Barça

La protagonista

Alèxia Putellas

Un gol no fa estiu

Quan va acabar el partit va quedar estesa sobre la gespa, a l’àrea on van acabar atacant les blaugrana i on hi havia la part més important de l’afició del Barça. No va ser l’única, i és que bona part de les jugadores que van acabar sobre el camp van fer una demostració més que evident de la decepció que acabaven de viure. Però sí que va ser l’última a poder-se incorporar. Per allà on era va haver de passar gairebé mig equip a intentar-la animar, i després tot el cos tècnic, amb Jonatan Giráldez inclòs. Entre tres integrants del cos tècnic la van aconseguir aixecar. Però Alèxia no tenia ànims de res. Mentre tot l’equip feia pinya per intentar-se animar, la capitana del Barça estava més apartada que ningú, sola i pensativa amb els ulls llagrimosos. Era impossible de consolar. La resta de la plantilla aplaudia l’afició desplaçada massivament fins al Juventus Stadium, però Alèxia mirava a l’horitzó, buscant una explicació del que acabava de passar.

El sentiment d’impotència de la migcampista de Mollet del Vallès expressava a la perfecció el sentiment de milers i milers de culers en aquell moment. La il·lusió dipositada a revalidar el títol contra el millor equip europeu de futbol femení de la història era immensa, tant com ho va ser la garrotada. I segurament per Alèxia més que ningú. Perquè la migcampista era conscient que, ni de bon tros, va estar al seu millor nivell. Sí, va marcar el gol en el tram final de la primera part que va donar esperances a l’equip per buscar la remuntada en la segona part, en una acció marca de la casa arribant de segona línia i rematant a la primera al fons de la porteria una centrada de Graham Hansen molt precisa al cor de l’àrea. Però no, Alèxia no va ser la jugadora desequilibrant que necessitava el seu equip al centre del camp. De fet, ningú va estar al nivell acostumat i que requeria una cita com la d’ahir. Però en el cas d’Alèxia, guanyadora de la Pilota d’Or la temporada passada, era imperatiu. I si a algú se li havia d’exigir primer, com a gran figura i referent de l’equip, era a ella.

D’exemples per comprovar que no estava fina, n’hi va haver durant els 90 minuts, amb moltes més imprecisions del compte tant en l’associació –la millor mostra va ser en la represa, quan en una jugada assajada va fallar la primera passada, de tres metres– com en la conducció. No va ser el dia d’Alèxia. I tampoc va ser el dia del Barça.

1
gol
65
intervencions
11
pilotes perdudes
2
passades de mèrit
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)