Barça

DEU ANYS DEL MUNDIAL MÉS NOSTRE ANDRÉS INIESTA

ESPANYA - HOLANDA. FINAL (1-0)

“El títol va ser un punt i a part en la meva carrera”

“Quan em va arribar la pilota, vaig tenir molt clar el que volia fer. El control, vaig esperar que la pilota baixés per engaltar-la bé, i tot i que no va sortir molt a l’angle, el xut era fort”

“Volia tenir un record per a Dani si érem campions, però les coses van sortir millor del que havia imaginat”

EL QÜESTIONARI 1. En quin estadi va debutar Espanya? No recordo el nom de l’estadi, però va ser a Durban. 2. On es va concentrar la selecció espanyola? A Potchefstroom. 3. Quants gols es van marcar durant el mundial? En total? No sé què dir. 56. 4. Qui va ser el màxim golejador de Sud-àfrica 2010? Diria que El Guaje i Müller. 5. De quin color van jugar contra el Paraguai? De blau. 6. Qui va quedar quarta classificada? Alemanya, crec. 7. Qui portava el número 18 en la selecció espanyola? No ho recordo, però diria que Pedro. 8. Com es deia el seleccionador holandès? Un nom estrany, sé que portava una v. Van Marwijk, o una cosa així. 9. Quants jugadors del Barça hi havia en l’equip? Set o vuit. 10. Quin dia van ser campions del món? L’11 de juliol del 2010. 11. Tres coses que han canviat en la seva vida després de ser campió del món. Que he estat pare, que m’he casat i que he guanyat la copa de l’Emperador del Japó.

L’11 de juliol del 2010, la selecció espanyola va guanyar el seu primer mundial. Just avui es compleixen deu anys. Ho va fer en una emocionant final contra Holanda amb pròrroga inclosa. El gran heroi d’aquella nit va ser Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984), que actualment gaudeix del futbol en el Vissel Kobe després de deixar el Barça l’any 2018. Des del Japó reflexiona sobre aquell mundial i recorda el ja inoblidable minut 116.

