João Félix, João Félix i João Félix. Era el nom que acaparava tots els focus en la prèvia del Barça-Atlético. Un jugador que pertany al conjunt madrileny, però que vesteix la samarreta blaugrana. Un futbolista qüestionat i ofuscat a Madrid i que ara intenta renéixer a Barcelona. “Hi havia moments en què ho feia molt bé, però s’ha de ser constant i potser va arribar un moment en què es va cansar”, va dir Griezmann sobre el portuguès. “El futbol no s’explica per un partit. El més important és la continuïtat”, va sentenciar Simeone. “Jo puc parlar del João d’aquí. Està implicat, està sent constant i dependrà del seu rendiment, però n’estic encantat”, el va defensar Xavi. I, a l’hora de la veritat, va aparèixer el João Félix que fa màgia. I Griezmann va quedar anul·lat.

El portuguès, que ja va brillar contra el Porto, etern rival del seu club de formació, el Benfica, va repetir la fórmula contra l’Atlético: motivació extra i a jugar malgrat rebre per totes bandes. Si algú havia de decidir el partit, aquest era ell. El 14 blaugrana va donar tres punts vitals al Barça culminant una preciosa jugada col·lectiva. La definició sobre un gegant com Oblak, això sí, excepcional. Deliciosa i delicada. João ho feia. Li deia a El Cholo i a l’Atlético que sí, que ho vol fer, però a un altre lloc. El davanter va pujar sobre la tanca publicitària i va obrir els braços en direcció a l’afició matalassera. “Ha estat un alleujament per tot el que he viscut aquest estiu. Només els més pròxims a mi saben com ha estat”, va dir a Movistar. “Totes les setmanes es parla de mi per bé o per mal, però estic tranquil. Faig la meva feina sense mirar què diuen. Estic treballant per millorar. Gaudeixo de l’ajuda dels companys i del club, que m’han rebut molt bé i els estic agraït.” Tan bé, que els seus nous seguidors, els culers, van corejar el seu nom en algun moment del partit. “No m’ho creia. Sé la grandesa d’aquest club i tenir l’afició cridant el teu nom, no passa gaire”, va assegurar. Segur que els culers volen un João així cada setmana.