De figurant sense text a secundari

La porteria del Barça està plena d’històries marcades pel desencís. Jordi Masip, Oier Olazábal i Rubén Miño, per citar només tres casos recents, personifiquen perfectament la cara B del somni. Quan la porteria del primer equip està tan a la vora i alhora tan lluny. Tres porters forjats a la Masia, que van aconseguir fer el salt i tocar la porteria del Camp Nou amb la punta dels dits, però que mai la van tenir a les mans en realitat. Només Víctor Valdés va agafar el núvol amb els guants. L’actual entrenador del Juvenil A és el gran mirall per a tots els porters del planter. Dotze temporades al primer equip, 539 partits oficials amb el Barça i cinc trofeus Zamora. La cara A, vaja.

Iñaki Peña es va trobar al començament del mercat estival davant la mateixa disjuntiva que molts dels seus antecessors. Buscar minuts lluny del confort del Barça o seguir sota el paraigua? Buscar un camí professional a fora o esperar alguna remota oportunitat a l’ombra de Ter Stegen? Peña ja ha triat, almenys aquesta temporada. Fa setmanes que se sap que serà el tercer porter del primer equip. El fitxatge de Neto l’allunya encara més del somni a mitjà termini, però la fractura del brasiler a l’os de l’escafoides de la mà esquerra el torna a situar en segona plana a curt termini. Peña passa a ser l’escuder de Ter Stegen mentre Neto estigui de baixa. Res nou. L’alacantí sap què és cobri-li les espatlles a l’alemany. La temporada passada va entrar en 14 convocatòries amb el primer equip (9 a la lliga) i en la copa va viure de prop l’eliminatòria contra el Madrid. Un clàssic des de dins.

Molta dinàmica de primer equip –més de 80 sessions a les ordres de De la Fuente el curs passat–, però nul protagonisme real. Masip, ara al Valladolid, ho ha viscut en primera persona. La situació de la temporada passada s’ha repetit aquesta pretemporada. Peña ha estat un dels pocs jugadors del filial que ha fet doblet de gires. Present al Japó i als Estats Units, però per contra l’únic que no ha tingut minuts –tampoc el lesionat Hiroki Abe–. Cinc partits de pretemporada del Barça i ni un sol minut contra el Chelsea, el Vissel Kobe, l’Arsenal i el doble test contra el Nàpols. Si en el pitjor dels casos a Ter Stegen li agafés un mal de panxa en les properes setmanes, Peña assumiria la titularitat sense fogueig previ. És el risc al qual s’exposa ara el Barça. L’alacantí assumeix el repte.

L’ascens d’Iñaki Peña deixa de retruc la porteria del filial en mans de Carevic i Sergi Puig, amb el juvenil Arnau Tenas trucant insistentment a la porta. Peña va jugar 20 partits amb el Barça B la temporada passada i va encaixar 19 gols. Especialista a aturar llançaments des dels onze metres, l’alacantí destaca sobretot pel seu bon joc amb els peus i per la seva agilitat. Porter estil Barça en definitiva. Lluny queden els seus primers passos a l’Alacant, que el va fitxar amb només 5 anys, o aquells inicis al Vila-real, abans de fitxar per l’Infantil A del Barça el 2012, amb el qual es proclamaria campió de lliga aquell mateix any. Ara, als seus 20 anys, farà un curset accelerat d’aprenentatge. Divendres, cita com a guardaespatlles de Marc-André a San Mamés contra l’Athletic.