Barça

LLUÍS MARCO

ACTOR I CULER

“Fins que els aficionats no tornin als estadis no puc ser optimista”

“Crec que la pel·lícula pot emocionar fins i tot als que no són culers”

“Soc fidel als que m’han donat els millors anys de la meva vida com a aficionat del Barça, no puc disparar contra Messi, Piqué, Busquets...”

No es pot concebre el futbol sense públic a les graderies. No s’havia d’haver continuat amb aquest circ

La conversa amb Lluís Marco (Badalona, 2 de juny de 1949) és sempre agradable i apassionada. Tant se val si el tema és el teatre, el seu ofici, la política o els esports. Aquesta vegada toca parlar d’una pel·lícula, El despertar, que s’estrena avui a les deu del vespre a Barça TV i TV3, en la qual es posa en la pell d’un avi que es recupera d’un ictus gràcies a la seva neta i al triplet que va aconseguir el Barça l’any 2015.

Per a un culer com vostè, aquesta pel·lícula deu haver estat molt especial.
Miri, jo he estat a la tribuna del Camp Nou acompanyat del meu pare, el meu fill i el meu net. Som moltes generacions de culers a casa meva. Fer una cosa així posa la gallina de piel, com diria el Johan.
El rodatge d’‘El despertar’ va tenir lloc després del confinament. Com va anar?
Va ser diferent. Hi havia aquella por: les mascaretes, les distàncies de seguretat, les analítiques per saber si estàvem infectats... Però al segon dia ens vam acostumar als protocols. Aquesta feina, un cop t’hi poses, és com anar en bicicleta.
Algú que no sigui culer es pot emocionar amb ‘El despertar’?
Crec que sí. Poden extrapolar el que suposa el Barça, que, certament, és més que un club, per emocionar-se. L’himne, els colors blau i grana, Cruyff, Maradona, Messi… poden fer que una persona recuperi el seu sentit de la vida. A més, hi ha altres connotacions en la pel·lícula que també poden emocionar, com ara la neta del meu personatge o la música.
Expliqui’m com és el seu personatge, el Pau?
A més de culer, és un senyor a qui li ha tocat viure una tragèdia familiar. Conviu amb la seva neta i la relació generacional que mantenen desperta una emoció especial. Ella, a través del Barça, és capaç de recuperar el seu avi.
Vostè no ha estat mai el clàssic culer pessimista, oi?
Ara mateix, em mantinc fidel a aquests nois que m’han donat els millors anys de la meva vida com a aficionat del Barça. He viscut molts anys de sequera de títols i em resisteixo a disparar contra Messi, contra Piqué, contra Busquets… No puc. Això sí, fa tres anys que penso que han de canviar les coses i espero que canviem de cicle sense perdre el que hem conquerit en els últims anys. I això és que ja no som un equip perdedor.
Com veu l’equip ara mateix?
Desorientat i perdut. Les circumstàncies de la pandèmia no ajuden. De fet, crec que no es pot concebre el futbol sense públic. Com deia Vittorio Gassman: “Un attore, due spettatori: il teatro.” [Interpreta] No puc suportar tota la part del futbol que té a veure amb l’Íbex 35. No s’havia d’haver continuat amb aquest circ. Noi, estic desanimat. La segona part de l’últim partit no la vaig veure! Fins que la gent no torni als estadis, no tinc cap motiu per a l’optimisme.
Però el Barça - Nàpols del 8 d’agost el veurà, no?
Sí, per respecte als meus jugadors.
Em sembla que aquesta temporada, en bàsquet, serà seguidor del Girona, oi?
Soc un mercenari, i aquest any seré del Girona, sí. Com abans he estat del Valladolid, del Caja San Fernando, de la Penya… Interiorment, però, sempre soc del Barça. Estic molt content que el Marc Gasol hagi confiat en el Carles, el meu fill. En aquest cas sí que soc optimista, perquè crec que en els tres anys de contracte que té, el Carles podrà retornar el Girona a la lliga ACB. Ell, a més, està molt content perquè està a una hora de cotxe de casa seva.
Un badaloní que no és de la Penya...
És que jo soc dels badalonins del Barça. La Penya, en tot cas, és un sentiment molt arrelat a Badalona, com els micacos i els badius. I a la Penya me l’estimo, però és que jo era del Sant Josep i del Círcol.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Matheus Fernandes: “Sempre vaig tenir l’ambició de vestir la samarreta del Barça un dia”

En una entrevista a Barça TV, Matheus Fernandes, mostra la seva il·lusió per poder començar aviat la seva etapa com a jugador blaugrana. Arribar a aquest club era un dels seus somnis. “Sempre vaig...

barcelona
 

Duel de guants d’or

barcelona
 

No hi ha perdó per a Arthur, que no viatjarà a Lisboa

barcelona
 

Inici de la pretemporada per a nou futbolistes

barcelona
 

Aferrats a Messi

barcelona
 

Ni Riqui Puig ni Ansu Fati, el premiat va ser Monchu

barcelona
 

L’equip viatja dijous cap a Lisboa

barcelona
 

Lisboa espera el Barça

Barcelona
 
El protagonista
Leo Messi

El ‘rei’ vol aquesta Champions

barcelona