El pronòstic es va complir i la rebuda a Griezmann al Wanda Metropolitano va ser tan hostil com es preveia. Ni la pluja constant que va caure tot el dia sobre Madrid va desanimar l’afició de l’Atlético a l’hora de sortir de casa el primer diumenge de desembre per desafiar el fred i presenciar el partit contra el Barça, que significava el retorn del que havia estat el seu ídol amb una samarreta rival, que, a més a més, lluïa els colors de la senyera especialment per a l’ocasió. Els seguidors, així com possiblement el mateix Griezmann, tenien marcat aquest dia en el calendari i era un tràmit que tots sabien que caldria passar. Simeone, un dia abans, ja no va voler posar més llenya al foc perquè no només manté una bona relació amb el francès, sinó que sap que a vegades centrar-se únicament a protestar pot ser contraproduent.

Els seguidors de l’Atlético, però, no obliden. A l’esplanada del Wanda Metropolitano hi ha com una mena de passeig de la fama amb diverses plaques de jugadors que han fet història al club. I, com no podia ser d’una altra manera, Griezmann en té una. Doncs bé, ahir va ser profanada per alguns aficionats, que hi van deixar rates de drap i algunes llaunes de cervesa buides. No era el primer cop que hi posaven coses al damunt, ja que, a l’agost, quan va anunciar que marxava, hi van pintar una creu. Alguns aficionats també van accedir al camp cantant “Griezmann, muérete!”, càntic que es va repetir durant la segona meitat. Desagradable. Quan des de megafonia van dir el seu nom, la xiulada va ser molt forta, eixordadora, com cada cop que tocava la pilota. En el segon temps, des del sector de la grada on s’ubica el Frente Atlético, es va desplegar una pancarta dedicada a ell que deia: “Querías tener un nombre y se te olvidó ser hombre.”

Griezmann va notar l’hostilitat de l’ambient i no va poder fer un gran partit. Sabia que li tocaria viure un petit infern, però ho va aguantar estoicament, sense fer cap gest desagradable ni provocatiu a la grada, d’on va haver de sentir, al marge dels xiulets, algun insult, en especial el de “rata”. Ara bé, tot i no entrar gaire en joc, sí que va tenir un parell d’ocasions en la segona meitat. En la primera va xutar tou des de la frontal, sense problemes per a Oblak, i en la segona es va precipitar en intentar una volea arran d’una arrencada genial de Messi després de rebre de Ter Stegen. Com tot l’equip, va celebrar amb una immensa alegria el gol de l’argentí a les acaballes del partit. Segur que el triomf, molt important en la taula i també pel factor anímic, el va ajudar a superar el mal tràngol que li va tocar viure. També l’estima que li van professar els seus excompanys, gens hostils cap a ell i comprensius amb la seva decisió