A poc a poc i bona lletra. El nou Barça de Quique Setién conserva el lideratge de la lliga gràcies a una treballada victòria contra el Granada en un partit en què ja es va poder detectar algun dels canvis que el tècnic té previst introduir en l’equip per tal de millorar-ne les prestacions. Novetats tàctiques i una actitud més positiva, però al final qui va acabar resolent va ser el de sempre, Messi. Encara és massa aviat per saber si el canvi servirà d’alguna cosa, ja que el que necessita Setién és més temps per poder treballar i per convèncer els jugadors de les bondats del seu plantejament, però l’enfocament que es va poder intuir ahir és el correcte i va en la bona direcció. Veure Riqui Puig debutar al Camp Nou en la lliga i acabar el partit amb set jugadors de la casa damunt la gespa també és tota una declaració d’intencions.

La primera alineació de Quique Setién era un dels principals dubtes que hi havia al voltant del partit. Per als que s’esperaven una revolució tenint en compte com havia arribat a la banqueta, la sensació de destrempada devia ser absoluta. El nou tècnic blaugrana va respectar les jerarquies i va sortir amb un onze que hauria firmat Valverde perfectament. De fet, l’única sorpresa va ser la inclusió d’Umtiti al costat de Piqué, però que no ho era tant tenint en compte que Lenglet té quatre targetes grogues i el proper partit és a Mestalla contra el València. Amb la resta, màxima previsibilitat. Amb el retorn a la porteria de Ter Stegen, Sergi Roberto i Jordi Alba als laterals, al mig del camp ni rastre de Riqui Puig i Arthur –perfils que en teoria lliguen més amb el futbol que vol posar en pràctica Setién– i sí d’Arturo Vidal acompanyant Busquets i Rakitic. I al davant, Messi, Griezmann i Ansu Fati, que va rellevar el lesionat Luis Suárez.

Però que l’alineació fos recognoscible no significa, en cap cas, que no es notessin els primers matisos instaurats per Setién en l’equip. Perquè, de canvis, n’hi va haver. Per començar, Ansu Fati va jugar ben obert a la banda, amb Messi centrat i amb llibertat i Griezmann a l’esquerra però buscant el joc per dins i deixant la banda a Jordi Alba. Un equip asimètric. En la sortida des del darrere, un aspecte que el tècnic cuida especialment, el Barça ho feia amb tres homes, Sergi Roberto, Piqué i Umtiti, i Alba pràcticament se situava d’extrem. Destacable també va ser la millora en la circulació de la pilota gràcies al fet d’intentar jugar a un o dos tocs, i a un augment de la mobilitat dels jugadors, en especial al davant, amb Messi com un dels pocs que semblava que tenien llicència per fer conduccions. També hi va haver certa millora en la pressió, i després de molt temps es va poder veure l’equip jugant més junt i amb Busquets més amunt, un fet important.

Però en aquesta primera meitat, el Barça va ser incapaç de traduir el gran domini del joc que va tenir (83% de possessió) en un gol. D’ocasions, se’n van crear algunes, però tampoc gaires, perquè durant algunes fases del primer temps va faltar una mica de profunditat. Les dues primeres les va tenir Ansu Fati, però en una el seu xut encreuat el va poder refusar Rui Silva i en la segona va rematar massa amunt. Els blaugrana arribaven bé per les bandes, però Ansu no estava encertat en la passada final ni tampoc en la rematada quan la centrada venia per l’altre cantó. En una jugada marca de la casa per l’esquerra, Messi va estar a punt de marcar després de rebre d’Alba, però la seva rematada va anar al lateral de la porteria.

El segon temps va començar amb dos xuts llunyans, de Messi i Rakitic, i una bona recuperació d’Arturo Vidal mal finalitzada quan era un quatre contra dos molt clar. El Barça buscava el gol amb insistència per evitar les presses d’última hora i Setién va fer sortir a escalfar Riqui Puig i Carles Pérez. Als blaugrana els faltava aquell punt de lucidesa per trobar la passada decisiva, la que fa mal, i no aconseguien trobar escletxes en un Granada molt ben ordenat. Els andalusos van deixar glaçat el Camp Nou amb una rematada al pal d’Eteki després d’una pèrdua molt perillosa de Sergi Roberto. El Barça hi va respondre amb un xut de Griezmann. Setién va fer entrar Riqui Puig, ovacionat, per Rakitic, amb la idea de guanyar clarividència i un punt d’atreviment al mig del camp. Amb un home més per l’expulsió de Germán per doble groga, els blaugrana necessitaven el gol per no començar l’etapa de Setién amb dubtes per un mal resultat.

I, és clar, al rescat de l’equip va sortir Leo Messi, que va saber aprofitar una bona recuperació de Riqui Puig per combinar amb Griezmann i Arturo Vidal abans de definir amb moltíssima tranquil·litat davant Rui Silva. El gol va encoratjar el Barça, que ben aviat va buscar el segon amb una nova rematada de Messi i una altra de Griezmann després d’una bona conducció de Riqui Puig. Setién va voler guanyar encara més control i va fer entrar Arthur, que va tornar un mes i mig després, un cop superades les molèsties al pubis. El resultat, però, no es va moure més i Setién es va poder estrenar amb una victòria. El primer cop que en signa una en un debut.