Poques conclusions podrà treure Xavi Hernández del primer partit del seu Barça en aquesta campanya 2022/23, l’amistós que va disputar ahir al municipal d’Olot. El matx, una festa per posar la cirereta al centenari del club garrotxí en un estadi que feia goig, ple a vessar amb 3.330 espectadors, va acabar amb empat (1-1) i l’equip que orienta, en què faltaven fins a 13 futbolistes que han de formar la plantilla –Piqué, Sergi Roberto, Eric Garcia, Sergio Busquets, Gavi, Ferran Torres, Jordi Alba, Araujo, Memphis, Frenkie de Jong, Raphinha, Dembélé i Christensen–, no va oferir una versió gaire estimulant. El matx va ser típic de pretemporada, amb molta calor, moltíssima, a ritme baix, amb jugadors en rodatge i la majoria del filial, contra un rival de categoria inferior (segona FEF) que es va arremangar i va competir. El conjunt dirigit per Manix Mandiola va endreçar-se al seu camp, acumulant molta gent darrere de la pilota, i el grup blaugrana, que ahir va vestir de daurat, va tenir molts problemes per generar volum de joc ofensiu.

Malgrat tot, va disposar d’ocasions, evidentment, i en la primera part, amb Ter Stegen, Dest, Nico, Kessie, Pablo Torre i Aubameyang com a representants del primer equip, va tenir en aquest darrer, el gabonès, l’home més punyent. Fins a tres ocasions va tenir el davanter, que va haver d’esperar com en la dita, i la tercera va ser la bona. I és que la primera la hi va negar el porter Batalla, el jugador més destacat de l’enfrontament; en la segona es va topar amb el travesser en un cop de cap; i la tercera (28’), en una passada llarga, sí que la va encertar amb una bona definició de vaselina. La passada del gol la hi va fer Ter Stegen, iniciant amb precisió un contraatac, en una de les poques vegades que els culers van veure’s amb espai per córrer.

A banda de l’instint d’Aubameyang, probablement el més rescatable d’ahir per als blaugrana va ser la posada en escena de Pablo Torre. El càntabre de 19 anys, en la seva estrena en el primer equip, va jugar d’interior, al davant de Nico i al costat de Franck Kessie, i va mostrar el seu talent. Va rebre entre línies, es va girar bé, va deixar conduccions i driblatges de nivell, i també va ensenyar visió de joc fent una gran passada a Aubameyang en una de les ocasions que va tenir el punta africà. L’altre debutant, Franck Kessie, també va oferir una imatge interessant, precís en la passada i poderós picant en els desmarcatges a l’àrea.

El Barça, doncs, no va ser contundent i l’Olot va acabar el primer acte animat. Carles Mas, pentinant una falta frontal, va estavellar la pilota al pal i tot seguit Manzano va ser objecte de penal per part de Mika Mármol. Eloi Amagat va transformar la pena màxima i l’empat, abans d’arribar al descans (45’), va fer aixecar el feu olotí.

Dels vestidors, el Barça va sortir-ne completament renovat, amb l’entrada d’Ansu Fati –que va lluir el braçal de capità–, Pedri, Pjanic, Collado i Iñaki Peña, acompanyats de futbolistes del filial. Van tenir la pilota els de Xavi, però els va faltar agressivitat contra un Olot a qui ja li va costar molt desplegar-se. Tot i el futbol pla i lent, com en el primer temps, també va crear oportunitats; Àlex Valle al pal, dos xuts d’Aranda aturats per Batalla, i dues de claríssimes més de Pedri que el sentinella va tornar a resoldre amb èxit haurien pogut decantar la balança. No obstant això, aquesta també hauria pogut anar cap a l’altre costat, ja que just al final Èric Vilanova, amb un xut llunyà que va anar al pal, va fer tremolar la porteria d’Iñaki Peña.