La ratxa continua
El Vila-real es va avançar dues vegades, però els de Luis Enrique van remuntar per sumar la vuitena victòria consecutiva
A banda del porter, Rafinha va ser l'única novetat
Continua la ratxa de bons resultats del Barça. Ja quasi ningú recorda aquella derrota a Anoeta en el primer partit de l'any que va provocar una important crisi en el club. Des d'aquell dia, vuit victòries consecutives entre lliga i copa. La d'ahir molt treballada contra un molt bon Vila-real, amb remuntada obligada. Important per seguir vius a la lliga, a un punt del Real Madrid, que té un partit de menys. Sabia el Barça que hauria de treballar de valent per superar un Vila-real que passa per un bon moment de joc i resultats. I així va ser. Els de Marcelino no havien perdut cap dels últims divuit partits que havien jugat. Des del 6 de novembre que no coneixien la derrota; fins ahir. També estava en bona dinàmica l'equip de Luis Enrique. Amb set victòries consecutives després de la desfeta contra la Real Sociedad i havent eliminat l'Atlético de Madrid de la copa, els blaugrana estaven ahir obligats a guanyar per continuar prop del Real Madrid a la lliga. Sabia el tècnic asturià la importància i també la dificultat del partit i per això va fer els mínims retocs en el que ja es pot considerar onze titular. O com a mínim, en l'equip que, amb continuïtat, tan bé ha rendit l'últim mes quan ha disputat els partits més complicats. Només el ja clàssic canvi a la porteria i la sorpresa de l'entrada de Rafinha en el mig del camp en el lloc de Rakitic.
Juga bé el Vila-real. És un equip a què agrada tractar bé la pilota i tenir-la, però ahir l'aposta de Marcelino va ser ben diferent. Va acular molt els seus homes i ho va fiar tot a l'ordre i la disciplina en defensa i a la velocitat dels homes d'atac, especialment Vietto i Cheryshev. I l'aposta li va sortir bé al Vila-real en la primera part. El Barça no tenia els espais que havia trobat al Vicente Calderón dimecres i els seus homes d'atac no estaven gaire inspirats. Ho intentava Messi amb les seves clàssiques passades en diagonal a l'interior de l'àrea, de què va acabar abusant una mica. Alba i Iniesta eren els encarregats de buscar aquestes pilotes, però les dues vegades que l'argentí va aconseguir connectar amb ells, cap dels dos va fer un bon control. Neymar estava apagat. Ben marcat per Mario Gaspar i amb poca capacitat de desequilibri. I Luis Suárez continuava barallat amb el gol. Fins a tres vegades ho va provar l'uruguaià en els primers vint minuts. Dues rematades van sortir desviades i la tercera la va enviar a la cantonada Asenjo amb una gran intervenció. Es trobava còmode el Vila-real. No passava grans ensurts, però tampoc no feia mal. Fins al minut 30. Un contraatac, un parell de rematades i una acció afortunada van servir per avançar els visitants quan Cheryshev va desviar un xut que anava fora d'un company i va despistar Bravo.
Li tocava remar de valent al Barça si volia aixecar el partit contra un rival en ratxa i que moltes vegades va posar en dificultats els blaugrana. Va tenir la fortuna o l'encert de poder empatar en l'última acció de la primera part. A una genialitat de Messi li va donar continuïtat Rafinha amb un bon xut que Asenjo només va poder desviar, deixant la pilota morta perquè l'aprofités Neymar. No estava fent un bon partit el brasiler, però és un jugador que està en ratxa i igualava el marcador en un bon moment.
El gol de l'empat havia d'esperonar els de Luis Enrique, però la freda nit que feia ahir a Barcelona i una errada de Piqué va deixar gelat tothom en els primers minuts de la segona part. Es va fer un embolic el central quan havia rebutjat una pilota fàcil al mig del camp, deixant a Giovani una cursa amb espai obert cap a la porteria de Bravo. Ho va fer molt bé el mexicà, arribant, retallant i posant la pilota enrere perquè Vietto fes el segon del seu equip. Tothom va quedar glaçat menys els jugadors del Barça, que van reaccionar de manera immediata i en quatre minuts ja havien capgirat el resultat. Una bona passada d'Iniesta i centrada de Luis Suárez la va rematar Messi de cap en la jugada de l'empat, tot i que el gol el va haver d'acabar fent Rafinha després d'aprofitar el rebuig d'un defensa. Seguidament, va ser Messi qui va fer el tercer amb un xut ajustat al pal marca de la casa. Amb la dreta, la que cada vegada sembla més la seva cama bona, tot i no que no ho és.
El Barça havia aconseguit el més difícil però encara li restaven molts minuts per patir i aguantar. Perquè el Vila-real sí que es va llançar a l'atac i perquè quan va poder sentenciar el partit ho va impedir Vicandi Garrido. Una passada llarga de Bravo cap a Messi després d'un gol ben anul·lat al Vila-real per fora de joc va acabar a peus de Neymar en el minut vint. El brasiler va encarar Asenjo, el va superar i després va ser derribat pel porter del Vila-real. L'àrbitre i el seu auxiliar es van desentendre de la jugada.
No va poder sentenciar el Barça en la jugada del possible penal i després va patir perquè el partit es va trencar. No li va aconseguir donar pausa l'equip de Luis Enrique fins al final. Li agrada al tècnic asturià jugar a córrer i això podia beneficiar el Barça, perquè el Vila-real, buscant l'empat, deixava més espais, però també perjudicar, perquè un partit boig sempre va millor a qui busca el gol. Per mirar de ser més forts en defensa, Mathieu va entrar per Busquets i Mascherano va passar a ser mig centre. Menys control, més físic. I que aquest joc agrada a Luis Enrique ho demostra també que entrés Pedro per mirar d'aprofitar la velocitat i els espais i no Xavi per aconseguir la pausa. Sigui com sigui, el resultat ja no es va moure i el Barça va sumar la vuitena victòria consecutiva que li permet mantenir-se a un punt del Real Madrid abans del partit que els blancs jugaran dimecres contra el Sevilla.