Barça

Slavia de Praga: ‘Més que un club’ a la txeca

Club particular. Els seus ancestres provenen dels ‘sokols’, aquells moviments nacionalistes d’independència sorgits dels gimnasos ja fa més de 150 anys, on es conreava la idea de ‘fer país’

Com altres exemples arreu del planeta, l’Slavia de Praga també pot apuntar-se al lema de Més que un club encunyat pel Futbol Club Barcelona. Els seus ancestres provenen dels sokols, aquells moviments nacionalistes d’independència sorgits dels gimnasos ja fa més de 150 anys. Allà es conreava la idea de fer país, de generar la renaixença de l’esperit txec sota l’ègida de l’Imperi Austrohongarès. Salvant tota mena de distàncies, quelcom similar a la idea de Josep Suñol quan pregonava des de La Rambla la necessitat d’aplegar esport i ciutadania. En les primeres dècades del segle passat, el moviment separatista català bevia de dues fonts prou diverses. Uns preferien seguir la línia teòrica dels sokols com a eina d’enfortiment nacional, mentre que d’altres decidien emmirallar-se en el moviment d’alliberament irlandès, començant per Daniel Cardona, que duia el malnom de l’Irlandès”. Sokol pot ser traduït com a falcó, terme que va inspirar la creació dels falcons catalans, símbol de llibertat i empenta.

Val a dir que el pròxim rival europeu del Barça va iniciar una primera fase d’esplendor aixoplugada sota aquesta ideologia, de forta arrel teòrica. Entre el 1905 i el 1930, l’Slavia va convertir-se en una de les referències del futbol europeu de la seva època. Després, enmig de la II Guerra Mundial, renaixeria sota el lideratge de Josef Bican, un dels millors futbolistes, i més desconeguts, que ha jugat mai al Vell Continent. La seva biografia i els registres són espectaculars, un pur fruit dels avatars viscuts al territori durant el segle passat. Va néixer i començar a Viena, al costat del llegendari Mathias Sindelar, i acabaria esborrat de la memòria sota dominació comunista. Kubala, el mite blaugrana, sempre el va considerar el seu ídol, l’exemple en què es va fixar per polir la seva fantàstica manera d’entendre i practicar el joc de la pilota. El recorregut de Pepi Bican en el futbol professional arrencava als 20 anys i es va estendre fins més enllà de la quarantena en equips com ara el Rapid i l’Aspira de Viena, l’Slavia de Praga, el Viktovice o el Dinamo, on penjaria les botes. La figura de Bican s’ha fet més gran amb el pas del temps i ni els historiadors es posen d’acord a l’hora de situar els seus extraordinaris registres golejadors. Alguns parlen de gairebé 1.400 gols i d’altres, pel cap baix, els situen en uns increïbles 805 gols oficials en només 530 partits.

Per fer una llarga història curta, el Futbol Club Barcelona només ha tingut un futbolista txec en el decurs de la seva més que centenària trajectòria. Un que procedia de l’Slavia de Praga, precisament. A començaments dels anys 50, just quan l’equip vivia la fase gloriosa de les cinc copes, Jiri Hanke va aterrar a les Corts apadrinat per Kubala i el seu cunyat, l’entrenador Ferdinand Daucik. Conegut aquí com a Georg o, directament, Jorge, Hanke era un rodamón, un altre entre els centenars de jugadors del teló d’acer que fugien de les dictadures comunistes i aspiraven a guanyar-se la vida en altres indrets europeus, sense que importés que fos en un règim autoritari de caire militar com l’espanyol de Francisco Franco.

D’haver nascut als Estats Units, la indústria del cinema li hauria dedicat, ben segur, una bona biografia: Hanke havia lluitat a les barricades al final de la guerra mundial, s’havia escapat a França, va jugar a l’emblemàtic Sankt Pauli d’Hamburg, va saltar l’Atlàntic per enrolar-se en els cèlebres Millonarios de Bogotà al costat dels líders Di Stéfano, Pedernera i Néstor Rossi, i acabaria de fer tombs per una estona a la grisa Barcelona que acabava de guanyar “la vaga dels tramvies”.

Hanke jugava de defensa i al mig del camp; era un comodí tot terreny que s’emmotllava a cobrir les necessitats puntuals de l’onze titular, tapant qualsevol baixa o forat. En el decurs de cinc temporades, entre el 1952 i el 1957, disputaria un total de 99 partits amb l’excel·lent registre, vista la posició on jugava, d’onze gols. Hanke va alçar una lliga, una copa i una copa Eva Duarte en plenitud de la seva carrera, arribant als 28 anys i plegant aquí al Condal quan les forces ja li començaven a minvar. Jiri, íntim amic de Kubala, va prosseguir el seu ocàs a Suïssa, on establiria la seva residència. Aquells anys, precisament, marquen el declivi d’un Slavia de Praga que va perdre aleshores bona part del seu potencial i del seu prestigi.

SLAVIA DE PRAGA

Enmig de la II Guerra Mundial, renaixeria sota el lideratge de Josef Bican

LA DADA

El Barça només ha tingut un futbolista txec, Jiri Hanke, i va venir de l’Slavia
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)