“The end. Cap a un nou repte. Gràcies a tots. Molt d’amor i adrenalina.” Amb aquest missatge penjat al seu compte d’Instagram, Samuel Eto’o ha anunciat que penja les botes. El lleó indomable, als 38 anys, ja en té prou d’anar fent el rodamón en el futbol, esport en què ha excel·lit en els seus vint anys de carrera aconseguint un munt de gols i títols -19 i una medalla olímpica a Sydney- i deixant una gran empremta en la majoria de clubs en què ha jugat, en especial el FC Barcelona.

Si Ronaldinho va començar el cercle virtuós amb el seu somriure, aquest no s’acabaria de consolidar fins a l’arribada un any després de Samuel Eto’o. Després d’unes dures i llargues negociacions amb el Mallorca i el Real Madrid, el club blaugrana aconseguia els serveis d’un gran golejador que al costat de Ronnie, els seus companys i sota la batuta de Frank Rijkaard es convertiria en un gegant. “Correré com un negre per viure com un blanc”, va afirmar el dia de la seva presentació amb el Barça. Una autèntica declaració d’intencions feta a la seva manera però que deixava les coses molt clares: Eto’o tenia ganes de menjar-se el món. De caràcter fort i amb una gran autoconfiança, volia demostrar al Madrid, que el va cedir al Leganés i l’Espanyol, que l’havien espifiat greument deixant-lo escapar a l’etern rival. I ben segur que Florentino Pérez se’n penediria, perquè el camerunès va ser una peça clau per posar fi a la sequera de títols i ajudar el Barça a iniciar una etapa victoriosa. Va estar en el club blaugrana del 2004 al 2009, va disputar 234 partits i va marcar 152 gols. Ja en la seva primera temporada va ser clau per aconseguir el doblet de lliga i Champions, i va marcar el gol de l’empat contra l’Arsenal en la final de París.

L’anomenada i reconeguda autocomplaença va posar punt final a l’etapa de Rijkaard. Quan va arribar Pep Guardiola a la banqueta va voler fer taula rasa amb alguns jugadors, com Ronaldinho i Deco, i tampoc comptava amb Eto’o, que es va acabar quedant després que jugadors com Xavi, Iniesta i Puyol convencessin el tècnic català. Eto’o no va defraudar i va esdevenir un futbolista imprescindible en el Barça que es va endur el primer triplet de la història la temporada 2008/2009. Eto’o va tornar a marcar en la final de la Champions en la cita a Roma contra el Manchester United. Malgrat els seus grans registres, la sintonia personal amb Guardiola mai va ser del tot bona i una temporada després va abandonar el Barça deixant darrere seu unes estadístiques espectaculars: 152 gols en 234 partits, pitxitxi de les lligues 2004/05 amb 25 gols i de la 2005/06 amb 26 i un total de 8 títols –tres lligues (2004/05, 2006/07 i 2008/09), dues Champions (2005/06 i 2008/09), una copa del Rei (2008/09) i dues supercopes d’Espanya (2005/06 i 2006/07)–.

Després va marxar a l’Inter de Milà en l’operació que va portar Ibrahimovic al Barça i es prendria la seva venjança particular eliminant els blaugrana en les semifinals de Champions al Camp Nou en un partit que va acabar jugant de lateral. Amb l’Inter va aconseguir el seu segon triplet. Històric. Després de deixar el club milanès va jugar a l’Anzhi, el Chelsea, l’Everton, el Sampdoria, l’Antalyaspor i el Qatar SC. Després de 718 partits i 359 gols, Eto’o se n’ha cansat.