Història d’un desamor

“M’he acostumat que surti el meu nom, no és nou. Fa dos anys que estic en la mateixa situació.” Aquesta ha estat l’última i resignada queixa pública d’Ivan Rakitic cap als qui governen el club, conscient que la majoria d’informacions que apareixen en els mitjans els últims temps provenen de l’interès del Barça per desprendre’s d’ell, sobretot per motius econòmics i, en menor mesura, esportius. Ni durant aquest confinament el migcampista croat ha pogut deslliurar-se del rumor que el situa, de nou, lluny del Camp Nou. Una sensació que no és nova per a ell però que l’incomoda perquè, com va dir, se sent tractat com una mercaderia quan el que voldria és que Josep Maria Bartomeu li truqués per parlar clar amb ell. Sense intermediaris.

El moment actual entre Rakitic i els que governen el club és la història d’un desamor, provocada pel desgast que sempre provoca el pas del temps i perquè els interessos de cada una de les parts cada cop s’han anat distanciant més. Per trobar l’origen de les desavinences ens hem de remuntar al juny del 2018, quan el PSG va fer arribar al Barça una gran oferta per Rakitic, que cobria d’or el club blaugrana i també el migcampista. El traspàs es xifrava en 75 milions d’euros i l’oferta pel jugador era d’uns deu milions d’euros. Amb el Barça disposat a acceptar-la perquè el jugador ja estava més que amortitzat –el seu cost no va arribar ni als 20 milions– i perquè començava a entrar en una edat perillosa, els 30 anys, Rakitic no només va refusar marxar sinó que va reclamar una millora salarial esgrimint la paraula donada per Josep Maria Bartomeu quan va firmar la seva renovació el 2017.

Però en aquells moments el Barça ja tenia la massa salarial disparada i el president va anar allargant el compromís de la seva promesa. I com que amb el pas del temps el problema dels salaris no tan sols no s’ha solucionat sinó que s’ha complicat més, aquell augment no s’ha produït. Per contra, el que sí que ha continuat han estat els intents del Barça de buscar una sortida a Rakitic en cada finestra de mercat que s’ha obert. L’estiu passat es va tornar a intentar fer caixa amb ell perquè tenia ofertes de la Juventus i l’Inter de Milà, dos clubs que sempre li han anat al darrere, i fins i tot el seu nom va ser un dels que es van incloure en la gran operació amb el PSG que havia de servir per fer tornar Neymar a Barcelona. Però no va fructificar.

De fet, que no es comptava amb ell va quedar molt clar quan en els primers partits d’aquesta temporada Valverde el va deixar a la grada i a la banqueta en molts partits fins que el mercat no es va tancar, perquè fins l’últim moment el Barça el va intentar col·locar per guanyar diners i per estalviar-se la seva fitxa de vuit milions d’euros. Una situació dolorosa per a Rakitic, que va admetre que se sentia “trist com un nen perquè li havien tret la pilota”. Però tot i això, aquest hivern va tenir un altre cop bones propostes per marxar a la lliga italiana i les va refusar, un fet que no va agradar gens al Barça. Rakitic, que acaba el contracte el 2021, té la paella pel mànec i pot esperar a acabar el seu contracte per marxar gratis i amb una bona prima de fitxatge per al club on s’incorpori. Ara bé, en unes declaracions recents tampoc es va acabar de tancar del tot la porta.

Però en el dia d’avui el croat només pensa a tornar a jugar i posar-se de nou a les ordres de Quique Setién. Sempre ha tingut la confiança dels seus entrenadors, tant de Luis Enrique com de Valverde; va ser un dels jugadors més utilitzat per tots dos, i ara pel càntabre. Amb 299 partits oficials jugats amb el Barça, si juga a Son Moix arribarà als 300.