Com la nit i el dia. Com la llum i la penombra o com una festa i un enterrament. Així viu el Barça els partits al Camp Nou i els que disputa a domicili. Un contrast tan espectacular com difícil d’explicar en un equip que si per alguna cosa havia destacat és per haver mantingut una ànima competitiva fora de qualsevol dubte. Amb més o menys brillantor en el joc, però les vuit lligues d’onze aconseguides s’expliquen, en part, per la fortalesa i la solidesa mostrades en la majoria dels escenaris, sobretot en aquells on se sol dir que es guanyen les lligues. Però aquesta tensió competitiva cada cop va a menys, i això s’està fent molt visible aquesta temporada, sobretot en els partits fora de casa.

Hi ha algunes dades que certifiquen que el camí pel qual s’està transitant no deixa marge a l’optimisme. S’han disputat dotze jornades de lliga (el Barça ha jugat onze partits perquè el clàssic s’ha ajornat) i l’equip ja acumula tantes derrotes, tres, com en tota la temporada passada. Ens hem de remuntar fins a la 2002/03, en la segona etapa de Van Gaal, que va acabar com el rosari de l’aurora, per trobar una estadística similar. I totes s’han produït a domicili: l’equip ja s’hi ha deixat onze punts dels divuit disputats. Va perdre contra l’Athletic en el debut en la lliga; va empatar contra l’Osasuna a Pamplona, on també va començar perdent, i va caure estrepitosament contra el Granada (2-0) i el Llevant (3-1). En la lliga només es va poder imposar al Getafe (0-2) i l’Eibar (0-3). Pel que fa al nombre de gols, els números diuen que l’equip n’ha fet tants com n’ha encaixat, vuit, i s’ha quedat a zero en dos partits. En la Champions, el bagatge és millor: empat sense gols a Dortmund i triomf per 1 a 2 contra l’Slavia de Praga. Els dos resultats, però, enganyosos, perquè l’equip es va salvar gràcies a un Ter Stegen sublim.

Si entrem al detall dels partits al Camp Nou, però, la història és ben diferent. Per començar, en la producció golejadora. En cinc partits de lliga, el Barça ha estat capaç de fer 21 gols, dada que dona una mitjana de 4,2 gols per partit. En va fer cinc contra el Betis, el València i el Valladolid; quatre contra el Sevilla, i dos contra el Vila-real. Això sí, també n’ha encaixat sis. En la Champions va guanyar contra l’Inter per 2 a 1 després de remuntar el gol inicial dels italians, que van estar molt millor en el primer temps.

El Barça no aprèn dels errors i sembla que ni Valverde ni els jugadors tenen la resposta als problemes que té l’equip fora de casa. Griezmann sí que va assenyalar una barreja de futbol i actitud, i des de L’Esportiu hem volgut preguntar a Àlex Delmàs, exjugador i analista futbolístic, i a l’entrenador Manolo Márquez algun dels motius pels quals s’està veient un Barça al Camp Nou i un altre de ben diferent a fora. Delmàs creu que es deu a tot un seguit de factors, començant pel mateix escenari. “El Camp Nou és més ample i més llarg, i això és favorable per al joc del Barça. No té la necessitat de fer un joc de posicionament pur ni de fer una bona circulació. Ja crea més ocasions sense necessitat d’estar excel·lent”, indica.

Però no es queda només aquí. També hi veu un problema d’intensitat. “Quan juguen a casa ho fan amb més tensió, i a fora, quan veuen que tenen el partit controlat, entren en la dinàmica d’anar fent, que és perillosa i negativa.” Si fa no fa, aquest és un diagnòstic compartit per Manolo Márquez. “Penso que l’actitud en les segones jugades i en la pressió després de pèrdua no és la mateixa a casa que a fora. L’equip es fa molt llarg i els rivals poden jugar més al contraatac. A fora els equips són més agressius i, quan pressionen a dalt, el Barça té molts problemes”, diu. Márquez hi insisteix: “A domicili fan un canvi de xip. Quan guanyen, es relaxen i és pitjor. L’1 a 0 a vegades sembla més contraproduent que no anar a favor.”

Delmàs considera que l’equip també ha mostrat un dèficit de mentalitat. “No és casual que et facin tres gols en set minuts, i que el Liverpool també et marqui molts gols, i que a Praga et generin tantes ocasions. Aquest equip quan se’n va del partit li costa tornar-hi. I quan no està fi, també li costa refer-se”, afirma. La incapacitat de reaccionar ha quedat manifesta en més d’una ocasió, sobretot en les desfetes europees. I si aquest ja és un factor preocupant, l’últim tampoc es queda curt, perquè fa referència a l’àmbit futbolístic, en què també cal trobar solucions, una feina que pertoca a Valverde. “Fan coses bé, però en l’atac estàtic al Barça li falta profunditat. Juguen sense extrems i això no és una amenaça per al rival. Tampoc es pressiona bé. Al Camp Nou els rivals, potser per respecte o per la dimensió, no pugen, però a fora sí, i superen la primera línia i la segona del Barça amb molta facilitat. I llavors es poden produir jugades personals, refusos, segones jugades...”, clou Delmàs.