El Barça no és imparable. El Barça, malgrat tenir tothom tan mal acostumat –o ben acostumat, ja que és agradable celebrar victòries cada setmana–, també té debilitats de tant en tant. És humà. Ahir, a Lisboa, l’equip de Jonatan Giráldez va deixar una versió preocupant en l’aspecte defensiu. El tècnic gallec havia advertit en la prèvia que, malgrat tenir la classificació assegurada, així com el lideratge, es jugarien moltes altres coses pel que fa a preparació. Perquè cada partit serveix al Barça per millorar i posar-se a to per tot el que ha de venir. Un altre dels objectius era no encaixar. El Benfica havia fet dos gols a Paños la temporada passada, però ahir va fer-ne quatre. Les blaugrana van rescatar un empat en els últims instants després d’un duel boig en què va cometre errades impròpies. El Barça no encaixava quatre gols des del juny del 2021, quan va perdre aquell partit contra l’Atlético després de jugar sense pràcticament descans entre la final de copa i el duel a Madrid. A Europa, des de la final del 2019 contra el Lió. A Lisboa es va evitar la derrota en el temps afegit. Un empat sense cap conseqüència en la classificació, però que adverteix el Barça de com de perillós és despistar-se a Europa. Qualsevol desconnexió o errada es paga. Els errors d’ahir han de servir per corregir-los de cara als quarts de final, que arriben abans de dos mesos.

Que l’equip es prenia el duel molt seriosament, ho va demostrar l’onze. La presència de Gemma Font sota els pals va ser l’única rotació real. La resta, onze de gala. El partit va tenir diverses fases. El Benfica va arrencar amb energia, però el Barça va neutralitzar-lo en un tres i no res. Dos gols idèntics de Graham Hansen i Patri, rematant al primer pal, van semblar encarrilar el duel i presagiar una nit tranquil·la. Tot el contrari. Alidou va retallar la distància abans de la mitja hora de joc i va poder empatar just abans del descans. En el primer, va guanyar l’esquena a la defensa. En el segon, va rematar massa sola dins l’àrea. Les portugueses havien pogut reaccionar i empatar un 0-2 al Barça, tasca difícil. En atac, les blaugrana van tenir menys encert del que és habitual, però també és cert que van topar amb una Pauels omnipresent que va negar el gol a les culers en nombroses ocasions. No va poder fer res, però, en el 2-3 d’una Graham Hansen que continua marcant i assistint a cada partit. La noruega va aprofitar una centrada mil·limètrica de Mariona per tornar a donar avantatge a les de Giráldez. El Benfica, però, va tornar a reaccionar i va viure els seus millors minuts. Jéssica Silva, que va arribar massa sola a l’àrea, va empatar a vint minuts del final. Les locals trepitjaven molt l’àrea blaugrana, disposant de diversos córners. En un d’ells, Gemma Font no va sortir amb contundència i Lucy Bronze es va acabar introduint la pilota dins la porteria en l’intent de rebutjar-la sota els pals. Segur que molts es van fregar els ulls veient el 4-3 a l’electrònic. Per començar, amb les mateixes jugadores portugueses, que van firmar un enorme partit contra el campió. El Barça, però, fidel a la seva competitivitat, no es va rendir i va bolcar-se en atac en els minuts finals. Pauels les treia totes, però en la darrera va arribar el gol. Córner picat per Pina i rematada inapel·lable de Bronze al fons de la xarxa. Reacció? Ràbia i rapidesa per treure de centre i buscar el cinquè. La mentalitat blaugrana. Però ja era tard.

Primers punts que es deixa el Barça aquesta temporada. La fase de grups no es tanca amb ple de victòries. De fet, el sabor que deixa l’última jornada és dolent. L’equip haurà d’aprendre dels errors i esmenar-los, perquè Brann, Häcken o Ajax, els possibles rivals a quarts, esperen i ja saben que a aquest equip també se li pot fer mal. Treballar i millorar, dos verbs que Jonatan Giráldez utilitza molt en les rodes de premsa. Una ensopegada que ha de fer més fort el campió, que ja es va aixecar després del 3-1 a Múnic l’any passat en un partit més decisiu.