Tot ha anat molt de pressa sempre al voltant de Nuri Sahin (Lüdenscheid, Alemanya, 1988). I és que és un alumne avantatjat. Ja en el seu dia es va convertir, amb 16 anys i 334 dies, en el futbolista més jove a jugar en la Bundesliga amb el Dortmund, l’equip de la seva vida, que ara dirigeix dues dècades més tard, amb només 36. Amb 23 ja havia jugat, a més de al Dortmund, al Feyenoord, al Real Madrid i al Liverpool i, amb 33, ja era entrenador de l’Antalyaspor turc, on va acabar la seva carrera de jugador i, de la gespa, va passar directament a la banqueta.

El canvi, doncs, del qual ara fa tres anys va ser de cop, però Sahin feia temps que ja sabia que volia ser entrenador. Migcampista organitzador, era dels futbolistes que es feien preguntes relatives al joc, parlava amb els tècnics i tenia inquietuds i, a tot plegat, hi va donar sentit durant la rehabilitació d’una de les moltes lesions que va tenir durant la seva trajectòria, condicionada pels múltiples problemes físics que va arrossegar. Al Real Madrid, de fet, en què va aterrar l’estiu del 2011 com un dels jugadors més prometedors d’Europa, només hi va jugar 10 partits (2011/12). Així, l’esmentada determinació la va tenir en la segona etapa al Dortmund, en què un problema al genoll el va deixar el 2015 gairebé un any fora dels terrenys de joc. “No sabia si podria tornar a jugar i, aleshores, vaig pensar: «I ara què ve?»”, va revelar The Coaches’ Voice. “Es va despertar alguna cosa en mi i vaig començar a disfrutar pensant en tàctiques, sessions d’entrenament, reunions, anàlisi de vídeo... tot allò relacionat amb l’entrenament”, va explicar. I aleshores l’esquerrà, que tenia 26 anys, es va posar a entrenar l’RSV Meinerzhagen, l’equip amb el qual va començar de petit i que militava en la novena divisió alemanya, tot compaginant-ho amb la recuperació de la lesió. “Des del primer dia, entrenar em va seduir”, va confessar. “Em vaig enamorar de la pissarra, de veure com es pot crear una història amb un grup de jugadors. A partir d’aquell dia vaig tenir clar que, després de la meva carrera com a jugador, volia ser entrenador”, va indicar.

I, és clar, va anar de pressa a ser-ho. Després del Dortmund, va jugar al Werder Bremen i a l’Antalyaspor, on va fer el pas. El club turc, del qual era el capità, va acomiadar l’entrenador a causa dels mals resultats i la direcció va apostar per Sahin, que s’hi va agafar. I en aquesta primera experiència ho va fer de meravella –setè en la Süper Lig turca (2021/22) i tretzè (2022/23)–, fins que el Dortmund el va trucar fa un any perquè fos la mà dreta d’Edin Terzic. “Ha estat difícil, perquè jo estava a gust, però quan et truquen de casa...”, va argumentar Sahin, que va acceptar tot i que la proposta suposava fer d’ajudant. També li va anar molt bé: es va enrolar en un conjunt que no rutllava i que, amb la seva aportació, va acabar tercer en la Bundesliga i disputant la final de la Champions League. Aquest estiu, després de la renúncia de Terzic, l’entitat de la conca del Ruhr li va entregar les regnes de l’equip.

Ara està davant del repte que anhelava, avalat per una carrera futbolística en l’elit, dirigit per tècnics com Jose Mourinho, Brendan Rodgers i Jürgen Klopp –amb qui parla sovint per demanar-li consell–, uns estimulants cursos a Turquia i preparat – parla cinc idiomes i té un màster a Harvard–. En aquests primers compassos com a cap al Dortmund està vivint de tot: eliminació prematura en la copa, pas irregular en la lliga, en què és sisè, i fenomenal a Europa, on té els mateixos punts que el Barça.