El Barça va estar a punt d’estavellar-se en la primera eliminatòria de la copa però va salvar l’eliminatòria gràcies a dos gols d’Antoine Griezmann, el decisiu en el temps afegit i quan gairebé tothom pensava que el partit aniria a la pròrroga. La clatellada a la il·lusió despertada després de l’arribada del nou entrenador hauria estat monumental. El pas, però, deixa alguns dubtes perquè els blaugrana van tornar a mostrar moltes dificultats per generar ocasions, com ja va passar contra el Granada, i la feina de Setién serà buscar la manera de traduir el domini i la possessió en jugades de perill.

Quique Setién ja havia advertit que el dibuix no era inamovible i que el podia variar en funció de les circumstàncies, malgrat que la filosofia sempre seria la mateixa. I ahir va pensar que l’estrena en la copa del Rei contra l’Eivissa era el moment ideal per plantejar un 3-4-3 amb Lenglet com a únic central i flanquejat per Sergi Roberto i Junior. Al mig del camp, va tornar De Jong per formar al costat de Rakitic, Semedo i Riqui Puig, que va tenir una oportunitat com a titular. Al davant, una tripleta amb dos homes del planter, Ansu Fati i Carles Pérez, i Antoine Griezmann actuant en punta.

No es va trobar còmode el Barça amb aquest plantejament i tampoc va saber igualar la intensitat d’un Eivissa que va plantejar el partit com una gran festa des dels prolegòmens fins que l’àrbitre va xiular l’inici. Una festa, però, posant tots els sentits sobre el camp, cosa que no va fer el Barça, que va oferir una imatge lamentable en els primers 45 minuts. Un primer temps en què va ser incapaç de fer cap xut a porteria, on Germán va ser pràcticament un espectador més. I sort en va tenir de marxar només amb un gol de desavantatge perquè l’Eivissa va fer mèrits més que suficients per pràcticament sentenciar l’eliminatòria. Ben aviat, en el minut 9, es va avançar gràcies a Javi Pérez, que va rematar una centrada de Raí, que havia rebut una bona passada de Javi Lara. Riqui Puig va adormir-se en la marca. Can Misses va esclatar de joia entre crits de “sí que es pot”. I gairebé s’ensorren quan en el minut 17 van fer el segon però l’àrbitre el va anul·lar per falta prèvia a Lenglet.

El Barça estava completament desaparegut. Sí que tenia la possessió de la pilota, però era absolutament estèril perquè no va arribar a xutar a porteria en cap ocasió. Ni entre els tres pals ni a fora. Germán va ser un espectador més dels prop de 6.500 que ahir van omplir Can Misses. L’Eivissa, per contra, cada cop que arribava o se n’anava cap endavant creava sensació de perill. Va fer un gol, n’hi van anul·lar un altre i hauria pogut fer el segon en una doble ocasió claríssima poc abans del descans. Raí va trencar la cintura a De Jong, va rematar al pal, el refús va caure als peus de Rodado, que va rematar i Neto va enviar la pilota a córner. La grada va començar a entonar un “on és Leo Messi, Leo Messi on és” que de ben segur va fer mal als blaugrana. Un equip de segona B els estava passant la mà per la cara.

Setién no va fer canvis en el segon temps i va donar l’oportunitat als mateixos homes que havien fet el ridícul en el primer perquè es rescabalessin. Neto va haver de ser atès després d’una topada amb Fran Grima i Lenglet. Va semblar que sortia amb més ritme el Barça, que va intentar-ho amb un mal xut de Rakitic en un llançament de falta. Va fer canvis Setién, que va donar entrada a Jordi Alba per Carles Pérez buscant més profunditat i desequilibri, però va ser Ansu Fati qui ho va intentar amb una rematada tova. Lleugera la millora del Barça però absolutament insuficient per generar inquietud a un Eivissa amb les idees molt clares i que es trobava molt còmode sobre la gespa, esperant alguna errada per assestar el cop final. Sense arribar amb claredat, Rakitic ho va intentar des de lluny en el primer xut entre els pals, però Germán el va aturar sense problemes. Riqui Puig va deixar el camp i en el seu lloc va entrar Arthur. Estava millor el Barça i va poder traduir aquest domini amb un gol gràcies a una excel·lent passada de De Jong cap a Griezmann, que va definir a la perfecció i amb molta delicadesa.

L’Eivissa estava bastant fos i Pablo Alfaro va donar aire al seu equip fent entrar Diego i Sibo. Necessitava cames per aguantar fins al final i per intentar donar la sorpresa en alguna jugada aïllada. Setién s’ho va jugar tot fent entrar Arturo Vidal per Rakitic. I amb el Barça pressionant més i sent més profund, va arribar el gol decisiu de Griezmann en el temps afegit.