Només cal un segon perquè la vida et canviï per sempre. Un segon en què surts a tapar el mig, intentes tocar la pilota amb el peu mal recolzat i reps un cop al maluc. “Aquí s’acaba tota esperança de fer un any bo”, es lamenta Ferran Sarsanedas. Era la temporada 2018/19, el Barça Atlètic havia descendit a segona divisió B i el repte de l’equip era recuperar la categoria perduda. Les expectatives personals de Sarsanedas (Amer, 11 de febrer del 1997) eren “tenir un lloc definit a l’onze i ser un jugador important” i amb García Pimienta a la banqueta, el gironí anava molt ben encaminat amb set titularitats en deu jornades, però el derbi contra l’Espanyol B del 28 d’octubre marcaria un abans i un després en la seva carrera.

Un parell de setmanes més tard, l’excapità del filial entrava a la sala d’operacions per tractar-se el trencament dels lligaments encreuats anteriors i del menisc del genoll esquerre. “A ningú li agrada estar lesionat i encara menys del genoll perquè espanta una mica, però no és una lesió amb què vaig patir perquè estava convençut que tot aniria bé i així va ser”, recorda el jugador. Va anar bé perquè Sarsanedas va voler fer tot el que estava al seu abast per recuperar-se com més aviat millor i de la millor manera possible: “Em vaig cuidar moltíssim, vaig vigilar molt l’alimentació i vaig parar molta atenció al meu físic.” Aquest, però, només seria el primer acte d’un malson que, tot i donar un descans, s’allargaria fins a aquest any.

Nou mesos després, Sarsa tornava a vestir-se de curt en el segon partit de pretemporada contra el Santfeliuenc. “La il·lusió de tornar a jugar després de tant de temps era terrible”, confessa el futbolista, que estava “molt animat” amb l’inici d’un nou curs. “Les sensacions eren bones, em notava bé” i l’entrenador continuava confiant en ell per ocupar el mig del camp a mesura que recuperava el ritme de joc. Aquell novembre, Sarsanedas va viatjar amb el primer equip del Barça fins a Cartagena per disputar un amistós per recaptar fons en benefici dels afectats per la gota freda a la Regió de Múrcia, on la mala sort es va tornar a encreuar amb els seus plans.

Ferranva entrar en substitució de Riqui Puig i a pocs instants del final de l’enfrontament va rebre una puntada de peu, moment en què creu que va ser quan va tornar-se a trencar el menisc. “L’endemà, em comença a fer molt de mal el turmell i a partir d’aquí la lesió m’obliga a parar un parell de mesos”, temps en què el genoll “molestava una mica, però em vaig centrar en la recuperació del turmell”. El gener del 2020 va rebre l’alta, una altra vegada en un partit contra l’Espanyol B. “Començo a no trobar-me còmode amb el genoll i en un entrenament posterior torno a ressentir-me de veritat”, afirma. Les proves mèdiques van confirmar la sensació experimentada unes setmanes enrere: trencament del cartílag articular del menisc.

La previsió inicial era una recuperació de quatre mesos, però el procés es va complicar i van començar els problemes de debò per a Sarsanedas. “Vaig tenir un any fotut perquè veia que la lesió costava de curar i això va ser molt frustrant”, inclús va fer-li entrar dubtes seriosos sobre el seu futur: “Quan has estat tota la vida jugant a futbol i et veus en aquest panorama, et passen pel cap moltes coses, et planteges si un dia hi podràs tornar.” Una època dura que, a més, va coincidir amb el confinament per la pandèmia de coronavirus. “Amb l’ajuda de la família, els amics i els psicòlegs, vaig aconseguir tirar-ho endavant”, explica l’excapità del Barça Atlètic.