Transformació adormida
En els últims anys, el Barça ha convertit el seu filial en una plataforma per a l’arribada de talent foraster amb l’objectiu de revalorar-lo
Ha conviscut amb nois del planter i jugadors sub-25 que apugessin el rendiment esportiu però el model, encara en funcionament tot i que matisat, no s’acaba d’enlairar
L’estiu passat el Barça va tornar a invertir més de sis milions d’euros en traspassos per al filial. Ho va fer per segona temporada consecutiva, una xifra sense precedents en la història del segon equip. Enguany, sense que el calendari hagi marcat encara la data d’inici del proper curs (1 de juliol), el conjunt blaugrana ja ha pagat 3,25 milions d’euros per un migcampista, Ludovit Reis (Groningen) que jugarà amb l’equip de García Pimienta. L’evolució del mercat ha portat l’entitat presidida per Josep Maria Bartomeu a utilitzar el segon equip com un calador de talent foraster que estalviï grans costos en el futur. Amb la potència econòmica dels equips estrangers, el Barça ha volgut optar per atraure joves que li puguin donar o bé un rendiment esportiu per al primer equip en el futur o bé una revaloració que alimenti les arques. Un model similar al del Madrid, que, com el Barça, li està costant assentar-lo a causa de l’exigència que comporta voler ser un candidat a guanyar la Champions cada temporada i també, en la vessant mercantilista, per les dificultats que tenen els clubs grans per sortir al mercat com un club venedor.
Pep Segura, arribat al juliol del 2015 com a responsable esportiu del futbol base professional i des del 2017 encarregat de tota l’àrea esportiva, va portar un sistema per al filial sustentat en tres potes: la primera formada pel talent de casa; la segona, jugadors més experimentats que aportessin un salt de qualitat i la tercera, talent fitxat que pogués optar al primer equip o bé revalorar-se per ser venut.
Quatre anys després, el model no ha experimentat un salt de qualitat significatiu. La distància entre la Masia i el Camp Nou sembla cada vegada més accentuada, l’equip va tornar a segona B i no s’han produït grans vendes. Al menys, això sí, les operacions no han suposat riscos econòmics.
Talent de casa
A efectes esportius, l’únic jugador procedent del filial des del 2015 que ha format part de la primera plantilla del Barça i que ha ajudat als darrers èxits del primer equip ha estat Aleñá, talent format a la casa. L’ascens del Barça B a la segona divisió no va accelerar els processos d’adaptació dels jugadors joves amb el futbol professional, tal com esperava el club, i l’aposta decidida per tenir un equip en el segon graó del futbol estatal va quedar tallada de manera immediata. Palencia i Cucurella, jugadors molt protagonistes en el filial en la categoria de plata, han marxat sense oportunitats amb Valverde. D’altres jugadors, com ara Carles Pérez o Abel Ruiz no van tenir actuacions prou rellevants per ser considerats una alternativa en la davantera del primer equip, necessitada de recanvis de garantia. Busquets i Miranda, grans esperances del planter, sortiran aquest estiu després d’un curs de letargia. En etapes anteriors, homes com Masip, Rafinha, Sergi Roberto, Samper, Munir, Sandro o Adama sí que van poder treure el cap al costat de Messi, més enllà de debuts anecdòtics.
En el vessant econòmic, els jugadors de casa han donat un rendiment lleugerament positiu ja que s’està negociant la venda de Cucurella i Palencia que s’han revalorat sortint cedits a equips de primera divisió. La gran majoria, però, surten quan acaben el contracte o amb la carta de llibertat sota el braç.
Jugadors ‘veterans’
Des que el club va complir la sanció FIFA al 2016 fins al descens a segona B, el Barça va buscar jugadors sub-25 experimentats i referents a la segona B i a la segona A per alimentar el seu filial. L’objectiu era exclusivament el rendiment immediat perquè aquests futbolistes no tenien cap recorregut per al primer equip però, en canvi, servien com a acompanyament als jugadors joves per assolir els objectius esportius. El club va tenir èxit amb aquesta mesura els dos primers anys perquè va salvar la categoria en primera instància i posteriorment va pujar a segona A. D’altra banda, el curs següent no va aconseguir la permanència en el futbol professional.
