la nit en què el Barça de Guardiola culminava la primera temporada guanyant la Champions de manera brillant

BARÇA 2 MANCHESTER U. 0

MANCHESTER UNITED:Van der Sar; O’Shea, Ferdinand, Vidic, Evra; Carrick, Anderson (Tévez, 45’), Park (Berbàtov, 66’); Giggs (Scholes, 74’), Cristiano Ronaldo i Rooney. BARÇA:Valdés; Puyol, Yaya Touré, Piqué, Sylvinho; Sergio Busquets, Xavi, Iniesta (Pedro, 92’); Messi, Eto’o i Henry (Keita, 71’). GOLS:1-0 (9’) Eto’o. 2-0 (70’) Messi.ÀRBITRE:Massimo Busacca (Suïssa). Va ensenyar targeta groga a Piqué (15’), Cristiano Ronaldo (77’), Scholes (80’) i Vidic (92’).PÚBLIC:62.467 espectadors a l’Estadi Olímpic de Roma.

Abans de ser l’escenari d’un dels cops més durs de la recent història blaugrana, l’Estadi Olímpic de Roma va ser el lloc on es va consagrar un equip de llegenda: el Barça de Pep Guardiola. Avui fa deu anys que allà va culminar el primer projecte del tècnic de Santpedor, amb un incontestable triomf sobre el Manchester United en la final de la Champions League que, a més de posar la cirereta a un triplet històric, va arribar després de noranta minuts de futbol brillant i eficaç. Davant dels ulls del planeta, en el partit més important de l’any i contra l’equip que havia dominat Europa, Guardiola i els seus futbolistes van demostrar que és possible ser els millors jugant bé. Des d’aleshores, més que mai, el nom del FC Barcelona va associat a aquesta idea de joc.

Acostumats a patir sempre, els culers van gaudir de valent per guanyar la tercera copa d’Europa. El Barça va ser el primer equip capaç de tombar el Manchester United en una final perquè va ser molt superior als red devils. I sempre fidel a la seva idea de joc. El partit, però, va arrencar amb un parell d’ensurts: el United va sortir amb la consigna de pressionar la sortida de la pilota i va crear problemes a una defensa on no hi eren ni Dani Alves ni Abidal, els laterals titulars. Decidit a ser protagonista de la final, Cristiano Ronaldo va avisar del seu perill en els primers compassos, fins que la pilota va caure als peus d’Iniesta. Quan no s’havien jugat ni deu minuts, el manxec va connectar amb Samuel Eto’o, que, fidel a la tradició de marcar en els partits importants, va desfer-se de Vidic i va batre Van der Sar amb un xut de puntera. Un a zero.

Fins passada mitja hora de joc, quan el United va començar a esbufegar, el Barça no va acabar d’imposar-se i Xavi, Iniesta i Busquets no van portar el partit al seu terreny. El joc de possessió i posició blaugrana va ser especialment brillant en l’entrada de la segona part, quan Henry, Messi i Xavi van disposar d’oportunitats clares per signar el segon. No va ser així i els anglesos van treure l’orgull de campió per refer-se, i ho van fer fins al punt que van aconseguir arraconar el Barça a la seva àrea. Piqué va ser clau en aquell moment, amb un seguit d’intervencions que van mantenir a ratlla el seu exequip, amb el qual l’any anterior havia guanyat la Champions des de la graderia.

En l’últim tram del duel Sir Alex Ferguson va posar tota la carn a la graella donant entrada a Berbàtov. Guardiola estava a punt de respondre fent entrar Keita quan Xavi va recuperar una pilota al mig del camp després d’un rebuig de la defensa del United, la va penjar al cor de l’àrea i allà va aparèixer el més petit de tots, Leo Messi, desmarcant-se de les torres angleses, per fer el segon gol.

El somni de Muniesa

Marc Muniesa acabava de fer 17 anys quan va debutar en el primer equip del Barça, contra l’Osasuna, quatre dies abans de la final de la Champions del 2009. Va ser un debut agredolç, perquè el van expulsar mitja hora després de sortir des de la banqueta, en una discutible decisió de l’àrbitre, Rubinos Pérez que va fer esclatar el Camp Nou i va ajudar a decidir Pep Guardiola a incloure’l en la llista de convocats per a la final de Roma. “No se m’esborraran aquells dies. El meu pare i el meu avi són socis del Barça de tota la vida i estaven pels núvols.” Muniesa no va saber que seuria a la banqueta en la final contra el Manchester United fins dues hores abans del partit. “El Pep ens havia donat l’oportunitat de viatjar amb ells. Hi havia 18 futbolistes del primer equip més Botía, que jugava al filial, i jo, que encara era del juvenil. A l’hotel, un parell d’hores abans del partit, va anunciar l’equip titular i els suplents. Jo no estava parant massa atenció, però vaig escoltar el meu nom. Flipava: havia deixat fora Alexander Hleb i jo entrava en la llista per anar a la banqueta. Quan va acabar la xerrada, vaig esperar que tothom s’aixequés i em vaig quedar assegut. Iniesta em donar un copet de complicitat quan va passar pel meu costat.” De seguida va enviar un missatge als pares, que ja coneixien la notícia perquè, al matí, els ho havia comunicat Manel Estiarte.

El somni de Muniesa va continuar a l’Olímpic de Roma. “Coldplay sonava a l’autocar, quan anàvem cap a l’estadi. Al vestidor, just abans del partit, van projectar el famós vídeo motivacional, amb imatges de tots els jugadors i música d’Andrea Bocelli. El vam veure en rotllana, tots abraçats. Feia molta calor. Després, quan sortíem pel túnel de vestidors, vam escoltar el mateix Bocelli, que, en directe, cantava la mateixa cançó damunt la gespa. Tot plegat, ens va fer sortir una mica descentrats i el United va tenir un parell de bones oportunitats. Fins que Eto’o va obrir el camí de la victòria...”

El que va venir després va ser un partit per a la història, del Barça i del futbol. I Muniesa hi va assistir, en primera fila. “Quan van canviar Henry, va seure al meu costat, va estirar les cames, em va donar un copet i em va dir: «Nano, no saps el que estàs aconseguint. He trigat tota la meva vida per arribar fins aquí.» La cirereta hauria estat poder jugar uns minuts, però no va poder ser: “Després del gol de Messi, va prendre mal un dels defenses, no recordo qui. Vaig obrir els ulls com taronges, esperant que Guardiola es fixés en mi, però va fer escalfar Cáceres…”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El mur és Ter Stegen

El porter alemany salva un punt per al Barça i demostra al seu país que mereix la titularitat en la selecció aturant un penal i negant el gol a Reus un parell de vegades més

Leo Messi, recuperat, juga l’última mitja hora i s’estrena aquesta temporada

Dortmund
 
El protagonista
Ter Stegen

Profeta a casa seva

barcelona
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barcelona

“Han mostrat arguments i nosaltres hem patit molt”

dortmund (enviat especial)
 

El retorn del rei

dortmund (enviat especial)
 

Perill de tancament

dortmund (enviat especial)
 

El juvenil A de Valdés es deixa remuntar

barcelona
 

Ter Stegen salva el Barça d’una derrota segura en l’estrena a Dortmund

barcelona
 

El Juvenil A de Valdés es deixa remuntar

barcelona
 

Cal començar bé

dortmund (enviat especial)