Quins records té d’aquella final deu anys després?
És difícil no emocionar-se recordant tot el que vam viure a Sud-àfrica. Ja han passat molts anys, però si penses fredament tots els moments que es van donar, l’emoció continua estant a flor de pell, i jo crec que això serà per sempre.
Com recorda la jugada i el gol que els va donar el títol?
Va ser una jugada col·lectiva, reflex del que era aquella selecció. Quedaven pocs minuts però trenem molt bé, amb Cesc, Torres, Navas per la banda… i al final, em va arribar aquella pilota i vaig tenir molt clar el que volia fer. Primer el control, vaig esperar que la pilota baixés per engaltar-la bé, i potser no em va sortir amb l’angle que hauria volgut, però el xut va ser fort i al final va passar el que havia de passar…
Després va venir la celebració amb la inoblidable dedicatòria a Dani Jarque. Com va preparar aquella samarreta, que era un secret per a molts?
Va ser una cosa bastant improvisada. Quan vaig arribar a l’estadi ho vaig pensar i vaig dir a Hugo (Hugo Camarero, físio de la selecció espanyola). La meva idea era tenir-la preparada per si guanyàvem el títol tenir un record per a Dani, però després les coses van sortir millor del que havia imaginat…
Com recorda els últims minuts després del gol?
No en tinc un record gaire nítid. Suposo que ja mig pujat en un núvol i desitjant que l’àrbitre xiulés el final del partit. Quan va xiular, em vaig agenollar i ja van arribar els meus companys, Víctor Valdés el primer, per abraçar-nos i començar a celebrar-ho.
I la celebració, ja amb el títol a la butxaca, com va ser?
Va ser un moment màgic, molt emocionant. Ja no només per haver guanyat el mundial i haver tingut la sort de marcar el gol de la victòria, sinó per tot el que havia viscut en els últims mesos, la meva situació personal, tot el que havia lluitat per arribar al mundial… Quan l’àrbitre va xiular el final del partit i ens vam adonar que érem campions del món va ser una sensació increïble. Tot el que passa pel teu cap i el teu cos en aquell moment és inoblidable. Sentim molt orgull perquè sabíem que havíem fet feliç molta gent.
Què li sembla que la majoria dels seus familiars, com es va veure en el seu documental, no poguessin veure que havia marcat vostè fins a minuts més tard…
És significatiu i explica una mica la tensió que viuen els familiars, la gent que ens envolta i que és al nostre costat en tot moment i vivint les situacions que nosaltres vivim. És curiós que en un dia tan assenyalat es donés aquesta combinació. Amb el meu pare ja hi estic acostumat, perquè no sol veure partits d’alta tensió; imagini’s una final d’un mundial… I la resta, perquè cadascú el va viure a la seva manera; però bé, després han tingut oportunitat de veure el gol milions de vegades…
Què va representar per a vostè el títol?
Per a mi, clarament, va representar un abans i un després en la meva carrera. Un punt i a part. No només pel gol, sinó per com havia arribat a aquell mundial en l’aspecte mental i en l’esportiu. Sens dubte, guanyar el Mundial com el vam guanyar va canviar de 0 a 100 tot el que va venir després, que ha estat meravellós, tant en l’àmbit esportiu com en el personal.
A més, venia d’haver-ho passat molt malament amb una depressió ja superada…
Sí, com deia, això li va donar un plus al mundial, i per a mi va significar moltíssim. Clarament va ser un punt d’inflexió en la meva carrera, i a partir d’aquí, tant en la meva vida personal com en la professional m’han passat coses molt bones.
Quines van ser les claus de l’èxit de la selecció espanyola a Sud-àfrica?
Quan hi ha un èxit com aquest, la clau és a la barreja de talent futbolístic aplicant una idea clara, i formar un gran grup humà, capaç de superar, per exemple, una derrota en el primer partit i anar creixent a mesura que avançava el campionat. Veníem ja de guanyar l’Euro 2008 amb Luis Aragonés, i Del Bosque va tenir l’encert d’apuntalar aquell grup i incorporar algunes peces que el van fer encara millor.
L’estil el marcaven vostè, Busi i Xavi?
L’estil al final l’acaben marcant tots els jugadors, no només dos o tres. Sí que és cert que els que vam anar al mundial, sobretot en la línia del mig del camp, teníem unes característiques semblants, però amb matisos diferents que combinaven bé i dotaven l’equip de molt d’equilibri i moltes variants. Això va ser el que ens va fer una selecció campiona.
Van ser campions, però ho van passar malament en la primera fase. Què recorda d’aquell partit perdut contra Suïssa?
Començar amb derrota ens va posar contra les cordes i ens va pressionar per als partits d’Hondures i Xile. Però l’equip sentia molta seguretat, teníem un gran bloc i vam respondre molt bé en els moments difícils. Vam demostrar molta personalitat, i al costat del mister ho vam tirar endavant i vam anar creixent.
Els seus companys sempre diuen que contra Paraguai es va haver de suar sang per guanyar…
Sí, va ser el partit més intens i incòmode del mundial, sens dubte. Va haver-hi dos penals fallats i ens va costar molt derrotar-los. El penal que va parar Iker va ser clau, perquè ens hauria costat molt més, i després El Guaje va estar molt encertat, com en tot el mundial. Vam patir molt, però ens va donar molta força haver passat després de patir tant.
Què recorda de la semifinal contra Alemanya?
Contra Alemanya juguem el nostre partit més complet. Ells venien de guanyar 4 a 0 l’Argentina, arribaven molt bé, però nosaltres estàvem forts després d’haver passat els quarts. Recordo que Pedro va fer un gran partit i el golàs de Puyi a passada de córner de Xavi. Va ser una alegria ficar-se en la final. Faltava només un pas més per aconseguir l’objectiu.
Quina responsabilitat va tenir Del Bosque en l’èxit?
Molta. El mister va ser capaç de reunir un equip amb molt de talent, que es complementava molt bé, i dirigir-lo amb molt bones formes. A més, formàvem un gran grup humà, una cosa sempre important en un torneig com un mundial, en què has de conviure tants dies i en què les emocions són molt intenses.
Què li queda de Sud-àfrica com a país?
Un gran record com a país i una gran estima a la seva gent per tot el que hi vam viure. En l’aspecte personal puc dir que ens vam sentir molt ben tractats des del principi per tots els empleats dels hotels on vam estar, gent molt agradable. I el que vam poder visitar ens va agradar molt. Va ser una estada molt positiva. M’encantaria tornar-hi algun dia d’una manera més tranquil·la per conèixer millor el país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Freixa confirma que serà candidat

Eleccions. L’exdirectiu presentarà la seva candidatura aquest dijous en un acte que se celebrarà a l’Auditori 1899

barcelona
 

Riqui Puig es queda

barcelona
 

Arturo Vidal s’acomiada de l’afició culer

BARCELONA
 

Oficial: Wagué, cedit al PAOK de Salònica

BARCELONA
 

Suárez posa rumb al Metropolitano

barcelona
 

Suárez, Arturo Vidal, Semedo, Wagué...: moviment en la carpeta de Koeman

BARCELONA
 

Philippe Coutinho, l’estrella inesperada

BARCELONA
 

Braithwaite es lesiona i serà baixa tres setmanes

BARCELONA
 

La Juventus descarta oficialment Luis Suárez

BARCELONA