I ara què?

La sacsejada ha d’afectar tots els estaments del club, començant per la directiva, seguint per la direcció esportiva i el cos tècnic i acabant per una plantilla envellida i caduca. El primer de rebre serà Quique Setién. El càntabre té contracte fins al 2022, amb una clàusula per la qual el president que guanyi les eleccions el podria rescindir, però el seu adeu serà immediat. Per demà hi ha convocada una reunió urgent de la junta directiva i deixarà de ser entrenador del Barça. Caure en els quarts de final de la copa i perdre la lliga després del confinament l’havien pràcticament sentenciat, però la humiliació contra el Bayern l’ha rematat. A més, les contínues topades seves i del seu ajudant amb els pesos pesants de la plantilla no l’han ajudat. El director esportiu, Éric Abidal, el seu ajudant, Ramon Planes, i el CEO del club, Òscar Grau, li busquen substitut des de fa setmanes, amb més celeritat després del que va passar a Portugal. Els dos primers busquen entrenador, però el seu càrrec està també en perill després de la més que deficient planificació de la temporada que han fet. Xavi Hernández està en boca de tothom. Quan el mes de gener van decidir prescindir d’Ernesto Valverde ja van intentar el seu fitxatge i en aquell moment el de Terrassa va rebutjar la proposta. Veurem si ho torna a fer i es manté fidel al compromís que té amb Víctor Font, futur candidat a la presidència, o accepta el repte i la directiva li concedeix el full en blanc que va posar sobre la taula. Però si de moment hi renuncia, que seria el més lògic, es treballa amb diversos noms. Mauricio Pochettino és un dels que està ben situat. No té equip, està boig per entrenar el Barça i acceptaria un any de contracte. Agrada al president i té una excel·lent relació amb Planes, amb qui ha sopat diverses vegades en les últimes setmanes a Barcelona. Per contra, no és ben vist per un sector molt important i nombrós de l’afició. Pel seu passat a l’Espanyol i per les seves declaracions. Va dir l’argentí que abans marxaria a una granja al seu país que a entrenar el Barça, manifestacions que va rebaixar fa poques setmanes en una entrevista al diari El País en la qual va intentar rentar la seva imatge. García Pimienta, el tècnic del filial, també podria ser una opció. Una solució per un any amb un tècnic que donaria minuts als joves del planter que han de ser el pal de paller del futur projecte, com Ansu Fati i Riqui Puig.

Eleccions

També hi ha d’haver canvis en el pla institucional. Només segons després que Skomina xiulés el final del partit contra el Bayern de Munic a Lisboa, el barcelonisme va demana eleccions anticipades. Bartomeu podria anunciar la data dels comicis després de la reunió de la junta de dilluns, amb dues opcions sobre la taula. Una seria acabar el mandat. Amb ell al capdavant o amb un altre membre de la junta directiva. En aquest cas, segons els estatuts, les eleccions s’haurien de celebrar entre els mesos de març i juny del 2021, tot i que el president és partidari de fer-les com més aviat millor. La segona és que el mandat no acabi i convocar-les abans que acabi el 2020. Tot quedaria per després de l’assemblea de compromissaris en què s’han d’aprovar els comptes de la temporada 2019/20. Una vegada aprovat l’exercici, cap al mes d’octubre, podrien dimitir Bartomeu i la majoria de la junta, i passaria a governar el club una junta gestora que seria l’encarregada de convocar les eleccions. Serien abans de final d’any i el nou exercici comptable aniria a càrrec de la directiva que guanyés les eleccions.

La plantilla

Ha repetit Bartomeu, una i altra vegada, en les seves últimes aparicions que aquest estiu, amb un mercat curt i condicionat per la pandèmia del coronavirus, es produirien pocs fitxatges i que els moviments es farien en modalitat d’intercanvi de jugadors. El Barça, però, necessita fer un canvi important i profund en la plantilla. Ja ho va dir Gerard Piqué després de la humiliació de Da Luz, oferint-se inclús ell mateix a deixar el Barça. Jugadors importants que han estat clau en la història recent de l’entitat han abaixat tant el rendiment, per edat, que haurien d’estar en la rampa de sortida. És el cas de Luis Suárez, Jordi Alba i Sergio Busquets. Algú s’atrevirà a fer com Pep Guardiola va fer amb Ronaldinho, Deco i Eto’o? Aquesta és la qüestió. Però no són els únics futbolistes titulars de la primera plantilla que podrien deixar el Camp Nou. Noms com els de Rakitic, Arturo Vidal i Umtiti ja no tenen gaire sentit en aquesta plantilla. I després caldria afegir-n’hi alguns altres que per joventut el podrien tenir, però que no han rendit, com Junior Firpo i Dembélé. Moltes baixes que el Barça hauria de substituir en una profunda renovació que la directiva actual no va voler fer després de Roma ni de Liverpool. Una decisió que ha portat al desastre absolut. Una profunda renovació que el Barça possiblement no està en condicions de fer actualment perquè la caixa està buida després d’haver fallat amb tres jugadors (Dembélé, Coutinho i Griezmann) que van costar quatre-cents milions d’euros i la crisi del coronavirus.

De moment, s’ha apostat per la joventut de Riqui Puig, Ansu Fati, Trincão i Pedri, tot i que aquest últim no està clar que sigui membre de la primera plantilla, com tampoc Matheus Fernandes, els quatre últims fitxatges ja fets per al nou curs.

Molts i importants canvis. Molts fitxatges i moltes liquidacions de contracte. Són necessaris molts diners i no n’hi ha. Així que el futur immediat pinta malament, com a mínim la temporada vinent, que planificarà segur aquesta directiva i aquesta direcció esportiva. Després de les eleccions, foc nou.