Barça

Peu de rei

Nova exhibició de Leo Messi, que liquida el Celta i atura la crisi amb tres gols, dos dels quals amb dos excel·lents xuts de falta

Busquets, que entra pel lesionat Semedo, fa el quart i ja són 25 gols del Barça en sis partits al Camp Nou en la lliga

Bona reacció del Barça després de dos partits per oblidar i de la golejada del Real Madrid a Eibar. Després de no ser capaç de fer cap gol a l’Slavia en la Champions, els d’Ernesto Valverde van tornar a ser l’equip que es passeja pel Camp Nou quan la competició és la lliga. Nova golejada contra un valent Celta amb un Messi estratosfèric a pilota aturada que va marxar amb una nova pilota cap a casa. L’argentí va ser decisiu en una victòria important per afrontar amb bones sensacions una nova aturada de seleccions i per augmentar fins als 25 els gols que el Barça ha fet en la lliga al Camp Nou, amb una mitjana de més de quatre per partit.

Després de dos partits consecutius més que fluixos, Valverde va sacsejar ahir l’alineació a la recerca d’una reacció. Calia un bon resultat, calia guanyar, com ell mateix havia reconegut, però mirant de no fer emprenyar més un públic que ja va acomiadar els jugadors amb alguns xiulets després de l’empat contra l’Slavia de Praga. Hi va haver canvi de noms i de posicions. Umtiti per Lenglet i una nova oportunitat per a Junior Firpo a la banda esquerra. El tècnic havia apostat per Semedo canviat de banda per cobrir les últimes absències de Jordi Alba, però ahir es va decidir per un jugador arribat aquest estiu per 25 milions d’euros per jugar quan no ho pogués fer el català i que fins ara ha vist més la graderia que el camp. Junior Firpo no és un expert en defensa, però sí un bon atacant, com va demostrar en el Betis actuant com a carriler. Precisament una de les seves internades, amb centrada a l’àrea, va significar el primer gol del Barça. També hi va haver canvis al mig del camp: Arthur per Arturo Vidal i retorn de Sergi Roberto a la línia on Valverde va dir que jugaria aquesta temporada. Va durar només vint minuts com a migcentre el de Reus. Lesió de Semedo, una altra en ple debat sobre els entrenaments de l’equip després que abans es discutís sobre les gires de pretemporada, Busquets al camp i Sergi Roberto de nou al lateral dret. Al davant, Luis Suárez, tot i rebre l’alta mèdica divendres, va esperar a la banqueta, com Dembélé. Nova oportunitat per a Ansu Fati i Griezmann com a davanter centre. El francès pràcticament no la va tocar en la primera part. En bona part perquè tot el bagatge ofensiu del Barça va recaure en Messi després de sortir de les botes de De Jong i Arthur.

Li va costar molt al Barça superar el plantejament del Celta. Deia el seu nou entrenador, Òscar Garcia, que en tres dies poques coses havia pogut treballar, però de seguida es va veure el seu segell en l’equip gallec. El sabadellenc és un tècnic format en la filosofia de Johan Cruyff, que té com a referent l’holandès i també Pep Guardiola. Va sortir amb tres centrals, però va destacar l’asfixiant pressió que van fer els seus sobre els jugadors del Barça en la sortida de pilota. És allò de quan perds la pilota, córrer ràpidament per recuperar-la i tenir-la, perquè si la tens tu, el rival no et pot fer mal. Recordava el plantejament del Celta els de Marcelo Bielsa, amb un munt de duels individuals sobre el camp. No era tan bona la pressió del Barça, però també van mirar d’obstaculitzar la sortida de pilota dels gallecs els de Valverde, que van trobar ahir una vegada més un Messi excepcional a pilota aturada.

I és que contra el millor futbolista de la història no hi ha plantejaments que valgui. Per molt que pressionis, per molt que siguis valent, per molt que intentis tenir la pilota, res pots fer contra la seva cama esquerra. Enganyant el porter va transformar el penal per unes mans d’Aidoo forçades per Junior i en l’últim minut de la primera part va posar les coses a lloc poc després que el Celta empatés arran d’una falta que li van xiular a ell mateix en una pilota que havia perdut i havia corregut a recuperar. Una falta dubtosa que li va costar una groga. El geni de Rosario va voler esmenar la seva pròpia errada i va enviar a l’escaire una altra falta tot seguit. Però és que només de començar la segona part va repetir l’operació per fer el tercer del Barça.

La nova obra d’art de Messi –cinc jornades consecutives marcant– va coincidir amb l’entrada de Dembélé per Ansu Fati. Encert de Valverde perquè el francès, amb la seva velocitat, podia trencar els marcatges pràcticament individuals del Celta. El tercer gol de Messi també va provocar que els gallecs ja no pressionessin com en la primera part. Pels dos cops que van rebre al final de la primera part i l’inici de la segona, dos cops importants per a un equip amb la moral fràgil, fet per lluitar per Europa i que està en zona de descens; també perquè físicament és molt difícil aguantar el ritme. De fet, els gallecs podrien haver marxat amb una golejada encara més àmplia si Rubén Blanco no hagués salvat un un contra un amb Griezmann i si el peu màgic de Messi hagués fet algun número més. Possiblement hauria arribat a una magnífica centrada de Dembélé. També possiblement no li donaria la precisió que té l’argentí, participant també en la jugada del quart gol, un ràpid contraatac que va culminar Busquets amb un bon xut, un gol merescut per un futbolista que ho ha donat tot en el Barça, que és dels més grans de la història recent del club i que ha rebut algunes crítiques injustes les últimes setmanes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)