Barça

Títols i escàndols

Bartomeu deixa el Barça amb un munt de títols guanyats i una col·lecció de polèmiques institucionals que han culminat en un vot de censura
L’anunci d’eleccions després de l’incen di d’Anoeta el 2015 va portar la pau i un triplet. El 2-8 de Lisboa ha estat el principi del final del mandat
Uns ingressos de més de 1.000 milions contrasten amb un deute net de 488, una massa salarial disparada i les dimissions de fins a 12 directius

La resistència de Josep Maria Bartomeu al capdavant del FC Barcelona ha acabat. Avui ha posat punt final a una presidència que va començar el 23 de gener de 2014, quan va dimitir el seu bon amic Sandro Rosell. Han estat sis anys i nou mesos marcats per un munt de títols guanyats, especialment de caràcter estatal, però també per un munt d’escàndols i molt enrenou institucional, culminats amb una moció de censura que no s’arribarà a votar però que ha comptat amb el suport de 19.532 socis. Una prova evident que la crisi del club no és només esportiva, com va dir el propi Bartomeu després de l’humiliant 2-8 de Lisboa.

Poc després d’accedir al càrrec, Bartomeu ja va haver de lidiar amb un problema de grans magnituds. Corria el mes d’abril de 2014 quan la FIFA va sancionar el FC Barcelona amb dues finestres de mercat sense fitxar i una multa de 370.000 euros per infraccions relacionades amb el traspàs i inscripció de menors de divuit anys. La sanció va quedar en suspens després de l’apel·lació presentada pel Barça, però va acabar sent ratificada primer pel comitè d’apel·lació de la FIFA i després pel TAS. La temporada va acabar sense títols i amb la destitució de Gerardo Martino, substituït per Luis Enrique.

Una altra gran crisi va haver d’apagar Bartomeu durant el mes de gener de 2015. Després d’una suplència a Anoeta, Messi no es va presentar a entrenar. El divorci entre el crac argentí i l’entrenador era evident. A més, Zubizarreta, director esportiu, havia insinuat que el culpable de la sanció FIFA no era ell, sinó Bartomeu, que era el vicepresident esportiu quan es van produir les infraccions. Allò va acabar amb la destitució de Zubizarreta i la convocatòria d’eleccions. “El motiu de la convocatòria és rebaixar la tensió que pateix el club. Una tensió que no s’ajusta a la realitat. El Barça està funcionant bé i té una massa social molt potent. Econòmicament estem molt bé, portem quatre anys guanyant diners sense parar i des del punt de vista esportiu els nostres equips estan lluitant pels títols”, deia Bartomeu aquell dia. Avançava les eleccions un any i les convocava per al 18 de juliol de 2015. La tensió es va rebaixar i l’equip de Luis Enrique va acabar guanyant el triplet. Bartomeu es va presentar a les eleccions amb el triplet i el trident que formaven Messi, Neymar i Luis Suárez sota el braç. I amb la promesa de fer l’Espai Barça i arribar als mil milions de facturació. Va guanyar les eleccions amb molta claredat, amb el 54,63% dels vots, un total de 25.823, quedant Joan Laporta segon amb el 33.03% dels vots, un total de 15.615. Bartomeu quedava legitimat per governar. Ja no el podien titllar d’okupa, com havien fet alguns dels seus rivals.

Des de llavors, en cinc anys i poc més de tres mesos de mandat, tot allò ha quedat en no res. Bartomeu ha estat presidencialista com ningú. Ja Javier Faus, un dels homes forts de la directiva de Rosell, no va formar part de la candidatura que es va presentar a les eleccions l’any 2015. Des del triomf a les urnes, han anat plegant, per diferents raons, fins a dotze directius: Susanna Monje, Carles Vilarrubí, Jordi Monés, Manel Arroyo, Ramon Pont, Jordi Mestre i els sis que ho van fer en plena pandèmia del coronavirus després que esclatés el Barçagate (Emili Rousaud, Silvio Elías, Josep Pont, Quique Tombas, Jordi Calsamiglia i Maria Teixidor). Molts d’aquests directius eren vicepresidents. Abraçat als consells del seu assessor, Jaume Masferrer, Bartomeu va anar agafant més poder, sent ell mateix el màxim responsable a la directiva de les àrees econòmica i esportiva en alguns moments del mandat. Moltes de les seves actuacions, possiblement mal aconsellat, van anar provocant recel en els socis i en els seus companys de junta.

