Com a Granada, com a Praga, com a Dortmund, com a Pamplona... El Barça va protagonitzar ahir a València contra el Llevant un altre partit lamentable, una segona part no per oblidar, sí per reflexionar sobre la trajectòria de l’equip aquesta temporada. Semblava que els mals hàbits de Granada havien quedat oblidats després d’aquell sopar de conjura de la plantilla i d’haver aconseguit el lideratge en la lliga i en la Champions després de set victòries consecutives, però aquesta ratxa, com va quedar clar ahir, tenia trampa. De fet, ja s’hauria pogut acabar a Praga, on el Barça va guanyar, però no ho va merèixer i només va poder sumar els tres punts gràcies a l’actuació del porter i al desencert dels rivals. Allà, a Praga, Ter Stegen, tip de fer feina extra, va ser clar després del partit: es va mostrar molt crític amb el joc de l’equip i va convidar tothom a canviar d’actitud si es volien guanyar títols aquest curs. Les declaracions de l’alemany, sempre sincer, no van agradar a un sector del vestidor, que després del ridícul d’ahir haurà de demanar perdó i donar la raó al porter. Perquè la segona part del Barça ahir al Ciutat de València va ser de vergonya, amb tres gols encaixats en poc més de cinc minuts. De res va servir haver marxat al descans amb avantatge gràcies a un penal transformat per Messi. L’actitud dels blaugrana, amb pèrdues increïbles de pilota sortint des de darrere, amb Messi desconnectat del joc i amb el mig del camp superat com ja ha passat nombroses vegades aquest curs, va provocar un nou ridícul i la tercera derrota de la temporada. Com les dues anteriors, fora de casa. Perquè el Barça, que goleja al Camp Nou, ja ha perdut onze punts com a visitant. Semblava que les victòries a Getafe i Eibar havien aturat la sagnia, però el Ciutat de València, que fins i tot es va atrevir a seguir les últimes jugades dels seus amb olés, va demostrar que allò era un miratge.

El Barça va fer aigües en totes les seves línies en la segona part, tot i tenir diversos futbolistes amb les cames fresques. Tres partits en una setmana i amb l’Slavia de Praga en l’horitzó obliguen a fer rotacions. Griezmann havia descansat contra el Valladolid i va recuperar la titularitat a València. A Busquets, Valverde l’està cuidant molt en aquesta fase inicial de la temporada perquè el de Badia estigui bé de cara als partits més importants i durant els mesos en què es decideixin els títols, i ahir va deixar la seva plaça a Arthur, que també havia descansat contra el Valladolid. A més, Jordi Alba, que va acabar amb molèsties dimarts, ahir va veure el partit des de la banqueta. Semedo va ser el lateral esquerre i Sergi Roberto, el dret. Junior Firpo va quedar a la graderia. Estrany tenint en compte la insistència de Valverde l’estiu passat a fitxar un futbolista per cobrir les absències d’Alba. L’exjugador del Betis no acaba de convèncer el tècnic extremeny, que prefereix canviar de banda un Semedo que està creixent amb el pas dels partits i està demostrant que si el club el va declarar intransferible a l’estiu és perquè els tècnics creuen molt en el portuguès.

Les penetracions per la seva banda van ser les jugades més destacades del Barça en la primera part. Va ser avorrida, però com a mínim els blaugrana no es van veure desbordats, a diferència del que va passar en la segona. El Llevant, des que Paco López l’entrena, fa quatre coses. Molt senzilles, però les fa bé. El seu futbol és fàcil. Esperen en dues línies de quatre jugadors, mirant de no enfonsar gaire la seva defensa. A l’ordre sumen una manera senzilla de sortir a l’atac. Quan recuperen la pilota, passada llarga i profunda per a un dels seus dos puntes, gairebé sempre per a Morales, un dels jugadors més ràpids de la lliga. I el capità intenta acabar l’acció o espera un dels migcampistes, normalment Bardhi o Campaña. Aquestes jugades van ser ben defensades pels futbolistes del Barça. Per l’atenció de Piqué i Lenglet i per les ajudes de De Jong i també de Griezmann, que va recuperar i rebutjar unes quantes pilotes en defensa. Des de terra, el francès va evitar que la rematada de Campaña arribés a la porteria de Ter Stegen en la primera i única aproximació amb perill del Llevant en la primera part. Griezmann treballava en defensa i també en atac. Seva va ser la primera rematada del Barça. Cap al minut 30, després d’una bona passada a l’espai de Messi. Aitor Fernández va evitar el gol. També va participar en el minut 36 en la jugada que va desequilibrar el partit, un clar penal de Miramón a Semedo en una de les moltes pujades a l’atac del portuguès. Messi va enganyar el porter local. Poc després, Luis Suárez marxava amb molèsties i deixava el seu lloc a Carles Pérez i un defensa salvava damunt la línia el segon de Messi.

La només acceptable primera part del Barça es va convertir en un malson, en una pel·lícula de terror, pròpia d’aquests dies de difunts. Des de l’inici ja es va veure que les coses no funcionaven. El Llevant pressionava més amunt i als blaugrana els costava molt sortir. Els migcampistes no estaven encertats i tampoc rebien ajuda dels davanters, amb un Messi massa aïllat i desconnectat. Valverde s’ho veia venir i va fer sortir a escalfar-se Busquets i Rakitic, però va arribar tard. En dos minuts, els de Paco López havien aprofitat dues pèrdues, havien agafat la defensa blaugrana desprotegida, i Campaña i Borja Mayoral havien capgirat el resultat. Busquets va sortir al camp per posar-hi ordre i Ansu Fati, amb Dembélé a Barcelona, per donar-hi verticalitat, però Radoja de seguida va fer el tercer. La sentència en un nou ridícul del Barça.