Innovació o romanticisme? Atreviment o essència? La nova samarreta del FC Barcelona per a la temporada 2019/20 no ha deixat ningú indiferent. Agrada molt o no agrada gens. O blanc o negre. No hi ha terme mitjà.

Ahir va ser el primer dia en què socis i aficionats van poder adquirir oficialment el nou equipament, ja disponible en totes les Barça Store i als canals de distribució habituals. Dilluns al vespre, alguns afortunats van poder-la comprar en exclusiva, en la festa de presentació organitzada pel club a la FCBotiga del Camp Nou. L’acte va reunir prop de sis-centes persones, tres-centes d’elles socis, i va tenir padrins de luxe, com ara Marc-André ter Stegen i Riqui Puig. També hi van ser presents el president, Josep Maria Bartomeu; el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, i la responsable del futbol femení, Maria Teixidor. En el seu 120è aniversari el club i Nike, tal com es va explicar, han decidit apostar per un model trencador, inspirat en els blocs de l’Eixample barceloní. Cromàticament manté el blaugrana, però diu adeu a les històriques i clàssiques franges verticals de tota la vida. L’estampat de quadres recorda clarament la samarreta de Croàcia.

L’aposta, arriscada, respon absolutament a una qüestió de màrqueting. Fa anys que els clubs de primer nivell es veuen abocats al canvi de disseny constant per vendre més i més samarretes. Nike no ha imposat cap disseny. Nike proposa i la directiva decideix. Així ha estat també en aquest cas. La directiva sempre ha tingut cintura per vetar dissenys si no han agradat de portes endins. Però en aquest cas concret, des del club s’ha donat llum verd a l’estampat de quadres.

La proposta, com era evident, ha generat divisió d’opinions. El nou disseny agrada a alguns aficionats, però majoritàriament hi ha hagut moltes crítiques a les xarxes socials. També en les veus de l’entorn consultades per aquest diari. Exfutbolistes com ara Pere Valentí Mora i Carles Rexach, i excandidats a la presidència com per exemple Jordi Majó, Santi Salvat i Jordi Medina coincideixen: no els agrada. La mateixa opinió que tenen el portaveu de Seguiment FCB, Marc Cornet, i el president de la Penya Almogàvers, Albert Yarza. S’imposa el classicisme. A mort amb les franges verticals. Tots entenen que la venda de samarretes suposa una notable font d’ingressos per al club, però lamenten que es traeixi la identitat i alguns fins i tot consideren que canvis tan radicals com aquests haurien de ser sotmesos a aprovació en l’assemblea de socis.

Víctor Font, futur candidat a la presidència, no pren partit quant a gustos, però també considera que seria pertinent escoltar el soci abans de prendre segons quin tipus de decisions. Ell i la plataforma barcelonista El Senyor Ramon creuen que aquesta hauria estat una ocasió ideal per sotmetre la samarreta a un procés d’opinió entre els socis a través del vot electrònic. Menys crític quant a estètica és l’excandidat Toni Freixa. No li desagrada.

Aquesta no és la primera vegada (ni serà segurament l’última) que el disseny de la samarreta provoca controvèrsia. En la història recent tenim casos com ara el de la samarreta amb franges horitzontals del 2015, que també va aixecar polseguera. O la del centenari, meitat blava i meitat grana i amb l’escut al mig. O aquella samarreta Kappa del curs 93/94, amb certs elements blancs. Com sempre, qüestió de gustos.