Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés, Sergi Roberto, Busquets, Pedro, Guardiola, Sergi, Ferrer, Amor, De la Peña, Luis Milla... la llista seria interminable. Molt mite en poques línies. Tots ells, fills del Mini. Un Miniestadi que ja és història. El Barça mira cap al futur orgullós del seu passat. Molts somnis complerts i molts somnis per complir. Lluny queda aquell 23 de setembre del 1982. El Miniestadi deixa pas. El Barça estrena nova casa. El 27 d’agost del 2019 serà ja per sempre una data per a la història. Dia gran per al cruyffisme.

Vint-i-quatre hores després de l’acte inaugural de l’estàtua de tribut etern al mestre, el club va inaugurar el nou estadi Johan Cruyff. La nova joia de la corona. La figura de bronze en honor de Cruyff custodiarà el Camp Nou d’ara en endavant, però el seu esperit i la seva filosofia continuaran formant part inherent de la història del club fins a la perpetuïtat. L’holandès tindrà eternament un lloc a l’olimp blaugrana i, des d’ahir, també un estadi amb el seu nom. El segon. Un a Amsterdam i un a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. La nova casa del Barça B, el juvenil A i el primer equip femení del Barça és el primer equipament del nou Espai Barça. Un nou estadi que ja és patrimoni de la humanitat de l’univers blaugrana. Un escenari testimoni de nous somnis i inspirat en l’antic camp del carrer Indústria.

El nou estadi Johan Cruyff té capacitat per a 6.000 espectadors. Lluny de les 15.000 localitats de l’antic Miniestadi. Un estadi asimètric, amb tota mena de luxes i amb una tribuna baixa amb capacitat per a 1.000 aficionats. Un estadi que respira futbol. Vista privilegiada des de la tribuna de premsa, amb l’edifici de la Masia i el camp número 7 de la ciutat esportiva Joan Gamper al fons.

El Juvenil A del Barça i l’equip sub-21 de l’Ajax van aixecar el teló del nou recinte. Encert total del club en l’elecció dels protagonistes. La combinació perfecta. El focus en el planter, i les dues escoles amb ADN Cruyff cara a cara i agermanades en un dia històric. Naci Unuvar va escriure el seu nom en la història. El primer gol del nou estadi va portar la seva signatura. Queda per sempre en l’hemeroteca. També el segon va ser seu. El Barça va perdre 0-2 contra l’Ajax de Ronald de Boer.

Un dels punts àlgids de la nit va arribar en els prolegòmens del partit. Testimonis d’excepció damunt la gespa. Víctor Valdés no va tenir la millor sortida del Barça ara fa uns anys, però el destí li reservava un retorn de somni. Estrena del nou estadi amb Valdés dirigint des de la banqueta. No va ser l’únic deixeble del cruyffisme present a la sala. Gerard Piqué, Sergio Busquets, Sergi Roberto, Ferran Sarsanedas i Marta Torrejón van saltar a la gespa –Frenkie de Jong va estar a la grada– i van acompanyar Jordi Cruyff en el servei inicial. També Leo Messi. L’argentí encara no ha pogut debutar en partit oficial aquesta temporada amb el Barça, però sí que ha exercit de capità en els dos actes d’excepció d’aquest estiu. Missatge als culers el dia del Gamper i presència destacadíssima en l’estrena del nou temple de la Masia. Messi i Jordi Cruyff van ser dos dels 5.214 espectadors presents a l’estadi. Gran xifra, acabada naturalment en 14.

Jordi Cruyff, acompanyat a la llotja d’honor per la seva mare, Danny, i la seva germana, Susila, va ser l’encarregat de colpejar la primera pilota del nou estadi Johan Cruyff. Com diria el mateix Johan: “Gallina de piel.” Servei inicial solemne i carregat de simbologia. Pel personatge, pel context i pels elements. Jordi va fer el servei inicial amb una pilota de la temporada 73/74, precisament la temporada en què el seu pare va aterrar a Barcelona com a jugador. Una pilota col·locada amb extrema delicadesa damunt un tros de gespa extret del tapís verd del Miniestadi, que una representació de futbolistes del planter van entrar a l’estadi i van deixar damunt del cercle central.

La festa va arrancar ja a quarts de set de la tarda, amb dracs, diables, percussionistes, timbalers i dansaires de diferents entitats de Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat que van amenitzar les hores prèvies a l’esplanada i els accessos annexos a l’estadi. A les vuit, el club va descobrir una placa commemorativa a la llotja de l’estadi en honor del mestre. I a dos quarts de nou del vespre va començar el xou. Música, castells a càrrec de la colla de castellers de Vilafranca i moment rondo. Un rondo made in Johan, amb la participació de nens i nenes de la Masia. L’essència de la filosofia Cruyff portada a la gespa. Emotiu va ser també escoltar algunes de les seves mítiques frases per la megafonia en acabar el partit. Nostàlgia.