Barça

Valverde: dues lligues i dos naufragis

Balanç. El ‘txingurri’ marxa del Barça amb quatre títols però amb els ‘cadàvers’ de Roma i Liverpool a la motxilla

Ernesto Valverde va començar el seu cicle en el Barça perdent la supercopa d’Espanya del 2017 contra el Real Madrid (1-3 al Camp Nou i 2-0 al Bernabéu) i marxa del club havent vist de nou com el Madrid aixecava el mateix títol a Jiddah. La semifinal perduda contra l’Atlético de Madrid (2-3), el seu últim acte de servei. De supercopa a supercopa i cercle tancat.

Valverde tanca els seus dos anys i mig en el Barça havent guanyat quatre títols i havent perdut també dues supercopes i la final de copa del Rei contra el València de l’any passat a Sevilla. Doblet en el seu primer any i títol de lliga en el segon. A nivell de resultats el seu balanç és positiu. De fet, pocs entrenadors del Barça han aconseguit aquests resultats tan aviat. El txingurri forma part del selecte club de tècnics que han guanyat dues lligues com a blaugrana. Abans que ell només ho havien aconseguit Enrique Fernández (1948 i 1949), Ferdinand Daucik (1952 i 1953), Helenio Herrera (1959 i 1960), Johan Cruyff (1991, 1992, 1993 i 1994), Louis van Gaal (1998 i 1999), Frank Rijkaard (2005 i 2006), Pep Guardiola (2009, 2010 i 2011) i Luis Enrique (2015 i 2016). De fet, Valverde ha estat el sisè entrenador a guanyar dues lligues seguides en els seus dos primers anys. Aquesta temporada aspirava a igualar la marca de Guardiola i aconseguir la seva tercera lliga com a culer –s’hauria pogut situar a una de les quatre de Johan–, però la cúpula directiva presidida per Josep Maria Bartomeu ha decidit tallar-li les ales a mitja temporada. Des de l’any 2003 feia que el Barça no destituïa un entrenador a mitja temporada. L’últim va ser Louis van Gaal i Radomir Antic va ser qui n’agafaria el relleu per mig any.

Valverde deixa l’equip com a primer classificat en la lliga i en disposició de competir fins al final per la que significaria la novena lliga del club en els últims dotze anys. També deixa l’equip classificat per als vuitens de final de la Champions. Espera el Nàpols de Gennaro Gattuso. Europa ha estat precisament el seu gran forat negre en aquestes dues temporades i mitja. El desastre de l’Olímpic de Roma del 2018 i el naufragi d’Anfield del 2019 han estat dos morts a la motxilla. Dues bufetades majúscules. En el primer any, el Roma va remuntar una eliminatòria que semblava decidida amb aquell gol final de Manolas i la temporada passada el Liverpool de Klopp va capgirar un 3-0 del partit d’anada al Camp Nou. Patacada històrica i sense Salah ni Firmino a la gespa. Un 4-0 dolorós, amb aquell últim gol de córner servit per Alexander-Arnold i culminat per Origi que ja és història de la Champions. Gol esperpèntic amb el Barça roncant.

Tot i l’eliminació, Bartomeu va ratificar Valverde i el club va apostar per ell un tercer any. Des de l’últim any de Rijkaard que el Barça no havia sumat tants pocs punts a l’equador de la lliga (40). Això, la desfeta en la supercopa, els fracassos pretèrits a Europa i la mala imatge de l’equip en molts partits lluny del Camp Nou han acabat sent l’excusa perfecta per buscar una reactivació en forma de canvi d’entrenador.

CLUB DELS SELECTES

Ha estat un dels sis tècnics de la història a obtenir dues lligues en els dos primers anys

NO PODRÀ SER

Aspirava a igualar Pep Guardiola amb tres lligues i a situar-se a una de Johan Cruyff

PALMARÈS

La copa del Rei del 2018 i la supercopa del curs passat, els dos altres èxits
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)