Tot i això, es van produir sorpreses positives en els balanços. Un d’ells va ser Marc Cardona, que va ser adquirit lliure del Sanluqueño de tercera divisió i ha acabat venut a l’Osasuna per 2,5 milions d’euros. L’altre va ser José Arnáiz, adquirit per 3,5 milions d’euros, i que fins i tot va ser considerat com una possibilitat per al primer equip fins que es va lesionar. El Barça va fer caixa venent-lo al Getafe per cinc milions d’euros. Altres operacions, com ara la del Choco Lozano, Ruiz de Galarreta, Romera o Perea no van suposar grans diferències econòmiques entre el que el club en va ingressar quan van marxar i el que en van pagar quan van arribar.
L’arribada d’aquest perfil de jugadors es va frenar quan l’equip va tornar a la segona B el curs passat. Ni econòmicament ni esportivament van marcar la diferència i, a més, es va considerar que podrien tapar l’emergència de jugadors del juvenil, sobretot en la generació campiona de la Youth League. El club, amb aquesta mesura, ha deixat de prioritzar l’ascens a segona A.
Operació Harvard
Prèviament a l’etapa de Pep Segura, el Barça ja havia tingut la temptació d’oferir el seu filial com una plataforma per a joves talents formats en altres clubs. Amb Zubizarreta al capdavant de les operacions esportives, els blaugrana van pagar 2 milions d’euros per Kiko Femenía; 3,5 per Ca i Ié; 1 per Joan Roman i 5 milions per Halilovic. Segura ha obert encara més la porta però tampoc se n’ha pogut sortir en la seva voluntat de convertir-los en homes amb projecció o carn de vendes milionàries. L’exemple més evident és el de Marlon, que va suposar un important desemborsament (6 milions d’euros) però que va ser venut per la mateixa xifra. Santi Bueno va costar un milió i el més probable és que acabi lliure. Ballou o McGuane, que no tenen mercat, han estat casos similars malgrat que d’ells no n’ha transcendit les xifres. A banda de diversos cedits, a cost zero, com ara Vitinho. Això sí, hi ha casos que encara estan oberts com ara Cuenca (adquirit per 400.000 euros) que ha patit una davallada en la seva progressió però que encara podria tenir mercat o Wagué (comprat per 5 milions). Ronald Araujo també va arribar el curs passat per 1,7 milions i Reis ha arribat aquesta temporada per 3,2. En els dos darrers casos és aviat per treure conclusions tot i que en la faceta esportiva sí que marquen una tendència ja que són als antípodes, quant a físic i tipus de joc, del jugador sorgit de la Masia.
Altres talents sota sospita
En el marc de l’operació Harvard, el Barça B ha tingut algunes incorporacions, la majoria a cost zero, de difícil explicació. Es tracta de jugadors que amb prou feines van debutar. Ezekiel Bassey (2016/17) no va disputar ni un minut. Posteriorment ha fet carrera a Nigèria, el seu país, l’Iran i Egipte. Tampoc Robert Gonçalves (2015/16), cedit pel Santos, es va estrenar amb el filial més enllà de la copa Catalunya. El seu destí ha estat la Serie B brasilera i la lliga de Hong Kong. El curs passat, el Barça també va portar el brasiler Gabriel Novaes, que ha tingut aparicions comptades amb García Pimienta. Tornarà al filial del São Paulo. Fa poc s’ha fitxat en propietat Mike van Beijnen, del NAC Breda, lateral de 20 anys, sense experiència internacional en categories de formació i que és fillastre del representant de De Jong, nou fitxatge del primer equip.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