Esportivament parlant i amb el primer equip de futbol com a protagonista, el Barça no ha tornat a guanyar la Champions des de 2015, protagonitzant desfetes històriques com les de Torí, Roma, Liverpool i Lisboa. Ha guanyat tres lligues i tres copes, però sempre ha semblat que no hi havia un projecte esportiu definit. Des de la destitució de Zubizarreta, han passat per la direcció esportiva Robert Fernández, Pep Segura, Eric Abidal i Ramon Planes. També ha tingut en aquest mandat Bartomeu fins a quatre entrenadors: Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman. Un cop dur va rebre el projecte quan allò del trident va començar a desfer-se. Va ser a l’estiu de 2017, quan Neymar va decidir marxar al PSG, que va pagar la seva clàusula de rescissió: 222 milions d’euros. Trobar un substitut per al brasiler ha estat un maldecap i ha dilapidat part dels ingressos del club. Tres fitxatges de més de 100 milions que no funcionen: Dembélé, Coutinho i Griezmann. De les tres potes del trident ja només queda una en el club. I gràcies. Luis Suárez va ser aquest estiu una de les víctimes del 2-8 de Lisboa i Messi va demanar marxar, assenyalant directament a Bartomeu com a culpable del seu adéu. El va titllar de no tenir paraula i de no ser capaç de construir un projecte guanyador. També de la destitució de Valverde, a qui es va fer fora per portar Xavi Hernàndez. Però el de Terrassa no va acceptar el repte amb Bartomeu, repte del que s’havien baixat abans altres jugadors de pes com Puyol. Messi es va acabar quedant perquè Bartomeu, que ha reconegut haver donat massa poder a una plantilla guanyadora, va exercir de president i va exigir la clàusula de rescissió de 700 milions d’euros si volia marxar.

Institucionalment, dos grans moments marcaran el mandat de Bartomeu. El primer és de desembre de 2016, quan l’Audiencia Nacional va condemnar el Barça pel cas Neymar. El club va acceptar un pacte amb la fiscalia i l’advocacia de l’Estat a canvi de l’exculpació de Rosell i Bartomeu, sent condemnat a pagar dues multes de 5,5 milions d’euros per frau fiscal. Aquesta condemna, és, segons els impulsors del vot de censura, el fet més greu pel qual van decidir presentar-lo.

El seu gran moment va ser el Barçagate, escàndol destapat per la cadena SER el passat mes de febrer. El club pagava quantitats molt per sobre del valor de mercat a I3 Ventures per monitoritzar les xarxes socials, però des d’aquesta empresa es gestionaven comptes que es dedicaven a criticar a jugadors, opositors i exdirectius. Va provocar sis dimissions de directius, que no estaven al corrent de res, l’emprenyada de la plantilla, com han deixat clar Piqué o Messi en algunes entrevistes, i que el cas estigui ara sent investigat pels Mossos d’Esquadra.

Sí s’ha mostrat durant tot el mandat Bartomeu al costat del dret a decidir del poble de Catalunya, significant-se sempre en contra de les sentències contra els presos polítics catalans. La taca va ser que es jugués el Barça - Las Palmas el dia 1 d’octubre, una decisió més de la plantilla i que va provocar les dimissions de Vilarrubí i Monés.

Pel que fa a l’economia, sí ha arribat el Barça als 1.000 milions d’ingressos, però el club acumula un deute net reconegut de 488 milions d’euros. Havia generat la junta 200 milions de beneficis en el seu mandat, cent dels quals els ha perdut en aquest últim exercici, colpejada per la crisi de la Covid-19. En qualsevol cas, que la massa salarial del primer equip de futbol estigui disparada, ha estat el principal problema econòmic de l’entitat. La crisi actual ha portat a una reducció dràstica dels ingressos i a una negociació amb els jugadors per reduir les seves fitxes, negociació que ha podat en evidència les diferències entre Bartomeu i els futbolistes. A més, del projecte de l’Espai Barça només s’ha fet l’estadi Johan Cruyff i s’ha tirat el Mini. Res encara al Camp Nou. Molt retard i un nou model de finançament amb Goldman Sachs. Tot quedarà ja en mans de la nova junta directiva. Bartomeu ja és història.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)